L’Església sobre els fets a Melilla: “Exigim una investigació exhaustiva”

(CR) “La política de la Unió Europea fa de les rutes migratòries trampes mortals que cada any es cobren milers de vides”. Aquestes són les paraules del comunicat de la Comissió General de Justícia i Pau amb motiu dels successos ocorreguts aquest divendres a Melilla quan 2.000 persones van intentar travessar la tanca del Marroc a Espanya. En el seu manifest condemnen les actuacions policials i exigeixen una “investigació exhaustiva” als governs espanyol i marroquí sobre la seva actuació. També la Conferència Episcopal Espanyola ha emès un comunicat en què reclamen que “les autoritats competents contribueixen a l’esclariment dels fets i prendre les mesures oportunes perquè no torni a passar”.

Justícia i Pau condemna les pràctiques que impedeixen i obstaculitzen l’exercici del dret a sol·licitar asil a totes les persones que reuneixen les condicions. En el seu escrit també lamenten “la manca d’empatia que el president del Govern espanyol ha mostrat en tot aquest lamentable episodi”.

Darrere de l’exili hi ha històries de guerra, gana i de persecucions

Amb la seva política migratòria, Europa normalitza “una cultura de la mort de les que són còmplices els estats membres”, asseguren des de Justícia i Pau. Parlen d’una política a través d’instruments de control fronterer com els acords de readmissió o l’externalització d’aquesta gestió a països amb “dubtós historial en matèria de protecció de drets humans”.

L’organització recorda que darrere de les persones que surten dels seus països hi ha històries de guerra, gana i de persecucions. En aquest sentit, Justícia i Pau fa èmfasi a la Convenció de Ginebra que obliga els estats membres a proporcionar protecció a aquelles persones “que a causa de fundats temors de ser perseguides no puguin o no vulguin acollir-se a la protecció del seu país”.

Una convenció que lliga amb les paraules del papa Francesc en el seu missatge amb motiu de la 108 Jornada Mundial de l’Emigrant i el refugiat 2022: “la inclusió de les persones més vulnerables a la societat és una condició necessària per obtenir la plena ciutadania”.

“No són invasors”

En la mateixa línia es dirigeix la Subcomissió Episcopal per les Migracions i la Mobilitat Humana de la Conferència Episcopal Espanyola. Demanen “humanitzar i implementar noves polítiques migratòries que tinguin en compte la gravetat de la pressió migratòria” i “fomentar la col·laboració al desenvolupament amb els països que pateixen guerres, conflictes i fam”.

A més, davant dels fets violents ocorreguts a Melilla, conviden a contextualitzar-los amb “una mirada humanitària”. “No són invasors, només són éssers humans que busquen arribar a Europa fugint de les guerres actives”, diuen. Amb tot, proposen evitar un ús partidista i demagògic del “complex desafiament de les migracions” i analitzar-ho des de les claus que ofereix la Doctrina Social de l’Església.

Podeu llegir a continuació el comunicat íntegre de la Comissió General de Justícia i Pau:

Els gravíssims successos esdevinguts durant el dia d’ahir al lloc fronterer de la tanca de Melilla en què els morts ja es compten per desenes i els ferits per centenars no s’han de descriure com un episodi més en la gestió de fluxos migratoris en què assumeix com a normal la repressió amb extrema duresa per part de forces policials, en què es practiquen devolucions en calent i en què s’intenta desviar l’atenció de l’opinió pública posant l’èmfasi en actuacions de tipus violent que puguin haver-se produït per part d’alguns migrants sense entrar a les causes profundes que provoquen la desesperació de milions de persones que no veuen cap altra solució que entrar a Europa per poder tenir un futur digne.

No cal obviar que la guerra, la gana i les persecucions estan darrere de totes i cadascuna de les històries de les persones que surten dels seus països. Tampoc no s’ha d’obviar que tots els països de la Unió Europea, a més dels països en trànsit són signataris de la Convenció de Ginebra sobre l’estatut dels refugiats que obliga els estats membres a proporcionar protecció a aquelles persones “que a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no puguin o, a causa dels temors esmentats, no vulguin acollir-se a la protecció del seu país”.

