Un pou molt profund

Etty Hillesum escriu al seu Diari el 26 d'agost de 1941, dimarts a la tarda: «Dins meu hi ha un pou molt profund. I aquí dins hi ha Déu. De vegades puc arribar fins a Ell, però moltes altres vegades hi ha pedres i runes que ceguen el pou, i Déu està enterrat a sota. Llavors cal desenterrar-lo de nou». Etty Hillesum, en aquesta data, és una dona jove de 27 anys. Viu a Amsterdam. Fa uns mesos, el nuvi d'una amiga seva la convida a participar en una sessió amb un quiropsicòleg vingut d'Alemanya, i que acaba d'obrir un centre a la capital holandesa. La seva especialitat és descriure la personalitat a partir de les mans. Ella queda corpresa de Julius Spier, que així es diu i que el dobla en edat. Després d'aquesta primera sessió queda molt impressionada i li demana que sigui el seu terapeuta, com així succeeix. Una de les orientacions que rep és que escrigui un Diari. Etty, amb la seva capacitat d'introspecció i la seva qualitat literària, fa d' aquesta tasca una obra d' art. S'endinsa en el seu món convuls de sentiments amb precisió quirúrgica. Deixa fluir amb sinceritat el que brolla del seu interior. No es reprimeix. Com a jueva, viu la persecució nazi en primera persona que la conduirà fins a Auswitch, camp de concentració on morirà. A força d'endinsar-se en el pou, Etty recorre un itinerari psicològic que desemboca en un món extraordinari d'espiritualitat i de fe. Descobreix Déu en el més profund del pou de si mateixa. L'accés no sempre resulta fàcil, perquè hi ha pedres i runes que ceguen el pou i que enterren Déu. Etty és conscient que viu una interioritat habitada. Ningú és capaç de connectar amb el més íntim sense treure els obstacles que impedeixen arribar-hi. Tot desenrunament requereix esforç i constància, però el resultat sempre paga la pena. Ella continua escrivint aquell mateix dia: «M'imagino que hi ha persones que resen amb els ulls alçats al cel. Busquen Déu fora de si mateixos. També hi ha persones que inclinen profundament el cap i amaguen la cara entre les mans, crec que busquen Déu al seu interior». Aquest és el camí de Hillesum. Entrar en un pou molt profund exigeix sinceritat, lucidesa, humilitat, valentia, amor i confiança.