Els maristes celebren 30 anys de l'ONG SED: “De la caritat a la cooperació”

Montse Punsoda –CR “Dia a dia hem construït la vida de SED i, com fem cada cinc anys, ens tornem a aplegar per compartir el que ens mou”. Amb aquesta crida, l’ONGD SED (Solidaritat, Educació i Desenvolupament), creada pels maristes en l’àmbit estatal l’any 1992, convoca els membres i els amics de la delegació de Catalunya per celebrar el 30è aniversari. Un llarg recorregut durant el qual s’ha promogut, principalment, el Dret a l'Educació i projectes de cooperació i formació per al desenvolupament a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina.

La convocatòria és per aquest diumenge 9 d’octubre a l’Escola Maristes Anna Ravell, de Poble Sec. “Una festa amb un objectiu clar: trobar-nos, compartir una estona plegats i recordar tot allò viscut, amb l’esperit familiar que caracteritza els maristes”, explica el delegat de Catalunya, Daniel Farràs.

D’uns germans a una ONGD

Precisament, els primers passos els van fer els mateixos maristes a principis dels 90, quan un grup de germans que exercien com a professors van decidir deixar-ho tot i anar a Tanzània i Paraguai. Un cop allà, van començar a engegar projectes solidaris, centrats, principalment, en l’educació dels infants.

“D’ells va néixer aquesta primera llavor, que va esdevenir un moviment solidari d’abast internacional”, afirma el germà Lluís Serra, un dels membres fundadors. Segons detalla, al cap d’un temps, va haver d’articular-se jurídicament tenint en compte les diferents circumscripcions, per “actuar amb cara i ulls en una societat democràtica”. “Calia donar una resposta unificada –argumenta–; però respectant les característiques de cada lloc, com en el cas de Catalunya, on les iniciatives solidàries sempre han tingut un gran impuls”, hi afegeix.

Finalment, es van signar els primers estatuts i es va crear l’associació, que es va establir amb seu a Madrid i a quatre delegacions: Barcelona, Valladolid, Pamplona i Sevilla, a part d’altres de locals, esteses pel territori espanyol.

Motor i actors

Així, amb els principis de solidaritat, educació i desenvolupament capitanejant les seves sigles, va néixer l’ONG per al Desenvolupament, SED. “Els tres valors són les línies vertebradores i el motor que l’ha mantingut durant aquests anys”, assegura Serra que va estar present en la signatura de les primeres bases. Tres pilars encunyats pels actors s’han anat implicant des de diferents parts en aquestes tres dècades.

Segons Daniel Farràs, “l’empenta i el carisma d’aquests primers que hi van anar va motivar d’altres, com els professors laics, que es van sumar en aquest projecte comú”. D’aquesta manera, SED va arribar a les escoles maristes, formant els alumnes en una matèria diferent basada en la solidaritat.

Com a actors principals també destaquen les presències maristes als diferents territoris. “Un condicionant clau per poder establir-hi projectes internacionals”, assegura Lluís Serra, juntament amb cooperants locals i els voluntaris destinats. “Tots aquests camins per humanitzar les relacions expliquen la continuïtat de SED”, hi afegeix el germà marista.

Sensibilització i educació a Catalunya

Entre tot l’equip que conforma l’ONGD “s’ha treballat més per a la promoció que per a l’assistència”, exposa Serra. “Tot i això, no sempre ha estat fàcil perquè requereix un aprenentatge”, destaca. En aquesta línia, Daniel Farràs, que abans de ser delegat feia anys que col·laborava amb l’ONGD, assegura que “amb el temps, la manera d’actuar ha evolucionat, tant en l’àmbit local com en l’internacional”.

En l'àmbit local, especialment, Farràs destaca l’auge de projectes per sensibilitzar la societat. A les escoles maristes de Catalunya, per exemple, s’ha passat de les campanyes de recaptació per finançar els projectes a aprofundir més en la funció pedagògica a les aules per conscienciar els alumnes. “Ara ens crida, sobretot, treballar l’educació per a la justícia global i transformadora, seguint la vocació marista”, explica Daniel. “Per això, si SED està cooperant per construir un pou a Haití a l'escola treballarem la importància de l’aigua”, argumenta.

A més a més, des de fa uns anys SED s’ha implicat en projectes locals i participa en iniciatives solidàries. Amb aquesta línia d’actuació ofereix recursos pedagògics i tallers a les escoles, instituts públics, o qualsevol classe d’entitat educativa.

De la caritat a la corresponsabilitat

En l’àmbit internacional, allà on té lloc la cooperació amb realitats més empobrides, també hi ha hagut una transformació. I és que, tal com apunta Serra, “el món canviant afecta també les relacions solidàries”.

