Esperit jove

Després de l’última Jornada de monitors/es del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) a l’Escola Pia d’Igualada, podem constatar un cop més que els monitors/es dels centres esplais són un clar exemple d’actualització, reciclatge i voluntat d’aprendre noves estratègies, experiències i accions per a dur a terme una transformació social i una educació en el lleure.

No només això, sinó que, a més a més, ho fan amb un enfocament obert a la interculturalitat, coherent amb l’essència dels centres, en xarxa amb els altres, atent a les necessitats de tothom, crític amb un model econòmic i ecològic destructiu, sensible a un ús sa de les tecnologies, proper a la naturalesa i, amb un dels reptes més grans, acompanyant el procés emocional i espiritual de cada un dels infants i joves amb qui construeixen comunitat.

Davant d'aquestes motivacions i inquietuds dels joves per aprendre i formar-se per tal d’esdevenir referents per a les noves generacions, jo em pregunto: on queda aquesta voluntat per transformar i comunicar la vivència del missatge cristià en la nostra societat?

Potser aquells adults amb “esperit jove” són els que s’han mostrat més oberts a l’actualització de fórmules i conceptes que s’han quedat obsolets en la transmissió de la fe. El que tinc clar és que, fins que no siguem capaços d’escoltar els joves, acompanyar-los i oferir-los una experiència que connecti i sigui coherent amb les seves preocupacions, no estarem responent a la crida de la “Bona Notícia”.

I és que ens entossudim en voler vestir amb una armadura pesada, rígida i feixuga cossos lliures, diversos i àgils. No fem senzill el procés d’adonar-nos que el missatge cristià (juntament amb les altres tradicions espirituals) et despulla de tots els prejudicis, t’arrenca la cuirassa de l’individualisme i t’omple amb l’esperit de l’audàcia i la novetat. I és que, en definitiva, el que Jesús m’ha ensenyat és que quan cap persona és sagrada, totes les persones s’hi tornen. Quan cap objecte o lloc és sagrat, tot mereix ser estimat per igual i que quan deixem a Déu expressar-se, no hi ha límits.

Maria Mercader
Tècnica d'identitat i Pastoral de la Fundació Pere Tarrés