Salta al contenuto principale

En el setè diumenge de pasqua pertoca llegir un fragment de l’anomenada pregària de Jesús (Jn 17,1-26). Els tres cicles litúrgics reparteixen la pregària en tres fragments. En el cicle C es llegeixen els versets 20-26. La introducció a la pregària (v 1) comença dient: “Desprès d’haver dit tot això, Jesús...” , d’aquesta manera enllaça la pregària de Jesús amb els anteriors discursos de comiat (cc.13-16). En la tradició veterotestamentària jueva després de pronunciar un discurs de comiat el patriarca o heroi que es s’acomiadava dels seus pronunciava una darrera pregària. Seguint aquest costum, l’autor del quart evangeli ha volgut situar una gran pregària després dels dos discursos de comiat.

L’autor del quart evangeli posa en boca de Jesús una pregària pels deixebles de, per dir-ho d’alguna manera, segona fornada. Atenent-nos al mateix evangeli, són els que en l’aparició als deixebles quan hi ha Tomàs, Jesús lloa dient: “Feliços els qui creuran sense haver vist” (20,29). És lògic pensar que les comunitats joàniques on es produeix el quart evangeli van créixer, suposem que en nombre i en extensió. Aquests futurs deixebles creuran gràcies a la paraula dels primers. La paraula no és altra cosa que l’ensenyament de Jesús i la proclamació de la seva mort i resurrecció esdeveniment que reporta la salvació. I aquesta paraula quedarà consignada en el text evangèlic que, en el cas de les comunitats joàniques, és el quart. Aquest evangeli per aquestes comunitats serà la seva “carta magna” el seu referent indiscutible.

Jesús prega per la unitat dels deixebles: “Que tots siguin u”. Habitualment quan es llegeixen aquestes paraules es tendeix a pensar en els cismes i ruptures que s’han produït a llarg de la història de l’Església. Evidentment l’autor del quart evangeli no estava pensant en això. El tema de la unió apareix en altres passatges de l’evangeli. A l’acabament de la paràbola del bon pastor Jesús diu: “Encara tinc altres ovelles que no són d’aquest ramat i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu i hi haurà un sol ramat i un sol pastor” (Jn 10,16). També en la imatge del cep i els sarments hi ha una referència a la unitat, sobretot pel que fa a mantenir-se unit a la comunitat i , de retruc, mantenir-se units els membres del grup: “Si algú se separa de mi és llençat fora i s’asseca com les serments” (Jn 15,6).

El conjunt de les tres cartes de Joan donen notícia de situacions difícils que comprometeren greument la unitat entre les esglésies joàniques: problemes doctrinals i dificultats en les relacions personals entre cristians i també malentesos greus entre els responsables. És cert que les cartres s’escrigueren desprès de l’evangeli. Es donaren aquestes situacions en el temps en que es redactaren les cartes o quan es va escriure l’evangeli ja passava alguna cosa? El fet que la pregària de Jesús inclogui una petició per la unitat fa pensar que les tensions venien de lluny.

Les fortes tensions internes en la comunitat eren degudes a interpretacions diverses i fins i tot contraposades sobre la persona de Jesús. Uns i altres es consideraven cristians veritables. No tots els creients en Jesús, sobretot els judeocristians, van acceptar el pas del rol messiànic de Jesús (això els era fàcil admetre-ho) a la revelació de Jesús com a Fill de Déu i en conseqüència de la condició divina del Verb. Aquesta fou l’afirmació i proclamació sobre Jesús que s’imposà com a més representativa de la tradició joànica.

A més d’això hi havia el grup dels qui negaven que Jesús s’hagués encarnat fent-se un home sotmès a la mort. Aquests foren els qui iniciaren una tendència de caràcter gnòstic que fou causa també d’uns escissió a l’interior de les esglésies joàniques.

És important no passar per alt el fonament que ha de tenir aquesta unitat. Aquesta no ha de ser de tipus institucional a fi que tot funcioni millor, ni una unitat resultat d’un consens. El model i el fonament ha de ser la unitat recíproca entre el Pare i el Fill, unitat viscuda en l’amor de l’un a l’altre. La comunitat, per tant, és cridada a viure en un amor fratern donant testimoni de la perfecta unitat entre el Pare i el Fill, presentant-se davant el món com una comunitat unida, farà més fàcil aconseguir que el món cregui.

Diumenge 7é de Pasqua. 29 de Maig de 2022

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.