Gaudí al MNAC

En les darreres setmanes del 2021 Gaudí tingué un molt notable protagonisme en la Barcelona cultural. No només per l’esdeveniment de gran projecció internacional de la inauguració de la Torre de Maria de la Sagrada Família, sinó també per la inauguració de l’exposició "(Re)conèixer Gaudí" al Museu Nacional d’Art de Catalunya que restarà oberta fins el 6 de març quan anirà al Musée d'Orsay de París.

(Re)conèixer Gaudí és una excepcionalment ben documentada exposició sobre l’obra del genial arquitecte. A través d'una museografia basada en la presentació i acumulació d'objectes, com si es tractés del taller de Gaudí, s’hi recullen més de 650 elements (objectes arquitectònics, de disseny i mobiliari, documentació, mapes i fotografies) procedents d'un centenar de col·leccions nacionals i internacionals, inclosa la del Museu. S’ordenen per etapes i se’n fa una narrativa. El comissari és Juan José Lahuerta. Hi han col·laborat nombroses institucions deixant els seus fons originals i està molt ben organitzada per les diverses etapes del genial arquitecte, molt ben il·lustrades i amb elements significatius de l’obra de Gaudí i el seu context.

En general la narració dels diferents espais, que es complementa escoltant un àudio amb el que es connecta a través d’un codi QR, acompanya molt bé el recorregut per l’exposició, en el que va fent referència al context en el que va viure Gaudí, els moments socials i culturals que van acompanyar la seva obra en el seu temps, l’empenta de la burgesia, els problemes socials, etc. Com el mateix programa de l’exposició indica, s’intenta realitzar un exercici de desconstrucció del mite del artista i de la seva obra, i emmarcar-lo enmig d’estratègies polítiques, ideològiques i estètiques dels temps que va viure. Una exposició de gran qualitat i altament recomanable.

No voldria que el que vaig a escriure ara es pugui entendre de cap manera com una crítica a aquesta magnífica, coherent i interessantíssima exposició. És només una reflexió de quelcom que crec que hauria estat bé trobar-hi. La qüestió és que l’obra de Gaudí es pot analitzar també, més enllà de l’arquitectura, com una obra d’art.

Erwin Panofsky, historiador de l’art, va plantejar la conveniència de considerar tres nivells d’anàlisi en una obra d’art: el pre-iconogràfic o detall del que es pot percebre amb els sentits; l’iconogràfic o anàlisi i valoració de l’obra com a llegat patrimonial de la societat; i iconològic o interpretació intrínseca o del contingut d’una obra, anàlisi també del significat de la intenció del seu creador. Des d’aquesta darrera perspectiva l’art és sempre simbòlic i l’estudi d’una obra d’art es converteix en una descodificació de símbols. En aquesta darrera dimensió Panofsky va realitzar una obra fonamental per entendre aspectes molt significatius de l’art del segle XX.

Doncs bé, així com respecte els dos primers nivells esmentats l’exposició (Re)conèixer Gaudí acompleix en escreix el seu propòsit, respecte del tercer -i molt especialment quan es tracta el període religiós- és una llàstima que no s’hagués pensat en incloure’l. És a dir hauria estat també una possibilitat recollir el propòsit i significat de l’obra, si més no en termes del propi Gaudí. Coneixement per fer-ho no en falta. Tenim excel·lents especialistes, per exemple el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià Armand Puig o el filòsof Francesc Torralba que aquesta mateixa setmana defensa una tesi doctoral a la facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià titulada “Interpretació teològica de la Façana de la Glòria de la Sagrada Família segons el projecte original d’Antoni Gaudí. Fonts espirituals i teològiques de la seva escatologia”. Hi ha doncs el coneixement per a desenvolupar aquest nivell iconològic de l’obra gaudiniana.

Sense desmerèixer l’exposició, em sembla que sense una explicació del propòsit de l’obra del període religiós de Gaudí, queda un aspecte prou significatiu per desenvolupar i que en el seu cas és especialment rellevant. A més hauria estat positiu també per introduir la vivència religiosa i el seu potencial creatiu en el diàleg cultural actual, semblantment a com ho va fer la inauguració de la Torre de Maria. Si no s’ha tingut en compte aquesta vegada, ben segur que es podrà fer en altres oportunitats en el futur.