Salta al contenuto principale
By Pastoral Obrera de Catalunya .
II Setmana D'advent

(Jaume Duch) Joan Baptista es manifestà com un home feréstec que cridava en el desert: "Convertiu-vos." Com altres profetes, ell viu en els límits externs del sistema religiós oficial. En nom de Déu, proposa al poble un sistema religiós alternatiu, és a dir, una nova manera d'entendre la vida i uns nous valors que donin millor sentit a la relació dels homes amb Déu i amb les altres persones. Joan no va ser mai un funcionari del sistema. Ell va ser el precursor d'un Messies que venia a salvar-nos a tots i, no obstant, de manera estranya va ser rebutjat i rebutjat per la gent del Temple.

L'aparició de Jesús, el Messies anunciat per Joan, va representar quelcom nou i sorprenent. No es va aturar mai entorn del terrible discurs sobre el "judici de Déu". Ell va dir: "No espereu un jutge malcarat, sinó un pare bondadós, que demana ser acollit i desitja per a vosaltres una vida digna i feliç." Jesús, a més, va dir del Baptista que era "el més gran nascut de dona", tot i que les propostes de Joan i de Jesús no eren ben bé les mateixes. Jesús no parla i no visqué en el desert, com Joan. Jesús exhortarà els homes a fer gestos de bondat i, de manera especial, posar-se al servei dels pobres, dels malalts, de les dones i els infants, dels més febles.

En la vida del Messies, anunciat per Joan, podrem veure el desfici de Jesús per fer entendre a tothom la necessitat de mantenir una relació filial amb Déu Pare que vol veure els homes estimar-se com a germans. No hem d'interpretar tot això com una utopia, impossible, com a música celestial, sinó com la possibilitat d'instaurar el Regne de Déu. La fe cristiana ens porta a desitjar i a fer possible aquest Regne, iniciat per Jesús i que ha de ser objecte de la nostra participació, ja que encara no està acabat del tot en el món.

En la segona lectura hem llegit, també: "Tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudi a mantenir l'esperança." Si en nosaltres faltés l'esperança tota la resta esdevindria marginal, ja que la qualitat d'una vida és proporcional a la qualitat de l'esperança que viu.

L'esperança s'alimenta de la fidelitat al que és real i veritable, caldrà anar descobrint amb lucidesa que tot és possible on hi ha amor generós, com el de Jesús el Messies, fins a la seva donació total a la creu. El secret de la vida és restar generosament obert al futur per lluitar avui en favor dels homes tal com ho va fer Jesús.

Temps tindrem durant aquest any per contemplar, viure i parlar de Jesús per convertir-nos millor a l'esperança. Descobrirem, també, que amb la vinguda del Fill de Déu tot pot ésser nou, evitant el risc de confondre l'esperança cristiana amb un sistema de falses seguretats de curta volada.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.