Salta al contenuto principale

Desprès d’enviar els Dotze a una missió per anunciar el Regne de Déu (9,1-6.10), Lluc construeix un altre relat en el que explica l’enviament de Setanta deixebles més amb l’encàrrec, també, de d’anunciar la proximitat del Regne de Déu. Aquest relat, que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Lc 10,1-12.17-20), no té paral·lel ni en l’evangeli de Marc ni en el de Mateu i per això es considera una creació pròpia de Lluc. De fet respon al seu estil de crear doblets en la seva obra. El relat cal llegir-lo tenint molt en compte el primer, el de l’enviament dels Dotze.

La primera diferència és el nombre dels enviats. Aquí són Setanta ( en alguns còdexs i manuscrits són 72). El nombre 12 porta a pensar en les 12 tribus d’Israel i és per això que la missió dels Dotze té un abast limitat al territori d’Israel. La missió dels Setanta té un abast universal. Cal tenir present que en capítol 10 del llibre del Gènesi apareix la llista de les setanta nacions descendents de Moisès (10,2-31).

“Els envià de dos en dos”. El nombre dos es pot interpretar com el nombre necessari a fi que un testimoni sigui vàlid (Dt 19,15; Nm 35,30); alguns comentaristes diuen que dos aporta l’ajuda mútua en cas que es presentin dificultats en un món en que era perillós viatjar. Dos és també símbol de comunitat, ningú pot anar per lliure en la tasca de l’evangelització. En la segona part de l’obra de Lluc trobem sovint parelles de predicadors: Pere i Joan (Ac 3,1; 8,4), Pau i Bernabé (Ac 13,1), Pau i Siles (Ac 15,40), Bernabé i Marc ( Ac 15,40), Judes i Siles (Ac 15,32).

“La collita és abundant i els segadors són pocs”. Es preveu que el Regne de Déu que s’apropa donarà molt de fruit (Lc 8,8). Cal que aquest fruit no es perdi i per això cal molta gent que el reculli, el guardi i el reparteixi en benefici de tothom. Restringir el sentit de la falta de segadors a la manca de capellans o religiosos és empobrir el sentit de les paraules de Jesús. “Us envio com anyells enmig de llops”. Aquestes paraules pronostiquen les dificultats que tindran les comunitats quan en proclamar el Regne de Déu com un altre món possible, es trobaran amb els poders i les ideologies d’aquest món contràries al projecte de Jesús que impediran amb tots els mitjans legals i il·legals que el món alternatiu proposat per Jesús prosperi.

Comparada amb la missió dels Dotze, la missió dels Setanta ha esta un èxit total. Dos detalls que criden l’atenció ho avalen. Els Setanta van tornar plens d’alegria (v.17). Això no es diu dels Dotze. La tornada dels Dotze és molt freda (9,10). En segon lloc l’activitat dels Dotze i dels Setanta és diferents. Dels primers es diu que anunciaven la Bona Nova curant per tot arreu. Dels Setanta es diu que els dimonis es sotmetien al nom de Jesús. Per dimoni cal entendre aquella força, aquell poder contrari al Regne de Déu, al projecte de Jesús i que domina la persona totalment impedint que aquesta pensi, actuï i decideixi per ella mateixa (Lc 8,27.29). Expulsar dimonis equival a alliberar la persona perquè recuperi la seva personalitat i dignitat i es desempallegui dels valors d’una societat opressora i alienant. Això és el han fet el Setanta enviats i que és causa de la seva alegria.

L’expressió: “Veia Satanàs que queia del cel com un llamp” té un regust apocalíptic que té el seu referent en el mite els àngels caiguts present en la literatura extra bíblica (VidAd(lat) 16)i que amb tota seguretat els oients coneixien. Si les temptacions són un exemple de la lluita de Jesús contra l’adversari, el diable, que vol fer fracassar el seu projecte, aquí es constata que la lluita continua però se’n preveu el seu final. Els missioners han guanyat una batalla a l’adversari.

El llenguatge apocalíptic lliga amb el to de judici que té el conjunt del text que llegim. Ha arribat l’hora de difondre la Bona Notícia del Regne de Déu i de l’acceptació resolutiva del seu missatge. La referència a Sodoma (Gn 19,1-29), en aquest sentit, és molt clara. Sovint el nom d’aquesta població s’associa en perversions de tipus sexual però el seu pecat consistí en rebutjar els hostes que havien estat acollits per Lot. La predicació del Regne no pot deixar indiferent i cal prendre posicionament en favor o en contra, cal acollir-lo o no.

Diumenge 14 durant l’any 3 de Juliol de 2022.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.