Mor la Reina Elisabet II, la Governadora Suprema de l'Església d'Anglaterra

CR La mort de la reina d’Anglaterra, Elisabet II, aquest dimecres també ha suposat el canvi de governador suprem de l’Església d’Anglaterra, títol que ostenta el monarca del Regne Unit, i que a partir de la seva mort passa a ostentar-lo el seu fill, el proper rei d'Anglaterra, Carles III. Però, què comportava aquest títol per Elisabet II? Quina relació hi té amb l’anglicanisme?

La reina Elisabet II era cap de l’Església d’Anglaterra i, també, de l’Església d’Escòcia. Això suposava que a Anglaterra defensava el model episcopal mentre que a Escòcia, en canvi, sostenia el model presbiterià reformat. Una subtilitat que “no sol ser massa coneguda, però mostra bé la complexitat del seu càrrec”, explica el reverend de l'església de Sabadell i membre de l'Església Espanyola Reformada Episcopal (IERE), Daniel Caravaca.

Però, centrant-nos en Anglaterra, aquest títol de la monarquia d’Anglaterra és un títol “purament honorífic i simbòlic”, explica el sociòleg Joan Estruch. La reina Isabel II “no exercia cap poder real” davant dels bisbes anglesos. De fet, l’arquebisbe de Canterbury, actualment Justin Welby, és a qui encomanen el paper de “presidència dels bisbes anglesos”. Però segueix sense tenir cap poder real davant tot l’anglicanisme.

L’església d’Anglaterra és l’origen comú de l’anglicanisme, una comunió d’esglésies de tipus episcopal que té presència al Regne Unit, diversos països de la Commonwealth i, també, a altres territoris d’arreu del món. Però cadascuna d’aquestes esglésies, que formen l’anomenada Comunió Anglicana, és “sobirana i independent”. “Entre elles tenen uns lligams, però no hi ha un cap que les unifiqui a totes”, diu Estruch. No existeix una jerarquia d'un bisbe sobre un altre ni tampoc una figura de poder única com seria el Papa pels catòlics.

Tot i això, pel seu origen i la seva història, totes les esglésies anglicanes tenen una consideració especial davant del governador de l’Església d’Anglaterra i, especialment, de l’arquebisbe de Canterbury amb qui es troben “en comunió”, detalla Caravaca.

Qui escull els bisbes?

Pel que fa a l’elecció dels bisbes, una decisió que en el cas de l’Església Catòlica s’atribueix al Papa, hi ha diferències en les diferents Esglésies anglicanes. Els bisbes de l’Església d’Anglaterra, i també l’arquebisbe de Canterbury, són triats pel parlament anglès. I és que, a Anglaterra, “l’Església i l’Estat encara estan units”, explica Caravaca. Existeix una comissió especialitzada en aquest tema per tal de fer aquesta elecció.

En el cas de la resta de bisbes anglicans són les assemblees les que tenen el poder per a l’elecció de bisbes.

Les reaccions de l'Església: "Un exemple de servei fins al seu últim alè"

A Catalunya tenim presència de l’Església d’Anglaterra a Barcelona a la parròquia de Saint George Church. Pel que fa a la Comunió Anglicana, a Reus i Sabadell hi ha presència de l’Església Espanyola Reformada Episcopal que en forma part. Precisament aquesta Església ha expressat les seves condolences a través d’un comunicat. “Ens unim al dolor de tantes persones especialment dels britànics”. Asseguren les pregàries a una persona “exemple de fidelitat de Crist, suport de la Comunió Anglicana i servei fins al seu últim alè”.

L'arquebisbe de Canterbury ha escrit als primats de la Comunió Anglicana en fer-se pública la notícia de la mort de la reina Elisabet II. Ha descrit el servei de la monarca com un treball "pacient, humil i desinteressat". "Tenim amb sa majestat un deute de gratitud sense mesura per haver entregat tota la seva vida a nosaltres i per haver-nos permès que la seva vida fos un instrument de la pau de Déu", diu.

El papa Francesc també ha expressat el seu condol per la mort de la reina Elisabet II. En un telegrama dirigit al nou rei d'Anglaterra, Carles III, ha expressat el seu homenatge a "una vida de servei incansable al bé de la nació". Ha parlat d'exemple de "devoció al deure" i de la seva "ferma esperança en les seves promeses".