El malbaratament d’aliments, qüestió de justícia

(Cristianisme i Justícia) Aquest mes de juny ha estat notícia l’aprovació del projecte de llei de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari, per tal de prevenir i reduir la quantitat de menjar que llencem. Reduir el malbaratament d’aliments és un dels objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030 i abordar-lo requereix no només de mesures concretes, si no també d’una aproximació des de diferents disciplines.

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia recull l’anàlisi que fan set experts sobre aquest problema en el seu darrer quadern. Els professors de la Universitat Pontificia de Comillas Jaime Tatay i José Carlos Romero han coordinat aquest treball publicat amb el títol El malbaratament d’aliments

Estem davant d’un repte tan complex que fins i tot intentar dimensionar-lo és difícil. Segons dades de la Comissió Europea, a la UE es malgasten 80 milions de tones d’aliments a l’any (179 kg per persona) i els informes de la FAO consideren que la meitat dels aliments produïts es perden o es malgasten abans i després d’arribar al consumidor.

El quadern que ara presentem analitza com i per què malbaratem aliments i quines en són les implicacions filosòfiques, ètiques i religioses; planteja quin és el camí que tenim per davant; i proposa mesures per afrontar-lo. En un món on hi ha persones que no estan ben alimentades o no tenen accés als aliments, llençar menjar esdevé una injustícia, que posa en evidència la desigualtat i que té conseqüències ecològiques. “El viatge dels aliments fins a la nostra taula i fins a la galleda de les escombraries (si no ens els mengem), ja no passa de manera aïllada. Hem d’entendre que la nostra relació amb el menjar i el malbaratament d’aliments afecta les vides d’altres persones en el nostre planeta.”

La complexitat d’aquest problema fa necessari acostar-s’hi des de perspectives diverses. Les causes són múltiples, algunes tècniques però d’altres econòmiques o sociològiques. És per això que els autors del text demanen adoptar un enfocament holístic per comprendre i abordar alhora tots aquests aspectes entrellaçats o, si més no, uns quants. Entre els models que poden contribuir a afrontar aquest problema, el de l’economia circular, que implica repensar com produïm, distribuïm i consumim, de manera que els residus puguin ser reintroduits al sistema. Tot i reconèixer que és un repte que pot fer-nos sentir impotents i derrotats, els autors del quadern animen a treballar per aquesta necessària reformulació del funcionament del sistema alimentari: “El malbaratament d’aliments no pot desaparèixer sense més, però les societats poden canviar, i de fet ho fan quan les persones s’uneixen i treballen per quelcom que realment val la pena”.