Un escrit de la priora

Hi ha persones que et marquen i que queden de forma perenne gravades en el record. Una d'elles, en el meu cas, és Cristina Kaufmann. Una dona nascuda l'any 1939 a Baden (Suïssa alemanya). És a Barcelona uns mesos per motius de feina i més tard demana entrar a la comunitat del Carmel de Mataró, sent acceptada el 1964, pròxima a complir els 25 anys. A l'Església bufen els vents renovadors del Concili Vaticà II. El 1973 és elegida priora, responsabilitat que exerceix fins al 1986. Després d'un període de tres anys, torna a ser elegida novament priora fins al 2001. Destaco dos records especials. Primer: l'entrevista televisada a TVE al programa Buenas noches, conduït per Mercedes Milà el 1984. El ressò d'aquest programa és enorme. A petició de la periodista que li pregunta com es resa, la seva pregària impacta els teleespectadors. Moment difícil d'oblidar. Segon, un cap de setmana transcorregut a Sant Andreu de Llavaneres integrada en un grup de formació personal sobre psicologia i espiritualitat. Les seves intervencions traspuen profunditat i delicadesa excepcionals. Mor el 2006 a causa d'un càncer limfàtic.

El maig de 1986, escriu un text molt breu titulat: Interrogació. Diu així: «És l'orgull, és la vanitat, és l'ambició, és el poder, és la por el que em fa tremolar? És la meva nuesa». Hi ha una tendència a concentrar la lluita psicològica i espiritual contra les passions, contra els pecats capitals, sense adonar-nos que ens quedem en els símptomes sense submergir-nos en la profunditat. Per què necessito l'orgull, per què caic en la vanitat que en comptes de resoldre els meus problemes els agreuja, per què crec que l'ambició, el poder i la por s'instal·len al meu cor alhora que em desconcerten? Cristina Kaufmann va més enllà. Descobreix que l'autèntic camp de batalla es troba en la humilitat d’acceptar «la seva nuesa». Orgull, vanitat, poder... són recursos per ocultar la seva fragilitat, la seva vulnerabilitat, la seva ànsia d'amor. Tota biografia espiritual, després de ser conscient de la inconsistència humana davant la voluntat de Déu, repeteix la història d'Adán i Eva, que s'avergonyeixen d'estar nus i es cobreixen amb fulles de figuera. L'essència original necessita una màscara, una armadura, per cobrir la seva nuesa. Es tracta del naixement de l'ego. Tothom porta la seva màscara, però molt pocs són conscients de la seva nuesa.