Escoltar amb la mirada

El Dr. Alfred Tomatis, famós otorrinolaringòleg francès, mort l’any 2001, va establir una diferència substancial entre sentir i escoltar. Diferència que també s’observa entre veure i mirar. Escoltar i mirar afegeixen atenció i consciència al fet de sentir i de veure. Sentim tantes coses, però quantes n’escoltem? Veiem moltes coses, però quantes en mirem? En una societat que ens bombardeja implacablement amb sons i imatges, el silenci i la foscor tenen una funció contracultural. Els concerts clàssics acostumen a començar amb un silenci marc, com a pauta ineludible per escoltar amb més atenció la música que interpreta l’orquestra. A les sales de cinema, les imatges irrompen a la pantalla després d’embolcallar els espectadors en la foscor, fet que permet una concentració de les mirades en els punts de llum.

La percepció de sentir-se escoltat genera en les persones una sensació íntima de satisfacció. No és freqüent perquè escoltar bé és una obra d’art i molta gent no està predisposada a fer-ho. Constitueix un tema humà i religiós. Un tema humà perquè escoltar requereix temps, un bé escàs en les relacions. A més, escoltar requereix empatia, ficar-se en la pell de l’altre, sintonitzar amb els seus sentiments, situacions que releguen el propi ego a un segon pla. Per a molts, un gran sacrifici. Escoltar a fons és un dels actes d’amor de més vàlua. L’egoisme ho impedeix. Per escoltar, en la majoria dels casos, no n’hi ha prou amb l’oïda, gairebé sempre ha d’anar acompanyat de la vista. Algú pot dir que escolta quan a la vegada mira la pantalla del mòbil, les pàgines d’un diari, les imatges de la televisió? No hi ha concentració ni actitud atenta. Es perd la consciència de l’altre i la seva expressió facial, sovint més expressiva que les mateixes paraules que es pronuncien.

També és un tema religiós. Els jueus canten Escolta Israel [Shemà Israel]. Els musulmans col·loquen els palmells de la mà a l’altura de les orelles i preguen Allah Akbar [Déu és el Més Gran]. Els cristians recorden les paraules del Pare, referides a Jesús: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.»