Una reflexió sobre l’empatia i la compassió

Arribem al final del curs acadèmic, un curs en el que hem anat recuperant progressivament la normalitat, amb permís d’aquesta recent onada...

Hi ha hagut molts aspectes que s’han vist afectats pel que hem viscut. Així, en aquests més de dos anys de pandèmia, les persones dedicades a les professions relacionades amb la salut, però també en general les persones amb responsabilitats directives o amb tasques educatives, i en general de professions en contacte amb persones, hem experimentat una molt forta càrrega emocional. La pandèmia ens ha fet més conscients de la vulnerabilitat o directament ens ha fet més vulnerables.

Això pot haver tingut vàries conseqüències. Per una banda que valorem més, a nivell social, les professions i dedicacions vocacionals relacionades amb la salut i el benestar físic i emocional de les persones. Aquesta és una evolució positiva. També hi ha més joves que tenen vocacions per realitzar aquestes professions ja que han estat més presents i s’ha fet palesa la seva necessitat i utilitat social. Per això tal vegada en les inscripcions universitàries estant tenint una forta demanda i per això també l’administració pública ha augmentat per exemple les places públiques d’Infermeria. També hi influeix aquí el component d’abandonament de la professió per part d’alguns professionals sanitaris o de serveis a les persones.

També ha passat a un primer pla la consciència de la importància de la salut mental al costat de la salut física. Molts col·legues psicòlegs ens expliquen que els ha augmentat la demanda i que no donen l’abast. S’ha posat de manifest la vulnerabilitat també psicològica de les persones, i s’ha observat l’impacte de les “fake news”, de les creences pseudocientífiques (1). Sorgeixen nous àmbits d’estudi o prenen rellevància àmbits que abans no es consideraven d’interès prioritari per la psicologia.

Com dèiem, han estat uns temps de majors càrregues emocionals per a tothom. Ha passat que hem hagut de fer costat a altres persones davant els efectes de la pandèmia en la salut, en pèrdues, tractant de mantenir amb esforç la màxima normalitat en les responsabilitats professionals, educatives o bé relacionades amb la salut. Hem hagut de ser sensibles a les ansietats i majors tristeses. I no calia ser un professional de la salut per haver de portar les pròpies responsabilitats més enllà. Ha calgut sensibilitat i empatia.

Sovint, "afecte", "empatia" i "compassió" s'utilitzen indistintament, però mentre que l’afecte i l'empatia són emocions que es senten per i amb altres persones, la compassió va més enllà de l’emoció per incloure la intenció activa d'ajudar. No és el mateix sentir pena (“ho sento per tu”), afecte (“sento per tu”), que empatia (“sento amb tu”). I totes tres són diferents de compassió (“estic aquí per ajudar”), que comporta més comprensió de l’experiència de l’altre i més voluntat d’ajudar.

Joan-Carles Mèlich en el seu llibre “La lectura com a pregària” explica que l'empatia és el resultat d'un contagi emocional que consisteix a posar-se en el lloc de l'altre, en la pell de l'altre, i, per tant, a pensar que la seva alegria o el seu sofriment podria ser el meu… També explica com això és diferent de la compassió. A diferència de l'empatia, la resposta compassiva rau a posar-se al costat del qui pateix, a acompanyar-lo en el seu dolor. El compassiu no sent el dolor de l'altre, sinó que sent l'altre patint -diu Mèlich-.

No sempre l’empatia té bona premsa. Paul Bloom, professor de ciència cognitiva i psicologia a la Universitat de Yale i autor de “Against Empathy”, va alertar de que un excés d’empatia pot distorsionar el nostre judici. En el mateix sentit Paul Polman ho expressa així: "Si liderés amb empatia, mai no seria capaç de prendre una sola decisió. Per què? Perquè amb empatia, reflecteixo les emocions dels altres, cosa que fa impossible considerar el bé més gran”.

Tanmateix, tot i que com a persones que interactuem amb d’altres, hem de saber que, per excés, l'empatia pot fomentar un biaix i fer que estiguem menys encertats a l'hora de prendre decisions, no obstant això, l'empatia és essencial per a la connexió humana. Cal aprofitar doncs l'espurna empàtica per passar a la compassió.

Que l’avenç de l’estiu i la possibilitat d’un temps de desconnexió -pels que puguin tenir-lo- ens ajudi a recuperar-nos d’aquestes més fortes càrregues emocionals i puguem tornar amb més empatia però sobretot també amb més compassió.

Notes:

1. Escolà-Gascón, A.; Marín, F. X.; Rusiñol, J.; Gallifa, J. (2020) Pseudoscientific beliefs and psychopathological risks increase after COVID-19 social quarantine. Globalization and Health. 16(72). https://doi.org/10.1186/s12992-020-00603-1