Salta al contenuto principale

Per al proper 14 de maig ha estat convocada una mobilització en defensa de l’educació pública en la que s’exigeix revertir les retallades i eliminar progressivament la concertació de centres privats. A la convocatòria, que inicialment es treballava unitàriament, hi romanen USTEC-STEs (IAC), Intersindical-CSC, aFFaC, Professors de Secundària, CGT i Sindicats d’Estudiants. La reclamació proposada per l'aFFaC que se suprimeixin els concerts educatius ha generat la controvèrsia, de manera que CCOO, UGT i USOC —els sindicats amb representació a l'escola concertada— han decidit no secundar la convocatòria. L’extracte d’una nota del sindicat USOC, majoritari al sector, pot resumir la situació: “(H)em estat treballant en la convocatòria d’aquesta manifestació, que finalment no pot ser unitària, perquè s’ha imposat un element central en la reivindicació, que no és altra que la supressió dels concerts educatius. Aquesta mesura no havia estat mai sobre la taula de la plataforma sindical unitària i incorporar-la per part de l’AAFAC, ha trencat, per a aquesta mobilització, la unitat sindical”.

Coetàniament a aquesta polèmica, la Fundació Bofill publica un informe sobre “La sobreoferta educativa a Catalunya – 2022”, on recull una sèrie d’afirmacions, com ara que “el descens de la natalitat ha propiciat una sobreoferta de places escolars creixent en la darrera dècada. Aquesta sobreoferta és un dels principals obstacles en la lluita contra la segregació escolar perquè genera vacants en alguns centres i això afavoreix que les famílies vagin a escoles fora de la seva zona i dificulta que els centres representin la composició de l’entorn”. També que “si no s’avança cap a una planificació conjunta dels llocs escolars dels centres públics i concertats, l’ajust de places per fer front a la segregació suposarà una reducció de l’oferta pública, incrementant el pes de la concertada al conjunt del sistema. Per això, cal que el Departament d’Educació implementi mesures estratègiques i rotundes per evitar els perills de la sobreoferta” (pàg. 2) o que es “posa de manifest que no s’ha aprofitat el decret d’admissió per ampliar l’oferta pública a la preinscripció” (pàg. 8); “la limitació del nombre d’alumnes a 20 per grup és una actuació necessària però insuficient per abordar una situació molt complexa i greu que requereix també de l’aplicació de mesures estructurals i més contundents” (pàg. 22). “El Departament d’Educació ha d’establir uns criteris de tancament de grups i, en casos puntuals, de tancament d’escoles, si les dades de padró indiquen que no hi ha prou alumnes per garantir una matrícula mínima a tots els centres educatius (...) Aquests criteris han de contemplar la garantia de prou oferta pública i de proximitat a totes les zones, (...), la prioritat en el tancament d’aquelles línies concertades que no capten demanda a la preinscripció (...) i la prevenció de l’absentisme escolar. (...). Aquestes pautes clares han d’ajudar a les taules de planificació i comissions de participació a prendre decisions informades sobre la programació de l’oferta educativa” (p. 27).

Dues formes diferents de veure i viure la realitat. Els representants dels treballadors i treballadores del sector trenquen la unitat sindical quan a la mobilització general es proposa l’eliminació dels concerts educatius. La Fundació Bofill aporta elements de judici per a sostenir l’aplicació de mesures estructurals contundents amb l’objectiu de garantir prou oferta pública i de proximitat i aprofitar l’actual decret d’admissió per ampliar aquesta oferta. No havíem entès que fos aquest l’objectiu del decret, sinó, com diu el seu preàmbul, una programació educativa “com la principal eina per garantir la cohesió social, establint la distribució equilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques com l'eix a partir del qual s'ha d'aconseguir aquesta cohesió, tot garantint el seu dret a l'educació i l'harmonització d'aquest dret amb els drets individuals dels alumnes, les famílies o els tutors, el dret a la creació de centres, les previsions de finançament del sistema i l'ordenació de les etapes educatives”.

Massa sovint costa entendre que educació i llibertat són dos aspectes fonamentals i indissociables i que un debat serè i despullat de prejudicis és cada cop més necessari si es vol la pervivència d’un model de societat plural i respectuosa amb els drets de totes les persones implicades en el procés educatiu.

Temàtica
Territori

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.