Justícia i Pau: “Les Nacions Unides han de ser un instrument eficaç de resolució de conflictes”

(CR) El Comitè Executiu i les secretaries generals nacionals de Justícia i Pau Europa reclamen que les Nacions Unides “recuperin la força suficient per a actuar com a instrument eficaç de resolució de conflictes i de diplomàcia multilateral”. Així ho han fet saber en un comunicat fet públic arran de la trobada que han tingut les secretaries nacionals de Justícia i Pau Europa a Szombathely, Hongria, aquest diumenge.

La declaració demana que la guerra a Ucraïna “acabi el més aviat millor” i que els líders de la Unió Europea donin suport a la reconstrucció del país. “Que concedeixin a Ucraïna l'estatus de candidat al proper Consell Europeu", afegeixen. També subratllen les aspiracions d'altres països europeus, especialment dels Balcans Occidentals, de convertir-se en membres de ple dret. Reclamen que s'iniciï un procés per a una “nova arquitectura de seguretat reforçada col·lectivament per Europa”.

Justícia i Pau també crida a l'Església a formar part d'aquest procés de pau: “Que on els pobles i la pau viuen amenaçats per l'agressió i la guerra, les esglésies i els seus representants actuïn junts de manera estreta”.

En l'escrit, el moviment assegura que la diplomàcia continua sent essencial però remarca que “alguns principis no són negociables”. Es refereixen al respecte, a la dignitat de l'ésser humà i a l'imperatiu de no-agressió. Per aquest motiu, exposen que la doctrina social catòlica sobre la pau dona suport explícitament al dret individual i col·lectiu a l'autodefensa. “Això també inclou el dret de l'Estat agredit a sol·licitar el suport de tercers per assegurar-ne la defensa”, expliquen.

Podeu llegir la declaració de les secretaries generals de les comissions de Justícia i Pau Europa integra a continuació:

El 24 de febrer del 2022, el govern rus va llançar una invasió brutal i no declarada d'Ucraïna. Igual que molts actors de la societat civil, Justícia i Pau Europa va condemnar immediatament l'agressió russa. Avui, com a secretaris generals de les Comissions de Justícia i Pau a Europa reafirmem, sobre la base dels nostres valors i conviccions cristianes, que si bé la diplomàcia continua sent essencial, alguns principis no són negociables, en particular el respecte a la dignitat de tot ésser humà, la universalitat i indivisibilitat dels drets humans i l'imperatiu de no agressió, que és la base de la coexistència pacífica.

No es pot establir una pau justa privant les víctimes dels seus drets i recompensant l'agressor per violar els principis fonamentals del dret internacional. Tots els crims de guerra i violacions del dret internacional humanitari han de ser processats de manera coherent com a condició prèvia per a la curació i la reconciliació. La doctrina social catòlica sobre la pau dona suport explícitament al dret individual i col·lectiu a l'autodefensa consagrat al dret internacional. Això també inclou el dret de l'Estat agredit a sol·licitar el suport de tercers per assegurar-ne la defensa. Per tant, des de la nostra perspectiva, el dret d'Ucraïna a defensar-se és indiscutible i totes les entregues d'armes que permetin defensar-les en el marc dels imperatius de proporcionalitat i el dret internacional humanitari són legítimes.

Com a Comissions de Justícia i Pau a Europa, és la nostra tasca acompanyar aquests desenvolupaments amb discerniment. Volem subratllar que els mitjans militars, per ells mateixos, no poden portar una pau duradora. Comporten grans riscos d'escalada. Per tant, és essencial evitar la retòrica de la guerra i mantenir els esforços diplomàtics multicanals i multilaterals. A més, les decisions sobre el lliurament d'armes han de ser estrictament el darrer recurs, basades en els drets humans i els principis humanitaris. Els interessos econòmics de la indústria armamentística no han d'interferir. La resolució i la prevenció de conflictes, així com el desarmament, han de continuar essent objectius en el futur.

Com a països europeus, hem de reconèixer la nostra part de responsabilitat en aquesta greu situació. Hem ignorat moltes de les mesures i advertiments de diferents països veïns de Rússia en relació a l’amenaça d’agressió, a la destrucció i a les catàstrofes humanitàries a Txetxènia, Geòrgia i Síria. Els esforços per avançar en mecanismes conjunts i eficaços de desarmament i control d’armes a nivell mundials han estat del tot insuficients.

A més a més, els països europeus hem de reconèixer que en altres contextos i amb la sospita de presumptes interessos econòmics, ens hem descuidat dels drets humans fonamentals i del desenvolupament humà integral. En general, en comptes d’augmentar els nostres esforços per a transformar l’aspecte socioecològic integral, necessari de totes maneres atesa la crítica crisi climàtica, ens hem fet més dependents dels combustibles fòssils incloent els que provenen de Rússia. Demanem expressament perdó per aquestes dependències a les nostres germanes i germans d’Ucraïna i d’altres països. És responsabilitat nostra, individual i col·lectiva, canviar aquesta deriva d’acció tan ràpidament i consistent com sigui possible.

