“Gràcies, Josep Maria Fabró, per la teva vida al servei de les persones més febles”

Xavier Badia Josep Maria:

Si dic que ets un sant, sé que arrufaràs el nas. No ho ha dit ningú de si mateix, sinó que som els altres els qui ho manifestem i ho proclamem: la comunitat de creients amb qui has conviscut al llarg de la teva vida.

Tots els qui t’hem conegut i hem fet camí amb tu, en un o altre lloc o circumstància, hem pensat que ets el rostre que l’església sempre hauria de mostrar. Per això proclamem que ets un referent per a nosaltres. I què és sinó això un sant?

Ens has ajudat a alimentar la fe en els altres i en Déu, un Déu proper, que creu en el canvi de les persones i que ens diu que la salvació es fa cada dia, al barri, al poble, entre reixes.

En la celebració de la fe, sempre has fet prevaldre la comunitat, sempre has fet de guia sense voler destacar. Tots ens hi hem sentit partícips, i molt especialment les persones més senzilles, més desateses. Has sabut trencar unes barreres que generalment establim a través de molts mecanismes, també el del llenguatge. Has fet sentir persones a ciutadans anònims, a interns de les presons que tantes vegades no són gaire cosa més que un número. Has escoltat, has ajudat sempre que has pogut, has tingut una paraula per a tothom, sigui qui sigui, hagi fet el que hagi fet. Has tingut paciència, has descobert espurnes d’humanitat allà on romanen amagades i soterrades per la duresa de la vida, has invocat l’esperança per a tothom, has fet veure la llum que hi ha sempre al final del túnel, per llarg que aquest sigui.

Allà on has estat, hi has estat fins al final, a fons i sense matisos, i sempre tenint molt clar al costat de qui havies d’estar, sigui a Bellvitge, a Viladecans, a Sant Climent de Llobregat, a Martorell o a Brians 1 i Brians 2, o als altres llocs on has participat. Ho has fet amb radicalitat i senzillesa. Has rebut crítiques i incomprensions, però t’has mantingut ferm en les conviccions bàsiques del que per a tu ha estat ser fidel al Crist crucificat i ressuscitat.

I aquesta vida t’ha passat factura. L’any 1998 et van operar d’un càncer a la boca i des de llavors vas veure’t molt limitat en un element que per a tu, persona vital com has estat, era fonamental. El menjar era per a tu un moment per compartir amb els altres. Gaudies del menjar i d’acompanyar i de ser acompanyat a la taula. Aquest gaudi era la manifestació del teu origen pagès, de les teves arrels aquí, a el Prat de Llobregat, de l’amor a la terra i als fruits del camp, el lligam amb la família. Sempre he cregut que la teva humanitat s’ha fonamentat en bona part en aquesta capacitat de conversar, sobretot d’escoltar. Però malgrat aquesta limitació física vas seguir endavant amb el teu compromís, en aquell moment ja en el món de les presons. I l’any 2020 se’t van manifestar els problemes respiratoris que et van apartar del centre penitenciari i que t’han portat a la mort, el 27 de desembre passat, situació agreujada per la pandèmia que hem patit durant més de dos anys. Segur que no són més que les seqüeles del teu treball com a capellà obrer en un taller en el que utilitzàveu productes tòxics que et van anar emmetzinant el sistema respiratori. Compromís amb els treballadors, amb els presos, amb la gent dels barris on has viscut, sempre amb gent senzilla, la teva gent.

No tot han estat problemes físics. T’ha impactat la mort de persones molt properes a tu, i que has trobat a faltar intensament. Vull recordar aquí en Manel Pousa, el pare Manel, germà teu i company de compromís amb les persones privades de llibertat. També en Freddie, voluntari a Brians 1 i a Brians 2.

Una vida, la teva, que ha estat la teva manera de seguir a Jesús, i ho has fet amb tota senzillesa i radicalitat. Hem de donar gràcies a Déu pel teu testimoni, que ens ha ajudat i ens ajuda a viure la nostra fe en el Crucificat.

No han faltat responsables de l’església i alguns servidors seus que han desconfiat de la teva actuació i que han posat en dubte la teva manera de fer i la teva pertinença a l’església. Sé que aquest fet et mortificava i et feia patir; però res no et va desviar del camí que havies emprès i que creies que era el que sincerament havies de seguir. La teva comunitat eclesial l’han format petits nuclis de persones que s’han aplegat i que es reuneixen a les parròquies en les quals has estat, darrerament a Santa Maria de Vilalta i a Sant Joan Samora, un nombrós grup de voluntaris de la presó de Brians 2, un grup de treballadors del centre penitenciari, i un encara més nombrós col·lectiu de persones internes i d’exinterns de Brians 2, que hem sentit l’escalf del teu testimoni i vivim la gràcia de saber que Déu ens posa a tots el repte de ser humans en el sentit més ple de la paraula, a estimar i a estimar-nos, perquè Ell ens ha estimat infinitament.

Moltes gràcies, Josep Maria, per tota la teva vida al servei de les persones més febles, una vida de fidelitat a Jesús.

Celebració de la vida d’en Josep Mª Fabró. Parròquia de Sant Pere i Sant Pau, de el Prat de Llobregat. Dissabte 7 de gener de 2022, a les 17 h