Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El segon trimestre ha començat amb la variant òmicron del coronavirus i els nous protocols que obliguen els equips docents i el personal d’administració i serveis de les escoles a dedicar molt de temps i esforços a la gestió de les baixes del professorat a causa del virus.

La decisió de l’Administració ha estat la de mantenir les escoles obertes malgrat la recruada de la pandèmia per la fulgurant propagació de la nova variant. I podem estar d’acord amb aquesta decisió. Pensem que no podem aturar el gran igualador de les nostres societats que és l’educació, i on l’escola com a lloc quotidià de trobada no té recanvi. Hi ha també un component econòmic que no pot eludir-se. En un moment en què s’està prioritzant el retorn a la feina i la normalització econòmica, enviar els alumnes a casa, sobretot els més petits, implica en la pràctica que molts pares deixin d'anar a treballar. Però quan el nombre de baixes del professorat i de les substitucions han assolit xifres extraordinàries, si les escoles han de romandre obertes caldrà prendre, també, mesures del mateix nivell.

Hi ha precedents. Per exemple, a l’inici del curs 2020/2021, es va publicar un reial decret-llei, encara vigent, que establia l’exempció temporal i excepcional del requisit de formació pedagògica i didàctica de postgrau per a impartir docència a secundària. També, al desembre de l’any passat, el Departament de Salut aprovava la contractació d’estudiants dels graus de Medicina i d'Infermeria dels dos darrers anys de formació per a reforçar les plantilles d’hospitals, ambulatoris o d’altres tipus d’atenció sòcio-sanitària. Mesures especials derivades de la situació de la pandèmia.

Des de la FECC hem mantingut converses amb el Departament d’Educació per tal que es puguin aplicar mesures anàlogues al sector educatiu per donar cobertura a les substitucions del professorat i que el cost d’aquesta cobertura no recaigui exclusivament en mans de les titularitats, agreujant encara més la situació econòmica de les escoles.

En paral·lel, divendres passat la Fundació va activar la seva borsa de treball, demanant als candidats que hi figuren que informessin de la seva disponibilitat per a cobrir docents de baixa. I dissabte es tancava un acord amb Blanquerna perquè la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport posi a disposició del col·lectiu de l’escola cristiana personal de la seva borsa de treball i també estudiants del quart curs de Magisteri amb la finalitat de donar cobertura a les substitucions necessàries a les escoles. D’ambdues mesures en teniu informació.

Una iniciativa impulsada per la FECC, amb la participació de Blanquerna en una d’elles, com a exemple de reacció davant la necessitat d’afrontar aquesta situació excepcional. Una actuació que palesa la important necessitat de col·laboració públic-privada en la gestió dels serveis essencials d’un país, com ara l’educació. Aquesta iniciativa entre institucions privades (FECC-Blanquerna), com d’altres que en puguin sorgir, ha de ser una crida al suport de l’administració que permeti seguretat, agilitat i dotació de recursos econòmics amb l’objectiu comú de mantenir la presencialitat escolar. 

En educació, els recursos són importantíssims, però no són els únics elements a considerar. La voluntat i gestió polítiques també hi juguen un paper fonamental. Quan l’Administració ha considerat oportú prendre mesures impopulars, ho ha fet. Mantenir les escoles obertes pot generar moltes opinions, excepte que sigui una mesura impopular. La iniciativa privada ja ha iniciat el camí per ajudar en aquest objectiu, que hauria de representar un pas més en aquesta necessària i utilíssima col·laboració amb l’administració que permeti dotar les escoles de la necessària i raonable flexibilitat en la gestió d’unes mesures tan excepcionals com evidents.