Tim Robbins va dirigir el 1995 la pel·lícula «Dead Man Walking» [Pena de mort], que va obtenir nombrosos premis, inspirada en el llibre de la religiosa Helen Prejean, que dona títol al film. Un home, condemnat a mort capital per assassinat, demana l'ajuda d'una religiosa per afrontar els seus últims dies de vida. L'actor Sean Penn interpreta Matthew Poncelet, el condemnat, i Susan Sarandon, a la religiosa. Dos actors de primera magnitud.
Pocs anys després de l'estrena d'aquesta pel·lícula, la germana Helen Prejean va ser a Roma per participar activament en la campanya per l'abolició de la pena de mort, impulsada per la Comunitat de Sant’Egidio. En aquella època, jo residia a Roma. Em vaig citar amb ella al Trastevere per fer-li una entrevista que seria publicada al setmanari «Catalunya Cristiana». En acabar, sortim a la plaça i en una taula de bar prenem un te. Parlar amb ella va ser com submergir-se en una cataracta de valors: compromís, simpatia, cordialitat, transparència, vibració evangèlica... Em va ensenyar la creu feta de petites fustes que portava penjada, realitzada per Matthew. Em va dir també que havia parlat amb Susan Sarandon, actriu que la representava, amb la qual havia establert excel·lents relacions.
En un moment de la pel·lícula, Matthew, amb gran dificultat, se li confia com a assassí i violador. Ell ha d'afrontar el tema del perdó. Ella no s'arruga davant dels seus estirabots. Impressionada pel sofriment immens que sent el condemnat i que intenta ocultar, li diu: «Hi ha cert dolor que només Déu pot alleujar.» Amb respecte, amb patiment, amb la consciència dels seus propis límits, però també amb un amor inestroncable per la persona, la germana Helen es queda a la porta de l'últim reducte, on només Déu i cadascú poden establir la seva relació. El treball psicològic, la teràpia, l'acompanyament espiritual, fins i tot la ingestió de substàncies... poden arribar fins a la porta de l'últim reducte, però no són capaços de creuar-la. En aquest últim espai de dolor, només Déu hi té accés. Cada persona té el seu últim reducte. Potser molts no arriben aquí, però aquells que ho aconsegueixen i creuen l'última porta, veuen que la seva vida es transforma perquè, encara que sigui en l'anonimat, experimenten l'alleujament i la pau de Déu. Mat li confia: «He de morir per trobar l'amor». La germana Helen li diu, en un moment poc abans de l'execució: «Vull que l'últim que vegis sigui la cara de l'amor. Així que mira'm a mi».
Vegeu el fragment de la pel·lícula a què fa referència l’article. Durada 5’28’’
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.