De mica en mica tornem a casa, a la feina, a l’escola, a la universitat, als extraescolars, al gimnàs, a l’església, a les escapades de cap de setmana... Uf! En definitiva, tornem a la nostra rutina de tot l'any, la que ens ajuda en el dia a dia a portar endavant la nostra vida.
Però durant un temps, enmig d’aquesta rutina, esperem que ens duri l'efecte de les vacances: allò que hem viscut i gaudit durant el merescut estiu. Ho valorem com quelcom especial perquè precisament ens ajuda a mantenir l’esperança d'unes noves vacances després de la rutina.
Jo he gaudit d'un especial temps de vacances. Encara que no sempre en forma de vacances, ha estat un temps molt variat i intens. Hi ha hagut molts efectes que m’han fet molt de bé i que m'han beneit. Però, en especial, hi ha hagut un que és el que m’agradaria compartir.
Es tracta d'un breu temps que es va repetir durant dos dies. Va ser estant a Chicago, enmig d'una formació amb unes 400 persones vingudes de tot el món on cada dia al matí teníem un temps d'adoració i lloança a l'Etern. Per descomptat, els músics i els cantants eren molt professionals, però això no és el que em va impactar. Va ser la possibilitat de compartir aquesta adoració amb germans de tot el món, cadascú amb la seva llengua, amb el seu estil i cultura, però tots units en el Crist a una sola veu experimentant la presència de l'Etern.
De fet, aquest efecte tan tangible en aquell moment, se’m repeteix cada diumenge de manera intangible quan en començar el culte recordo a tota la comunitat. Una comunitat que hem vingut a lloar a l'Etern, i que ho fem gràcies a l’obra del Crist i per la guia de l'Esperit Sant, juntament en comunió amb tots els nostres germans d'arreu del món i, especialment, amb l’església perseguida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.