Els dons veritablement valuosos

Els dies de l’any extremadament excessius pel que fa a consumisme acaben amb les festes de Nadal. Per als cristians aquests dies no son excessius sinó exclusius pel que fa a la manifestació de Jesús, el Messies, en el seu naixement, el 25 de desembre, i en l’adoració dels Reis, el dia de l’Epifania.

Enmig del consumisme, que aquests dies arriba als cims més alts, els cristians celebrem l’abaixament més gran de Déu en fer-se un de nosaltres. Déu s’encarna en un nadó i neix de manera pobra, irregular i imprevista. En l’Encarnació Déu davalla fins a nosaltres perquè ens hi puguem acostar, i ho fa de manera essencialment gratuïta. Aquí contemplem la gratuïtat com un gest que no respon de cap manera als nostres mèrits o demèrits sinó com un gest que és degut únicament a la iniciativa i la voluntat de Déu.

Si en fem memòria detallada ens adonem que dels dies de festes nadalenques els dons veritablement valuosos han estat els no materials. Tot el que ens ha estat donat en les viscudes cerimònies litúrgiques; en les trobades, previstes i imprevistes, amb tota la seva riquesa humana pel fet de ser motiu de goig i no pas de discòrdia; o, d’altra banda, les estones de repòs o descans.

De manera semblant ens trobem els cristians en la recerca de Déu. Encara que hi esmercem tot tipus de voluntats i propòsits no costa gaire adonar-se que el que obtenim de Déu, la gràcia, no l’obtenim sinó per la seva voluntat i gratuïtat.

Apropar-nos a Déu aquests dies, i tots els dies, no consistiria tant en fer un esforç sobrehumà per arribar on nosaltres volem arribar com en fer un esforç molt humà per desprendre’ns del que ens és sobrer, o no ens permet, de viure de la manera que va viure Jesucrist.

Jesús va viure la voluntat del Pare, els apòstols ho van veure i ho van escriure, i l’Església, com a comunitat del mateix Crist ens dona, per mitjà dels sagraments, la força per renovar el seguiment de Crist i la presència de Déu en nosaltres.

Hem viscut, doncs, dies d’excés de regals i concentracions de bons desigs per a aquests dies i per al 2023. El veritable regal, però, no ha estat material, sinó que han estat trobades personals i celebracions litúrgiques que han estat do i gràcia per a nosaltres. Son, en definitiva, el motiu que ens permet de confirmar i renovar la nostra fe i que ens fa adonar que creure en Déu fet home és possible, aquests dies, i tots els dies de l’any.