La política migratòria de la Unió Europea, a través dels seus diferents instruments de control fronterer, entre els quals hi ha el reforçament de les fronteres terrestres i marítimes, els acords de readmissió i l’externalització de la gestió dels fluxos a països com el Marroc, Líbia, Egipte o Turquia, amb un més que dubtós historial en matèria de protecció de drets humans, no fan sinó fer de les rutes migratòries trampes mortals que cada any es cobren milers de vides. Normalitzant així una cultura de la mort de les que són còmplices els estats membres

Animats per les paraules del papa Francesc que en el seu missatge amb motiu de la 108 Jornada mundial de l’emigrant i el refugiat del 2022 animava “la inclusió de les persones més vulnerables a la societat com a condició necessària per obtenir la plena ciutadania”, des de Justícia i Pau condemnem les pràctiques que impedeixen o obstaculitzen l’exercici del dret a sol·licitar asil a totes les persones que reuneixen les condicions. També exigim, com ho han fet altres entitats una investigació exhaustiva als governs espanyol i marroquí sobre la seva actuació en aquests lamentables fets alhora que lamentem profundament la manca d’empatia que el president del Govern espanyol ha mostrat en tot aquest lamentable episodi.

Podeu llegir a continuació el comunicat íntegre de la Subcomissió Episcopal per les Migracions i la Mobilitat Humana:

Ahir 24 de juny 18 persones van perdre la vida al costat marroquí de la tanca de Melilla, 76 van resultar ferides, 13 de gravetat. També hi ha ferits entre les forces de seguretat marroquines i espanyoles. Almenys 133 persones, la majoria sudanesos fugint de la guerra i la fam, van arribar al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) de la ciutat autònoma. On 49 agents i 57 immigrants també van resultar ferits, segons dades oficials, al costat espanyol.

Davant la gravetat d’aquests fets que s’afegeixen a altres en el passat tant a Ceuta com a Melilla, els bisbes responsables de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat Humana de la CEE:

Lamentem profundament les pèrdues de vides humanes i confiem en el restabliment aviat de totes les persones ferides. Alhora, expressem la nostra solidaritat i proximitat, als seus familiars i companys.

Ens solidaritzem amb la preocupació dels habitants a les ciutats frontereres, i agraïm a l’Església diocesana de Màlaga la seva tasca d’acompanyament als migrants i refugiats, fent el nostre comunicat emès per la seva delegació de migracions.

Esperem que les autoritats competents contribueixin a aclarir els fets i a prendre les mesures oportunes perquè no tornin a succeir.

Davant de les diverses lectures que es fan d’aquests fets violents, convidem a contextualitzar-los amb una mirada humanitària on, alhora que entenem la necessària regulació de fluxos migratoris, hem de considerar la situació crítica i de misèria, on es troben milers de migrants subsaharians amuntegats a l’altra banda de la frontera d’Espanya. No són “invasors”, només són éssers humans que busquen arribar a Europa fugint de guerres actives (57 al món, 30 a Àfrica) i fams, agreujades per les conseqüències de la guerra a Ucraïna, i la sequera i les plagues provocades pel canvi climàtic. Davant aquest drama humanitari proposem evitar un ús partidista i demagògic del desafiament complex de les migracions, i analitzar aquest drama humanitari des de les claus que ens ofereix la Doctrina Social de l’Església.

Tal com l’Església ha plantejat als fòrums europeus i internacionals, recordem que necessitem humanitzar i implementar noves polítiques migratòries que tinguin en compte la gravetat de la pressió migratòria. Així, per exemple, Espanya no té espais o recursos on emetre visats a molts països africans d’on procedeixen milers de migrants susceptibles de sol·licitar protecció internacional. L’Església advoca a tots els continents per contribuir a salvar vides, acollir i protegir les persones migrades. Necessitem una migració ordenada a través de vies legals i segures, així com fomentar la col·laboració al desenvolupament amb els països que pateixen guerres, conflictes i fams. L’externalització i militarització de les fronteres per si sol, no acabarà amb els problemes i les causes que provoquen la mobilitat de milions de persones migrades, refugiades o desplaçades al món. Convidem, per tant, a fer passos d’humanització, a analitzar i afrontar aquesta nova crisi la necessitat de protecció de tot ésser humà i l’afany per establir amb urgència vies d’accés legals i segures.