(Laura Mor –CR) Jornada de mobilització feminista i moment també d’aturada, per revisar on som i cap a on volem caminar. Enguany, pel 8 de març, Catalunya Religió ens fixem en el món del treball i en les barreres i dificultats que comparteixen tantes dones per tenir unes condicions laborals dignes. A l’assetjament, l’atur, la violència, la invisibilitat, la discriminació i la precarietat, responen amb la cura mútua, l’esperança i la unitat en aquesta lluita amb d’altres moviments feministes, tant de dins com de fora l’Església. És el manifest gràfic, mut i eloqüent que ha difós aquest 8M el Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya.
“La situació en què estan no els permet dibuixar o somiar un projecte de vida propi”, explica Marta Moya Casanovas sobre les joves que acompanya a la JOC. Moya ens ajuda a posar noms i pensar en situacions concretes. Com la de la M. Carmen, estudiant de microbiologia, que té poc més de vint anys i mai ha tingut un contracte laboral. La Laia fa pràctiques en un bufet d’arquitectes i l’empresa l’obligava a tornar part del que cobrava en un sobre. Moya descriu que “havia de fer l’exercici humiliant de retirar una part del sou que li ingressaven en efectiu”.
Aquest relat quotidià de precarietats va més enllà de les joves que ha conegut a la JOC. Moya hi afegeix alguns testimonis més. I ho fa començant per casa seva, amb la Sofia, la jove que els ajuda en les cures de la llar. Parla d’ella i de la seva mare: dues dones “en situació irregular, i amb formació no convalidada al nostre país”. Parla també de la Hiba, del Pakistan, o la Vivien, de Filipines, alumnes amb pocs recursos econòmics que estudien a l’institut on ella treballa. O la Diana, una amiga que es dedica a la teràpia ocupacional i a la inserció laboral, que ara és a l’atur després d’un procés d’ERO.
Què tenen en comú? “L’eix de classe obrera i l’eix de gènere les travessen a totes, igual que em travessen a mi”, explica Marta Moya. És militant de la GOAC i membre del grup de dones d’aquest moviment. I acompanya algunes d’aquestes dones com a consiliària. En el dia internacional de les dones recollim la reflexió que va exposar en la darrera Jornada d‘estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya, fa quinze dies. Un exemple de com treballen els moviments i la pastoral obrera al costat de dones en situació d’atur o feines precàries o situació de discriminació.
La desigualtat de gènere en l’àmbit laboral és una realitat, tal com recull amb motiu del 8M Càritas de Catalunya fruit de l’experiència acumulada en el marc de la seva intervenció social. Ho diu l’últim informe de l’OIT: en el pla laboral, la desigualtat entre homes i dones s’ha agreujat sent el 2021 el 43,2% de les dones en edat de treballar tenia feina, davant del 68,6% dels homes. També hi ha una bretxa salarial de gènere significativa. L’estudi reflecteix que les dones segueixen guanyant un 20% menys que els homes i veuen els salaris més penalitzats quan pertanyen a minories ètniques, són migrants o tenen alguna discapacitat. En el cas concret de l’ocupació de la llar, desenvolupada majoritàriament per dones, moltes racialitzades, la situació de vulneració de drets laborals és especialment greu.
Llocs comuns de relació i lluita
Assegura que “caminar al seu costat ens fa de mirall i ens interpel·la”. I apunta que a les trobades de la JOC ha pres consciència que “els i sobretot les joves tinguin una situació cada vegada més precària”. Una de les preguntes recurrents que es planteja és: “Què faig jo davant d’aquesta situació?”
De tot el camp que hi ha per recórrer, apunta un camí imprescindible: “Amb les dones de dins i fora l’Església podem teixir aliances, complicitats, comunitat”. Aliances que han de servir per plantar-se davant de totes aquestes situacions de precarietat i per unificar les lluites.
“Hem de trobar aquests llocs comuns per poder sostenir plegades la situació i imaginar noves maneres de relació i de lluita”, apunta. Moya explica com són els espais i les formes de relació que estableix amb les dones amb qui fa camí: “Intento que siguin llocs de trobada segurs, on poder compartir des del cor, sense judicis, on poder descansar, on poder sentir-se segures, acompanyades, compreses; en definitiva, ser elles mateixes i jo mateixa, on poder sentir-se comunitat”.
A les trobades de la GOAC, Moya se sent “a casa”, “propera a les companyes en moments claus de la vida”, com la maternitat o la malaltia, o compartint experiència laboral i també “en l’esperança de construir una Església diferent”. Creu el repte d’acompanyar les dones que viuen situacions més precàries de la societat passa per “oferir aquest espai sanador, nutritiu, d’esperança i de comunitat”.
El Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya és un òrgan de coordinació dels diversos moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears: l’ACO, la GOAC, la JOC i el MIJAC, els capellans obrers, les religioses i religiosos en barris obrers i populars, i les delegacions de Pastoral Obrera de les diòcesis de Catalunya.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.