Bonet de la Sagrada Família: “Una obra iniciada per nosaltres, els catalans, és avui universal”

(CR) Amb la visita del papa Benet XVI a la Sagrada Família fa onze anys, l’aleshores arquitecte director de la Sagrada Família, Jordi Bonet i Armengol, va fer un discurs en què parlava de l’aportació d’Antoni Gaudí a l’Església universal. Hi va descriure el simbolisme del temple, defensant “una nova arquitectura” que aconseguia “expressar els misteris de la nostra fe” i “l’elevació de l’esperit”. Amb motiu de la seva mort, recuperem aquí les paraules que va pronunciar aquell 7 de novembre de 2010:

Breu explicació sobre la construcció del temple

Santedat.

Em plau de mostrar la joia de tots els que hem treballat per aixecar aquest temple, per la vostra presència, tot donant gràcies al Senyor, que ens ha salvaguardat d’accidents durant tants i tants anys que hem trigat a aixecar-lo, i que una obra iniciada per nosaltres, els catalans, és avui universal, ja que es continua fent amb aportacions de tot el món.

Un arquitecte genial n’ha fet un lloc de lloances, d’acció de gràcies i de pau, on mitjançant l’art es pot transmetre i aprofundir la fe cristiana a gent de tot el món. Fa més de vuitanta anys que Antoni Gaudí morí, però ens deixà tots els elements arquitectònics que han permès cobrir i deixar plenament realitzat el que somniava.

És una “nova arquitectura”, viva, amb color i moviment, amb formes inspirades en la natura que mai s’havien utilitzat. Amb l’ajuda de la geometria presenta una síntesi de l’estructura i de la forma per expressar els misteris de la nostra fe en una catequesi que explica i ensenya als que hi vénen el que significa Jesucrist en la història de la humanitat, i és camí de veritat i de vida eterna.

Les seves columnes inclinades i les voltes de formes i estructura equilibrada són combinacions geomètriques de superfícies reglades, que a la vegada expressen l’elevació de l’esperit i harmònicament enllacen la tradició i el futur més atrevit. Amb el simbolisme de les veritats de la fe, la llum ve del cel i ja des de l’accés al temple pel Portal Major es veu al fons de l’absis el triangle trinitari, el “Fiat Lux” del primer acte de Déu Pare Creador. L’oració del Pare Nostre, que en cinquanta llengües ofereix la pregària que Jesús ens ensenyà, escrita en aquesta porta ens fa sentir la filiació divina i la fraternitat de tots en un clam en favor de la Pau, i a la vegada simbolitza el sagrament de l’Eucaristia. Les més de cinquanta columnes representen la universalitat de l’Església, des de les esglésies que fundaren els apòstols a les de més a prop –les dels pobles de parla catalana– i les de tot el món.

La llum entra també a través del color dels vitralls, amb els noms de sants i santuaris de més devoció de tot arreu, i per les voltes del creuer s’entreveu la Jerusalem celestial. En el presbiteri, les columnes dedicades als apòstols Pere i Pau donen suport al baldaquí amb els dons de l’Esperit Sant, que al seu temps dóna suport al Sant Crist i que cobricela l’altar –tot, d’un sol bloc de pòrfir–, com l’ambó i la seu.

El somni de Gaudí tardarà uns anys a ser coronat per la creu a 170 metres d’alçada, però ja des d’ara aquesta església quedarà oberta a tots aquells que vinguin agermanats per la paraula de Jesucrist, en l’exemple de la Sagrada Família de Nazaret –de Jesús, Maria i Josep– i que des de Barcelona lloaran el Senyor amb els cants del “Sanctus, Sanctus, Sanctus. Hossana in Excelsis”. Amén.

Jordi Bonet, arquitecte de la Sagrada Família, en la visita de Benet XVI
Novembre de 2010