El delegat de SED a Catalunya, destaca com, de la “caritat”, s’ha passat a una perspectiva més “cooperant”. “Si fa 30 anys anàvem a solucionar el problema ara anem més enllà. És a dir, treballem de manera més dialogada, de tu a tu, i amb més corresponsabilitat entre els actors implicats”. Coincidint amb Farràs, Lluís Serra argumenta que “no es tracta tant de donar com de compartir, implicar-s’hi i empoderar persones per un treball conjunt”.

Voluntariat i transformació

En aquest treball de cooperació en equip, el mínim comú denominador ha estat el voluntariat. Primer, van ser els germans maristes, després a aquests s’hi van sumar professors laics i a poc a poc, diferents perfils s’han anat afegint. Entre aquests, molts joves que s’uneixen a la campanya de voluntariat d’estiu, per al qual s’ha de passar un procés formatiu de 6 mesos. Molts d’aquests nois i noies arriben sense conèixer que és SED i, finalment, acaben sumant-s’hi com a un membre més.

Aquest és el cas de Laura Gonzalvo, que amb 21 anys va viure la seva primera experiència de voluntariat amb SED a Tanzània. Després d’haver viscut prèviament una experiència de voluntariat amb un grup molt ampli, va assabentar-se per una amiga d’una ONG que feia voluntariats a l’estiu en petit format amb dues o tres persones. “Això és el que més em va agradar de SED", explica Laura. “Un grup reduït de voluntaris et permet conèixer millor les persones del territori i establir una relació més propera”. Ara, vuit anys després, és advocada i continua col·laborant amb SED des dels grups de formació de voluntariat. “Tots els que formem part de SED som com una gran família. Tinc claríssim que hi vull estar sempre vinculada, perquè SED ha acabat formant part de la meva família”, hi afegeix.

Créixer des del voluntariat

Després d’aquella primera experiència amb SED, Laura en va viure dues més a Líban, una d’elles durant un any. Allà va cooperar ajudant els refugiats sirians, des del projecte intercongregacional Fratelli, gestionat pels Germans de la Salle i els Maristes.

“Cada un dels voluntariats m’ha fet créixer i ser qui soc ara mateix”, assegura Laura. Destaca com l’experiència de voluntariat li va obrir els ulls i adonar-se de la realitat que hi ha més enllà de casa nostra. “Em vaig sentir molt petita i vaig descobrir com l’ajuda la reps tu més tu d’ells que ells de tu, ja que ells t’acullen i t’ajuden en tot moment a sentir-te com una més”. Així mateix, Daniel Farràs, destaca com durant la seva estada Colombia va viure “una acollida sincera”. Ajudant en un barri molt empobrit on molts havien estat desplaçats, una de les llars el van “integrar a la seva família”.

Tal com apunta Farràs, “la cooperació internacional al final toca el més essencial de la vida”. “Descobreixes persones com tu, que davant de situacions que no ens podríem imaginar, se superen i s’organitzen entre elles per tirar endavant”. En aquesta línia, Lluís Serra afegeix també com la seva experiència de cooperació a Madagascar, Tanzània i Paraguai, “l’han dotat d’una major sensibilitat per les persones vulnerables i d’un major sentit de la justícia social”. “M’han proporcionat una mirada més global, valorant més les causes d’alliberament de persones i pobles”, detalla.

30 anys i una mirada al futur

Amb els 30 anys assolits, aquestes experiències de voluntariat continuen en marxa i estenent-se a nous països, amb nous projectes per donar un cop de mà, fent una passa més cap a la justícia social. En l’actualitat, SED Catalunya gestiona sis projectes de caràcter internacional a Tanzània, Paraguai Haití, Colòmbia, Ruanda i República Democràtica del Congo. En l'àmbit estatal, hi ha també actiu seixanta- nou arreu del món.

Mirant cap al futur des de l’ONG, són conscients dels reptes que presenta el món, “reforçats pel canvi climàtic i els desplaçaments de persones”. Per això, Daniel assegura que el propòsit és “fer-hi front amb els diferents projectes i prioritzant allò essencial i humà”. Tal com menciona el germà Lluís Serrà, “hem d’innovar respostes d’acord amb els canvis que es produeixen, sense deixar d’estar en connexió amb la font profunda que dona sentit a les actuacions solidàries".

També com a línies de futur a tenir en compte, Daniel Farràs destaca la voluntat de reforçar la xarxa entre els diferents membres de SED, sobretot, després de la pandèmia. “Volem recuperar la vida associativa i els vincles els diferents membres repartits per Catalunya, i la celebració d’aquest 9 d’octubre serà un pas més per fer-ho”. Una celebració que vol recordar, però també per compartir les ganes per continuar cooperant des de la Solidaritat, l'Educació i el Desenvolupament.

“En aquests 30 anys, hi ha hagut una transformació essencial amb centenars de persones que han fet ressonar SED en els seus entorns. Ens sentim cridats a crear aquesta fraternitat universal. Una església de rostre marià, d’acollida que roman al costat de la dificultat”, declara Daniel.