Antoni Costa: “Hi ha feina per fer si som coherents al manament de Jesús”

(Claretians) “Aneu per tot el món i prediqueu”. Aquest és el manament de Jesús que el claretià Antoni Costa Vall-llovera recorda. Assegura que l'ha intentat seguir “en els anys de ministeri sacerdotal des de la comunitat claretiana”. De fet, ja són 50 anys des de la seva ordenació presbiteral que va tenir lloc l'1 de gener de 1972. Amb motiu d'aquesta celebració, els missioners claretians de la Província de Sant Pau publiquen una entrevista on el claretià parla de sant Antoni Maria Claret, dels joves i de la seva tasca com a responsable del Museu de Sallent i la Casa Natal del pare Claret.

Sobre aquests espais, el claretià explica que “agraden molt als joves”. En un vídeo, mostra la casa natal del pare Claret, parla de com està distribuïda i detalla curiositats sobre la parròquia de Santa Maria de Sallent. "Rebem visites de molts col·legis dels missioners claretians d'arreu del món, de famílies i de parròquies”, diu.

A més de ser responsable del museu i la casa natal, Costa és el superior de la comunitat de Sallent-Casa Natal i és el rector de la parròquia de Santa Maria de Sallent. Va fer la primera professió el 16 de juliol del 1962 i la perpètua el 22 de setembre de 1969. Ara, reconeix que són molts els records i vivències que el porten a “reviure els passos de Claret en aquests llocs tan significatius per a ell”.

Moltes felicitats pels 50 anys de l’ordenació!

És cert. Va ser el primer de gener de l’any 1972, a la parròquia de Sant Esteve d’Olot. Vaig ser ordenat prevere pel bisbe Narcís Jubany, quan era bisbe de Girona pocs dies abans de prendre possessió de l’arquebisbat de Barcelona. Ho recordo com si fos avui. És per donar-ne gràcies! Sempre m’hi he trobat bé en el ministeri sacerdotal des de la comunitat claretiana on l’he exercit.

I per què es va fer claretià?

M’hi vagi sentir des de la infantesa, com escolà de cant de la parròquia, i els primers anys d’adolescència en el seminari claretià, en les diferents etapes i llocs on estaven establerts a Catalunya. Era un temps de molta afluència de candidats, que amb el pas dels anys van anar disminuint. Ara, posats a recordar, en ve a la ment d’haver tingut a la família un missioner claretià, el pare Pere Vall-Llovera, segon Prefecte Apostòlic a la Guinea Equatorial a inici del segle XX, germà del meu avi matern… N’havia sentit parlar i vist la seva fotografia amb una llarga barba… Com també haver conegut els claretians per la Santa Missió els inicis dels anys 1950. El punt d’arrencada ja fou en els seminaris claretians: el tracte d’acollida, la formació, el sentit de família i l’espiritualitat missionera. Aviat tingué una forta incidència el testimoni i exemple dels ara beats Màrtirs Claretians (en especial els de Barbastre, el “Seminari Màrtir”) i moltes altres vivències….

Quin aspecte o paraules del Pare Claret l’han inspirat més en la seva vida?

Les que fa seves el pare Claret quan parla del “zel apostòlic” segons les expressions de sant Pau: “La caritat del Crist m’esperona… Ai de mi si no evangelitzés…” I posats en el nostre món sabem que només el 18% dels seus habitants han sentit parlar de Jesucrist i del Regne de Déu que ens ha vingut a portar… Així, doncs, hi ha feina per fer… si som coherents al manament de Jesús: “Aneu per tot el món i prediqueu”. És el que he intentat fer en els anys de ministeri sacerdotal des de la comunitat claretiana. Prefereixo dir que soc sacerdot com a deixeble – missioner del Crist, suprem Sacerdot!

Ha passat gairebé tota la vida en el ministeri parroquial. Primer a Montgat, després a la parròquia del Cor de Maria de Barcelona, posteriorment a la de Sant Tomàs d’Aquino… Què destacaria de cada una d’aquestes parròquies per on vostè ha passat?

