“Puig i Cadafalch va entendre que la Santa Seu és un actor internacional clau”

Laura Mor –CRSembla que el Vaticà també s’ha estimat el nostre país. I que la diplomàcia hi va jugar un paper important. El 16 d’octubre del 1922 el president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, va rebre una carta de part de Pius XI. El papa li refermava “una vegada més la seva especial benvolença envers la forta i estimada terra de Catalunya” i que ho feia “amb la més dolça esperança que aqueixa terra nobilíssima, tot enfortint-se cada dia més amb noves i admirables proves d’activitat i de fervor en les conquestes de la intel·ligència i de l’esperit, no es desviarà un sol instant de les glorioses tradicions del seu passat”.

La carta s’entén com a fruit d’altres interlocucions prèvies amb l’Església. Nou mesos abans, el conclave escull papa el cardenal de Milà Achille Ratti, que pren el nom de Pius XI. Des de Roma, el cardenal Vidal i Barraquer dona instruccions d’informar-ne de seguida Puig i Cadafalch. Ratti, abans de cardenal, havia estat prefecte de la Biblioteca Ambrosiana, a Milà, i després de la Vaticana. I va ser allà on va rebre i tractar amb diversos estudiosos catalans, principalment especialistes en cerca de manuscrits de Ramon Llull.

Trobareu la missiva del secretari d’Estat de la Santa Seu, el cardenal Gasparri, a l’exposició ‘Conèixer i ésser coneguts!’ Josep Puig i Cadafalch i els orígens d’una diplomàcia de la Catalunya autònoma (1917-1923), que es pot visitar fins al 30 de desembre a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat. La mostra, dedicada al treball de Puig i Cadafalch en la internacionalització de Catalunya, inclou tot un apartat dedicat a les relacions amb la Santa Seu.

Una declaració d’amor pontifici a Catalunya

“A part d’arquitecte era polític, el president de la Mancomunitat va ser ja un internacionalista, amb una visió molt avançada als anys ‘20”, apunta Manuel Manonelles, comissari de l’exposició i director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. Considera que “Puig i Cadafalch va entendre que la Santa Seu és un actor internacional clau i va ser capaç de crear estratègies per aconseguir-hi aliances”.

Un dels plafons situa les complexes relacions amb la nunciatura, l’elecció de Pius XI i aquesta carta que s’interpreta com una declaració d’“amor pontifici” a Catalunya. Entre d’altres, s’hi troba documentada també la queixa de Puig i Cadafalch al nunci a Madrid pels incidents del Corpus de Barcelona de 1919. O l’assessorament del capellà sabadellenc Lluís Carreras per interlocutar amb Roma; i com va aprofitar aquelles cartes per fer-los arribar els quatre volums de la seva obra l’Arquitectura Romànica a Catalunya.

Per a Manonelles, “impacten els paral·lelismes entre el diàleg de fa un segle i la problemàtica nacional de llavors amb l’actual, on hi trobem problemes no resolts avui dia”. El material exposat forma part dels milers documents que es van trobar l’estiu del 2006 rere una paret falsa de les golfes del seu domicili familiar a Barcelona. Puig i Cadafalch l’havia amagat amb voluntat de preservar-la, en el moment de la dissolució de la Mancomunitat per la dictadura del general Primo de Rivera.

Aquesta setmana la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, el director de l’Arxiu Nacional, Francesc Balada, i el comissari Manonelles han inaugurat l’exposició a la seu de Sant Cugat en el marc de la celebració de la Diada Nacional.