Comentava una participant habitual en la missa dominical que una vegada va quedar molt sorpresa de sentir una persona que en el moment de la professió de fe, de recitar el Credo, després d’alguna de les proposicions hi afegia: “no, això no ho crec”. Conscients dels dubtes que es puguin tenir respecte del Credo i de la nostra fe, resulta especialment valuós el llibre de meditacions que en va fer Hans Urs von Balthasar sj en la seva obra pòstuma Meditaciones sobre el Credo Apostòlico (Ed. Sígueme, 1997) i que de manera molt abreujada s’exposen a continuació:
- Crec en un sol Déu, Pare totpoderós, creador del cel i de la terra.
El Credo parteix d’una creença fonamental: crec en un Déu Únic que és en essència amor i lliurament o amor lliurat. Un Déu que és Ell mateix origen i font de tot.
- I en Jesucrist, el seu Fill únic, Senyor nostre;
La manifestació de l’amor de Déu en el seu Fill Jesucrist i per obra de l’Esperit Sant la coneixem perquè Déu demana al Fill que els homes i les dones se salvin, el Fill demana de poder acceptar l’obra per glorificar el Pare i l’Esperit Sant demana que la glorificació del Pare i el Fill es consumi pel seu poder santificador.
- que fou concebut per obra de l’Esperit Sant, nasqué de la Verge Maria;
El Fill s’encarnà per “obra de l’Esperit Sant” i té consciència eterna i voluntat de fer-se home. Amb l’Encarnació comença ja l’obediència al Pare. El Fill permet que el pla de la salvació es disposi sobre d’ell i no s’aferra a la seva divinitat, la disposa per al Pare perquè ressalti clarament. Mostrar l’obediència de tota criatura vers Déu.
- patí en temps de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat;
Al Credo no fem al·lusió a la vida pública de Jesús. Tot s’encamina a “l’hora futura”, la del patiment màxim per la humanitat. Crist no en coneix els detalls, ho deixa en mans del Pare. Aquesta nit esdevé insondable per tots nosaltres però la creu esdevé a-temporal i signe d’esperança.
- davallà als inferns, el tercer dia ressuscità d’entre els morts;
Jesús ressuscita entre els morts i no els deixa, els va a buscar. És la mort més preciosa, el lliurament d’un mateix (com la Trinitat) per no viure per a ell mateix. Requisit necessari per a viure més feliç. Tot el que és humà queda assumit dins d’una vida que ja no coneix límits.
- se’n pujà al cel, on seu a la dreta de Déu Pare totpoderós;
Crist comparteix l’autoritat del Totpoderós i la seva omnipotència no consisteix a canviar les coses segons la pròpia voluntat sinó a moure els cors lliurement, sense violència, mitjançant la gràcia.
- i tornarà a judicar els vius i els morts.
Tots estem sota aquest judici, excepte la Mare de Déu que està amb el Fill intercedint per nosaltres. Només sabem que el Pare judicarà la misericòrdia i només podem esperar que, per la gràcia i per les obres d’amor que també són el seu do, la nostra vida no sigui reprovable.
- Crec en l’Esperit Sant;
L’Esperit Sant actua internament en l’esperit lliure de l’home i, malgrat les limitacions, hi desvetlla les profunditats de Déu. Ens endinsa en el misteri del Déu Amor que ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill per salvar-nos. L’Esperit ens ensenya quin és aquest Amor.
- la santa Església catòlica, la comunió dels sants,
L’Església és la comunió dels Sants. La comunió de les persones santes ens mostra que Jesús morí per tots. Les persones cristianes no viuen ni moren per a elles mateixes, aquesta és l’essència de la missió catòlica i missionera de l’Església.
- la remissió dels pecats,
El perdó humà, tal com l’entenem, va unit al Parenostre. Esperem que Ell perdoni els nostres pecats, cosa que no pot fer si no perdonem nosaltres. El perdó és també obra de la Trinitat.
- la resurrecció dels morts,
La mort de Jesucrist va ser l’acte suprem de la vida i de l’amor, la victòria sobre l’home corporal destinat a la vida eterna. L’esperança contra tota esperança està directament relacionada amb la resurrecció de Crist.
- i la vida eterna. Amén.
La vida en Déu esdevé miracle absolut. Les nostres ferides, en la vida eterna, esdevenen font de més gran felicitat gratuïtament. La gratuïtat és l’essència més íntima de l’amor diví, un amor insondable. Qui s’hi acosta sobrepassa tot coneixement per omplir-se de la plenitud de Déu.
En les seves Meditacions Von Balthasar prioritza l’escolta i meditació de les Sagrades Escriptures per damunt del contingut estrictament literari, filosòfic o teològic. Per a l’autor cap meditació no resulta autènticament cristiana si no porta a “assaborir i comprendre” de manera cada vegada més senzilla la Paraula de Déu i a la conseqüent obediència i seguiment.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.