Doncs sí, he passat una gran part d’aquests anys en el ministeri parroquial. El vaig acompanyar un temps de l’ensenyament, que vaig iniciar, encara que per poc temps, en una barriada del maresme. Però pròpiament, vaig començar-lo essent vicari tot just, de la iniciada parròquia Cor de Maria ubicada en el Santuari del Cor de Maria a Barcelona en el districte de Gràcia. Amb l’autorització eclesiàstica per ser parròquia, es va creure que havia de facilitar més els serveis pastorals, arribant a més famílies, començant pels alumnes i llurs famílies del nostre Col·legi Claret. Anys després, els claretians van assumir la parròquia veïna de Sant Tomàs d’Aquino, llavors força decaiguda. D’aquesta manera entrava en el pla pastoral-arxiprestal anomenat de la Sagrada Família, amb quatre parròquies: Sagrada Família i Esperit Sant, i Cor de Maria i Sant Tomàs d’Aquino, en una part de l’eixample de Barcelona. Tot i que els seus inicis no foren fàcils, l’experiència pastoral, ara que fa 50 anys de l’erecció de la parròquia del Cor de Maria, crec que és positiva, segons el parer dels claretians que hi han exercit el ministeri parroquial al llarg d’aquest temps.

És rector de la parròquia de Sallent des del 1990. Què vol dir, per a un claretià, ser a la casa natal del fundador de la congregació?

Sallent al Bages, sempre ha estat un referent important pels claretians, juntament amb Vic. Una presència que ens és definida per ser lloc originari del naixement i part de la vida del Sant Fundador. És cert que ell mateix va exercir com capellà-ecònom de la parròquia a Sallent… per espai d’uns cinc anys… Les seves ànsies missioneres prengueren volada…. Malgrat tants anys d’absència física de la seva persona, amb el pas del temps, els claretians continuem coneixent-lo des de la seva vila nadiua. Ho fem entre els convilatans i tanta gent que visita aquest indret de tants records i petjades claretianes, en especial, els claretians vinguts de tantes part del món, i en general, de les institucions de la família claretiana.

Què en poden aprendre els joves d’avui del Pare Claret?

Precisament, el conjunt dels llocs claretians afavoreixen copsar, sobretot, les etapes de la infantesa i adolescència, com també la dels primers anys de sacerdot a la seva vila… Així, la Casa Claret amb la Cel·la Natal dedicada al Sant teixidor, el Museu d’ubicació sallentina, la Parròquia on conreà la vida espiritual des del baptisme al sacerdoci… Santuari de Fussimanya on palesa la seva devoció mariana… Personalment, molts són els records i vivències que em porten a reviure els passos de Claret en aquests llocs tan significatius per a ell. I sobretot, pensar que des d’aquí, anava forjant el seu esperit evangelitzador i després més missioner, per arribar a dir més tard: “El meu esperit és per a tot el món”. Des de la seva vila intentem fer interessar a la gent a conèixer-lo millor. Què més voldríem que contagiar el seu esperit missioner apostòlic com estímul i exemple engrescador i compromès per les nostres comunitats cristianes, sobretot també de cara els adolescents i joves que ens visiten i amb els feligresos de la vila i parròquies de la comarca.

Li agradaria destacar alguna altra cosa?

I com a cloenda d’aquesta entrevista amb motiu dels 50 anys de sacerdoci, vull donar les gràcies a tots els qui m’han acompanyat, i em feu costat. Hi ha molt per agrair i recordar: als claretians i familiars, als feligresos i col·laboradors de les parròquies, als mossens de parròquies amb qui hem dut una pastoral, al conjunt dels nostres bisbes que s’hi han fet propers., a moltes famílies i a gent gran… Que continuem veient-nos, saludant-nos i acompanyar-nos tots plegats! Moltes mercès!

Gràcies per l’entrevista!

Ben vostre.