Salta al contenuto principale

Els israelites són a Moab, a l'est de la mar Morta. Han vagat quaranta anys pel desert sota el lideratge de Moisès, i s'enfronten a dos canvis significatius. Una és que Moisès morirà aviat, sense haver entrat a la Terra Promesa. La segona és que el poble aviat creuarà el riu Jordà per entrar a la Terra Promesa. A les acaballes del llibre del Deuteronomi, Moisès els transmet la seva saviesa al llit de mort.

En el capítol 28, Moisès ha promès benediccions si els israelites obeeixen els manaments de Déu (28,1-14). Després els adverteix de les conseqüències que comporta la desobediència (28:15-68).

Segueix el capítol 29 amb una crida a renovar l'aliança amb el Senyor i els recorda el viatge miraculós que havien fet d'Egipte fins a Moab i la victòria sobre els reis que volien atacar Israel. Els recorda la idolatria de les nacions per les quals han passat i els adverteix que el Senyor castigarà els idolatres.

En el capítol 30, comença dient-los que es converteixin (hebreu: sub, tornar/convertir-se) al Senyor amb tot el cor (v:2) i el Senyor renovarà la vida (v:3). Promet que el Senyor els portarà a la Terra Promesa (v,5) i circumcidarà els seus cors (v,6) i maleirà els seus enemics (v,7) i recorda que escoltar el Senyor i complir els manaments es garantia de prosperitat (vv.8i 9). I aquí és on comença el text de la primera lectura d’avui (Dt 30, 10-14). Els capítols 28 i 29 són bastant negatius en el seu to perquè adverteixen Israel de les conseqüències de la desobediència i fa una crida a l’obediència. Ara Moisès espera que els israelites escoltin i retornin al Senyor a fi de gaudir de les seves benediccions. Tot i que, segons el text, Moisès pronuncia les paraules a Moab, cal pensar que el text fou escrit – si més no retocat- desprès de l’experiència de l’exili.

El verb hebreu ”shub” és clau en el text que precedeix la nostra lectura que hi apareix en el v.10. És un “terme – concepte” fonamental de la teologia deuteronomista. El redactor del text nia l’esperança, en el profund del seu cor, que Israel, tornant / convertint-se dels seus pecats tornarà a ser el poble de Déu. Està convençut que el retorn a Déu prepara el retorn de l’exili i que retornant a Déu, Ell retornarà la seva mirada cap Israel. Valent-se del verb tornar / convertir-se estableix una xarxa de relacions entre el convertir-se dels pecats, tornar de l’exili i el tornar Déu a fixar-se en Israel.

L’estil amb que està escrit el text ens porta a establir lligams amb la literatura sapiencial. De fet hi ha una estreta relació entre llei i saviesa. Així ho ensenya el mateix Deuteronomi: “Mireu: el Senyor, el meu Déu, m'ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu ... Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: "Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!” (Dt 4,5-6). “La llei desborda de saviesa” dirà el Siràcida (24,25, també Ba 4,1). L’autèntica saviesa és el coneixement de la llei; “qui fa seva la llei, obté saviesa” dirà també el Siràcida (15,1). A semblança de la saviesa que es fa present a la terra (Ba 3,38) i que s’ofereix com un regal (Pr 8), la llei també s’ofereix en tant que, com diu el nostre text, és fàcil de trobar.

“La paraula és molt a prop teu”. Els rabins admetien la llei escrita i la llei oral. Algunes escoles rabíniques consideraven que ambdues tenien el mateix valor perquè ambdues provenien de Moisès. Desprès de l’exili la llei oral prengué molta força (Ne 8,7). En un temps on no hi havia internet, ni impremtes, ni fotocopiadores ni editorials que reprodueixen els textos a milers, la transmissió oral tels textos tenia un paper de primer ordre. La gent no sabia llegir ni tenia una còpia personal i escrita de la llei per això la llei oral permet que l’autor del text pugui dir: la llei la tens a prop. La proclamació oral comporta la memorització, la memorització la interiorització i aquesta fa que la llei quedi gravada en el cor i això està en perfecta sintonia amb el profeta Jeremias (31,33) quan diu: “Posaré la meva llei en el seu interior, l’escriure en el seu cor”. De ser escrita en taules de pedra (Ex 31,18), la llei ara quedarà gravada en el cor de les persones.

Diumenge 15 durant l’any 10 de Juliol de 2022

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.