La peça que falta

Quan es pensa en el futur, la revolució tecnològica ocupa de forma destacada la primera posició dels temes rellevants. La intel·ligència artificial i l'automatització són dos punts importants d'una cadena imprevisible. Centrar-se, no obstant, en àmbit tecnològic no és l'essencial. Segons Yuval Noah Harari, tal com ho va afirmar fa dos anys, «la veritable gran pregunta és psicològica: com a éssers humans, ¿tenim l'estabilitat mental i la intel·ligència emocional per reinventar-nos repetidament?» Els canvis es produeixen gairebé en progressió geomètrica. Com podem afrontar-los sense ser engolits per la seva dinàmica trepidant? Aquestes són «las dues úniques destreses que necessitaràs per a la resta de la teva vida». L' accent ja no està prioritàriament en el contingut curricular. Els coneixements es poden tornar obsolets en poc temps. La seva pregunta dona a la diana, així com també la seva resposta. Hi incorpora l'aportació de Daniel Goleman, autor del famós llibre Intel·ligència emocional, publicat el 1994. La intel·ligència no queda tancada en el concepte quocient intel·lectual, sinó que s'obre a l'entramat de ment i emocions. Hi ha dos centres en la persona: el centre mental i el centre emocional. Però, continua faltant una peça.

Gurdjieff va elaborar la proposta del «quart camí». Els tres camins més habituals obeeixen a l'existència dels tres centres. El centre mental correspon al iogui. El centre emocional, al monjo. I la peça que falta... és el centre visceral, que s' orienta a l' acció i que correspon al faquir. José Antonio Marina parla de «la intel·ligència executiva» entenent per tal la intel·ligència que «s'encarrega de dirigir totes les capacitats humanes: utilitzar els coneixements, gestionar les emocions, resoldre les dificultats, establir objectius a llarg termini, postergar les recompenses...» Pensar i sentir, si no culminen en l'acció, acaben en l'esterilitat. El quart camí, segons Gurdjieff, implica l'harmonia dels tres citats: intel·ligència emocional executiva. El gran desafiament educatiu en l'actualitat continua sent la integració dels tres centres a partir d'una visió holística. Ment, cor i vísceres (instints...) són sempre presents a la baralla de la vida, però la consciència sobre la realitat dels instints continua sent molt escassa. En molts contextos educatius falta especialment aquesta peça. Hem de construir l'existència amb les tres.