El repte de transformar el que és cultural i preservar el que és fonamental

Per poder preservar el llegat de saviesa de les tradicions espirituals hem de ser capaços de diferenciar els aspectes religiosos i culturals – que sovint corresponen a una època passada i a vells paradigmes- del que és fonamental. Hi ha d'haver una disposició a transformar el que és cultural o circumstancial i a preservar el que és essencial.

Un dels aspectes culturals que més cal tenir en compte en la reconstrucció de les religions és el fet que la majoria d'elles s'han originat sota la influència d'un context sociocultural fortament patriarcal i, per tant, han estat regides per estructures jeràrquiques: els homes al centre i les dones, així com la natura, a la perifèria. En conseqüència, tant la interpretació de les religions, com la major part de la documentació historiogràfica existent, tant occidental com oriental, està fonamentada en una visió androcèntrica. Els textos i litúrgies han estat escrits per homes i dirigits a homes; qualsevol referència a les dones sol ser com a objecte i no pas com a subjecte. Per tant, la seva visió i experiència ha estat, en gran manera, exclosa i silenciada des de sempre.

En aquest sentit, cal destacar el valuós treball de reconstrucció que porten a terme les teòlogues feministes cristianes des de fa dècades, i que constitueix un referent inspirador per a moltes altres tradicions. No obstant això, el fet que les dones hagin estat sempre relegades a la perifèria del poder pot generar el perill que la seva aportació també es mantingui al marge, sense possibilitat de ser integrada, i que, per tant, no es produeixi un canvi real. Per aquest motiu, és important que els homes assumeixin la seva part de responsabilitat en la cocreació d'un model més ampli, inclusiu de gènere i, si més no, que es comprometin a respectar els drets fonamentals de les dones com a ésser humans.