Durant la nostra trobada a Szombathely, ciutat natal del de Sant Martín, a Hongria, les persones que hi assistirem pertanyents a les secretaries nacionals de Justícia i Pau d’Europa, vam escoltar els impressionants testimonis cristians que ens poden servir de model en aquests moments difícils. El beat János Brenner va defensar la caritat i la seva profunda fe cristiana. Vivint de veritat, va ser considerat una amenaça pel règim comunista hongarès i va ser martiritzat. El beat Vilmos Apor va defensar les persones més desafavorides i les perseguides durant tota la seva vida i hi va donar la seva pròpia vida, quan es va interposar en el camí dels soldats russos, per a salvar les dones de ser segrestades i violades. El beat Ladislao Batthyány-Strattmann dedicà la seva vida a la vocació d’atendre en qualitat de metge les persones més desafavorides i abandonades. L’exemple d’aquests cristians enfront de les proves i de la persecució ens pot servir d’inspiració per a ser valentes i valents davant les mesures que prenem a l’hora de respondre a l’agressió de la guerra. Ens ensenyen a no prendre decisions per por o per complaença, sinó que, com a persones cristianes, sempre estem cridades a centrar-nos, en primer lloc, a qui són més desfavorits i vulnerables.

Per tant, ens comprometen a treballar sense treva per donar resposta a les necessitats, a defensar els drets i per una Europa renovada. Davant la situació actual esperem que:

La guerra acabi com més aviat millor i que ho faci amb una Ucraïna lliure, segura i independent a les seves fronteres reconegudes internacionalment, una llar per a tota la ciutadania, sigui quin sigui el seu idioma, la seva religió, el seu origen ètnic o la seva nacionalitat.
S’ofereixi l’ajuda suficient a aquells que es desplacen internament i que els països d’acollida de persones refugiades tinguin la suficient resistència per a mantenir la seva amable hospitalitat i que a les persones desplaçades d’Ucraïna rebin un acompanyament continuo i generós.
Més enllà d’Ucraïna, les nostres nacions mostrin una forta solidaritat amb les persones i regions del món més afectades per l’exacerbació de la crisi alimentària mundial i inverteixin els màxims esforços diplomàtics i de cooperació destinats al compromís immediat de fer arribar aliments a qui pateix fam.
Des d’Europa tinguem la saviesa de situar sistemàticament l’alleujament del patiment per damunt de les preocupacions per la pròpia prosperitat i siguem capaces i capaços de demostrar la nostra habilitat de recuperació i resistència, a l’ensems que compartim l’esforç equitativament i l’excés de beneficis l’usem per a afavorir les persones amb més necessitats.
Que qui habita Ucraïna, amb l’ajut internacional (CICR, OSCE, equips conjunts d’investigació), tinguin la força necessària per a reunir proves i informes sobre les violacions de les lleis de drets humans, els crims de guerra i els crims contra la humanitat; que obtinguin els recursos per a investigar i processar-ne els autors, atès que els crims atroços no sancionats perseveren i persegueixen els països durant moltes generacions.
Que es recordin convenientment els morts, civils i militars de tots dos bàndols, i que es compensi i atengui adequadament les víctimes i famílies supervivents; que es preservi la memòria en el seu esperit de reconciliació.
Que a Europa se superin les pors a emprendre una transició radical, personal i col·lectiva, cap a la descarbonització; i que els dirigents de la Unió Europea accelerin el Green Deal, per què la desvinculació de les energies fòssils és essencial, no únicament per a recuperar el marge de maniobra davant de Rússia i altres règims autoritaris, sinó també per a complir les nostres obligacions amb les generacions futures.
Que aquells que lideren la Unió Europea donin suport a la reconstrucció d’Ucraïna i li concedeixin l’estatus de candidat al proper Consell Europeu del mes de juny, tenint en compte també les aspiracions d’altres països europeus, especialment dels Balcans Occidentals, de convertir-se’n en membres de ple dret, i que s’iniciï un procés per a una nova arquitectura de seguretat reforçada col·lectivament per Europa.
Que les Nacions Unides recuperin la força suficient per a actuar com a instrument eficaç de resolució de conflictes i de diplomàcia multilateral, que faci respectar la Carta de l’ONU i el dret humanitari a través del Tribunal Penal Internacional.
Que on els pobles i la pau viuen amenaçats per l’agressió i la guerra, les esglésies i els seus representants actuïn junts de manera més estreta també amb altres comunitats religioses per la justícia i la pau al món.
Que l’extraordinària força de les oracions ecumèniques per la pau segueixi sent una llum en un món esparracat per la guerra.