Quatre monges que no fan soroll, un motor espiritual

Miquel Codolar –CR Les Missioneres Germanes de Betània van celebrar aquest diumenge el primer centenari. A la casa d’espiritualitat de Cornellà de Llobregat no es preveia un concert de Rosalía. Hi va haver una missa presidida pel cardenal i arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella i un berenar per compartir l’alegria del moment amb les famílies amigues que col·laboren amb les seves iniciatives.

Són poques i no fan soroll. A la congregació són quatre religioses a Cornellà, quatre a Barcelona, dues a Sevilla i dues més a Xile. “Som una congregació amb tanta gent com els apòstols de Jesús”, explica la superiora, Montserrat Solà, que tot i que s’hi resistia, acaba de ser reelegida per tercera vegada després de demanar a les altres germanes que l’ajudessin en aquesta tasca.

La casa d’espiritualitat es va fundar el 1955 al cor de Cornellà. El seu carisma és l’acollida, va explicar la Montserrat a l’inici de la missa: “Seguim treballant per ser consol i companyia com Marta i Maria a Betània”. El temple estava ple, més de 200 persones, moltes famílies, una coral cantava, diversos sacerdots concelebraven.

“Hi ha racons que són oasis”, va explicar a l’homilia el cardenal Joan Josep Omella. Va dir que Betània era la casa de Jerusalem on Jesús anava a descansar i experimentava fraternitat. “Vosaltres sou això, fraternitat i acollida, perquè Betània ens anima a sortir de nosaltres mateixos”, va reblar.

Però aquestes quatre monges fan moltes coses a Cornellà. Pocs anys després que la congregació arribés a Cornellà, les famílies de la immigració dels anys seixanta els van demanar de fer una escola, i la van fer el 1968. El col·legi, que té 260 alumnes, està al costat de la casa d’espiritualitat. Les germanes ofereixen catequesi de primera comunió i confirmació per les famílies que volen. Montserrat recorda l’impuls de la mare Maria dels Àngels i l'ajuda de la seva neboda Montserrat, que va permetre fer l’escola i les darreres obres de modernització de la casa.

Un munt d'activitats amb desenes de voluntaris

L’acolliment no és només una paraula. La casa d’espiritualitat rep centenars de persones al cap de l’any. La Montserrat explica que han tingut trobades de joves neocatecumenals, hi van grups prematrimonials de Cor Iesu, aquest estiu han tingut vint joves jesuïtes amb el superior Arturo Sosa, fan recessos de grups de capellans, trobades setmanals dels sacerdots de Cornellà, hi anirà la delegació de missions o els Petits Cantors de Viena, entre molts altres grups que hi ha anat a passar uns dies de recolliment.

I no s’acaba aquí. Cada Nadal fan recollides d’aliments i els reparteixen a famílies necessitades a través d’un grup de voluntaris. També recullen roba que a través de la fundació Solidança fan arribar principalment a l’Àfrica, tot i que també en donen a famílies que els en demanen pels seus fills.

Tot això ho fan amb l’ajuda de desenes de voluntaris que veuen que fan coses bones i hi volen participar. La Montserrat parla d’en Miquel Àngel, que va ser el mestre de cerimònies i és l’ànima de la coral dels diumenges. De la gran ajuda d’en Sabino des del primer moment que les va conèixer, o de la Rosa i en Francisco que també els ajuden a la porteria.

A la celebració també hi va participar en Joan Carles amb la seva dona Mercè que ajuda a la coral, o en Nacho, en Lluís, l'Enric, la Lucía o la Trini, entre molts altres. El diumenge hi havia més de 200 persones, però al llarg de l’any són moltes més les persones de Cornellà a qui arriba la feina de les quatre monges que no fan soroll.