Nova carta apostòlica del Papa: “Abandonem les polèmiques sobre la litúrgia”

(Vatican News) El papa Francesc ha publicat aquesta setmana Desiderio desideravi, una nova carta apostòlica sobre la litúrgia per recordar el sentit de la celebració eucarística i convidar a la formació litúrgica. Són 65 paràgrafs que desenvolupen els resultats de la plenària de febrer de 2019 del Dicasteri del Culte Diví i reafirmen la importància de la comunicació eclesial al voltant del ritu sorgit de la reforma litúrgica postconciliar. No és una nova instrucció ni un directori amb normes específiques, sinó una meditació per comprendre el paper en l'evangelització de la celebració litúrgica. I conclou amb una crida: “Abandonem les polèmiques per escoltar junts allò que l'esperit diu a l'Església, mantinguem la comunió, seguim sorprenent-nos per la bellesa de la litúrgia”.

La fe cristiana, escriu el Papa, o és una trobada viva amb ell, o no és. I la litúrgia “ens garanteix la possibilitat de tal trobada”. Recordant la importància de la constitució Sacrosanctum Concilium del Vaticà II, que va conduir al redescobriment de la comprensió teològica de la litúrgia, el Papa afegeix: “Voldria que la bellesa de la celebració cristiana i de les seves conseqüències necessàries en la vida de l'Església no es veiessin desfigurades per una comprensió superficial i reductiva del seu valor o, pitjor encara, per la seva instrumentalització al servei d'alguna visió ideològica, sigui quina sigui”.

Després d'haver advertit contra la “mundanitat espiritual” i el gnosticisme i el neopelagianisme que l'alimenten, el pontífex explica que “participar en el sacrifici eucarístic no és una conquesta nostra” i que “la litúrgia no té res a veure amb un moralisme ascètic”. Per curar la mundanitat espiritual, segons el Papa cal redescobrir la bellesa de la litúrgia, però aquest redescobriment “no és la recerca d'un esteticisme ritual, que es complau només en la cura de la formalitat exterior d'un ritu, o se satisfà amb una observació escrupolosa de les rúbriques”.

Com podem recuperar la capacitat de viure plenament l'acció litúrgica? Davant el desconcert de la postmodernitat, l'individualisme, el subjectivisme i l'espiritualisme abstracte, el Papa convida a tornar a les grans constitucions conciliars, que no es poden separar les unes de les altres. I escriu que “seria banal llegir les tensions, malauradament presents al voltant de la celebració, com una simple divergència entre diferents sensibilitats sobre una forma ritual”. Per a ell, la problemàtica és, sobretot, eclesiològica. Darrere de les batalles sobre el ritual, en definitiva, s'amaguen diferents concepcions de l'Església. “No veig com es pot dir que es reconeix la validesa del Concili i no acceptar la reforma litúrgica nascuda de la Sacrosanctum Concilium”, assenyala el pontífex.

“Un no aprèn l'art de celebrar perquè assisteixi a un curs d'oratòria”

Citant el teòleg Romà Guardini, molt present a la Carta Apostòlica, Francesc afirma que sense formació litúrgica, “les reformes en el ritu i en el text no serveixen de gaire”. Insisteix en la importància de la formació, en primer lloc, als seminaris: "Una configuració litúrgic-sapiencial de la formació teològica als seminaris tindria certament efectes positius, també en l'acció pastoral”.

És important, continua explicant el Papa, educar en la comprensió dels símbols, cosa que resulta “cada cop més difícil per a l'home modern”. Una manera de fer-ho és, per a ell, tenint cura de l'art de la celebració que “no es pot reduir a la mera observança d'un aparell de rúbriques, ni tampoc es pot pensar en una fantasiosa creativitat sense regles”. “Un no aprèn l'art de celebrar perquè assisteixi a un curs d'oratòria o de tècniques de comunicació persuasiva, sinó que cal una dedicació diligent a la celebració, deixant que la pròpia celebració ens transmeti el seu art”, diu.

A continuació, Francesc observa que a les comunitats cristianes la seva forma de viure la celebració està condicionada “per la manera com el seu religiós presideix l'assemblea”. I enumera diversos “models” de presidència inadequada, encara que siguin de signe contrari.

El Papa conclou la carta demanant a tots els bisbes, preveres i diaques, als formadors dels seminaris, als professors de les facultats de teologia i de les escoles de teologia, i a tots els catedràtics i catequistes, que ajudin a les comunitats a “treure el que sempre ha estat la font primària de l'espiritualitat cristiana”.