Punxades a la llibertat

En aquests mesos de vacances que estem deixant enrere, les punxades a les discoteques o en llocs de diversió han acaparat l'atenció informativa. Les possibles víctimes s'han vist sacsejades per la por, l'angoixa, la incertesa, la indignació... En l'horitzó, el pànic a la submissió química, que facilita l'agressió sexual, tot i que han estat pocs els casos que han pogut considerar-se com a tals, després de practicar els controls sanitaris adequats. D'altres, la majoria, poden atribuir-se a la intenció de sembrar por i d'aprofitar-se de l'impacte mediàtic del tema. Els centres hospitalaris han hagut d'afrontar aquesta ona de punxades per discernir la tipologia i determinar la gravetat de les punxades.

Es tracta d'imposar l'imperi del desig i de l'apetència personal per sobre del respecte a la voluntat i a la llibertat aliena. Si els protagonistes d'una relació, gairebé sempre ocasional, fossin conscients i mútuament respectuosos, seria diferent. Per desactivar la llibertat aliena cal submergir la persona en la inconsciència perquè no pugui oposar-se al desig de ser envaïda, utilitzada, agredida. El sí o el no només tenen entitat i valor quan sorgeixen d'una persona conscient. L'altre, l'altra majorment, queda reduït a una joguina, que es tira quan ha estat usada. Una altra manera de jugar consisteix a sembrar la por. Punxar amb l'única finalitat de generar inquietud, sense risc físic. Aquestes pràctiques, de diferent gruix, són totes nefastes.

En la relació humana, la pèrdua de la confiança ensopeix i deteriora la convivència. Totes aquestes modalitats són punxades a la llibertat. De qui rep la punxada, perquè es torna inconscient o se submergeix en la por. De qui la provoca, perquè creient exercir la seva llibertat es deshumanitza deshumanitzant els altres. Es converteix així en esclau dels seus instints. Les relacions humanes, si funcionen, són una meravella, però és una meravella que funcionin, perquè no és tan fàcil tenir els ingredients bàsics que les garanteixen: la consciència, la llibertat i la voluntat, viscudes en un respecte mutu. És clar que la llibertat sense la responsabilitat, sense una dimensió ètica, no és més que un miratge.