Salta al contenuto principale
By Maria Rosa Ocaña .
Nadiezhda-nou-bisbe-justí

Quan arribàrem a la Catedral de Sant Sava de París, tot un grup de persones estaven arreglant i preparant el Temple. Eren moments de gran expectació, ja que l'endemà, 8 d’octubre, s’esperava la vinguda del patriarca de l’Església Ortodoxa de Sèrbia, Porfiri, per celebrar l’entronització del bisbe per l’Europa Occidental, Justí.

El diumenge 9 d’octubre, repicaren les campanes amb l’arribada de tots els oficiants i representants de les diverses esglésies de l’eparquia: arquebisbes de Macedònia, d’Ohrid, Gran Bretanya i Escandinàvia, Düsseldorf, Sèrbia, Canadà; arximandrites dels diversos monestirs, higumenes (abadesses) i higumens; arxiprestes; vicaris generals, de París el pare Nicolau i d’Espanya i Portugal el pare Joan; representants del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble, Romania, Rússia i nombrosos fidels i autoritats civils... tots ells precedits pel patriarca i de Bisbe Justí. Començava la divina litúrgia.

El patriarca proclamà l’entronització del bisbe Justí, per Europa Occidental i concretament de França, Espanya, Portugal, Països Baixos, Bèlgica, i Luxemburg. En el seu discurs assenyalà la importància de la humilitat que és sinònim de fe en Crist. Això vol dir la confiança absoluta i plena en Déu i en la seva providència.
S’adreçà també al poble present, recordant que com cristians estem cridats a predicar la paraula de Crist, independentment del gènere, posició o edat. La paraula de Crist és el principi i la fi, i s’ha de trobar la manera i la forma per arribar a la gent d’avui en dia, en els temps moderns.

En l'homilia, el bisbe Justí va parlar extensament i cap al final del seu discurs digué: “Sé que les meves forces són dèbils i les meves espatlles febles per portar el pes de la responsabilitat i gràcia rebudes; sé també que la gràcia divina guareix les malalties i supleix les carències, així com la pregària de tots vosaltres m'ajudaran i enfortiran durant el camí del meu servei episcopal i m’esforçaré a servir-vos.”

També tingué unes paraules adreçades als representants de les altres esglésies cristianes comprometent-se a mantenir contactes amb elles i tenir les millors relacions possibles, tot agraint la seva presència, en aquest dia.

Durant la divina litúrgia, els cants dels monjos de diversos monestirs, i la coral de la Catedral, dirigida per Nana Peradze, ompliren el recinte. Com veus santes, transmeteren tota la bellesa i sentit profund de la pregària que arribava fins al cor dels creients, amb una lloança perpetua al creador. El poble ho acompanyava amb la seva presència que arribava fins al carrer, més enllà del temple físic i amb el seu Axios participava interiorment donant cabuda al nou bisbe entronitzat.

Acabada la cerimònia, quan el Temple es quedà buit, alguns restaren contemplant la bellesa iconogràfica dels murs, i en el silenci, es deixaren sentir les veus dels sants profetes i apòstols, testimonis silenciosos del moment.

Els arxiprestes vinguts de Barcelona, el pare Joan, vicari general i el pare Martí, rector de la parròquia de Barcelona, juntament amb la popadia Maria Rosa i l’hieromonjo Miquel, rector de la parròquia de Mallorca; tornaven a casa portant en el seu cor l'experiència viscuda. El testimoni d’una continuïtat ininterrompuda en els segles que segueix subsistint, donant fe de la mort i la resurrecció de Crist, a través del kerigma dels apòstols.

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.