El papa Francesc rebrà divendres els bisbes catalans

(Jordi Llisterri –CR) Visita Ad Limina Apostolorum, també coneguda popularment com la ITV episcopal. Cada cinc anys tots els bisbes del món tenen en la seva agenda una visita al Vaticà, “al llindar dels apòstols Sant Pere i Sant Pau”.

Eclesialment és el moment per refermar de manera simbòlica i efectiva la vinculació de totes les diòcesis catòliques amb el successor de Pere, però també és el moment de fer balanç de l’activitat realitzada des de l’anterior visita, de repassar l’estat de cada església local i de recollir les indicacions i preocupacions de la Santa Seu.

El moment més rellevant de la visita és la trobada amb el Papa. Els bisbes catalans tindran la trobada personal amb el papa Francesc divendres 14 al matí, a les 10:30 h. La visita Ad Limina la inicien aquest dilluns amb una eucaristia a la basílica de Sant Pere. La darrera va ser el març del 2014, poc després de l’inici del pontificat de Francesc, ja que el període marcat de cinc anys s’acostuma a prorrogar.

Al món hi ha més de 5.000 bisbes, tots nomenats personalment pel papa. Però és evident que la majoria de bisbes no tenen cap altra oportunitat d’accedir directament al bisbe de Roma ni de ser rebuts pels principals prefectes vaticans. Per això, aquesta visita cinquenal té tanta transcendència, especialment per les diòcesis geogràficament més allunyades de Roma.

A l’inici del seu pontificat Francesc va canviar el format habitual de la reunió amb els bisbes. Tradicionalment la visita culminava amb una breu trobada personal de cada bisbe amb el papa que amb tots els bisbes que hi ha al món era impossible que passés d’uns minuts protocol·laris i d’una foto. Francesc, en canvi, va optar per rebre els bisbes en grups de diòcesis veïnes i poder fer conjuntament una reunió de treball i tenir conversa més extensa i personal. Normalment s’hi agrupen una vintena de bisbes i es pot allargar més d’una hora.

Les visites Ad Limina s’organitzen per conferències episcopals o per grups territorials quan aquestes són molt nombroses. El març del 2014 els bisbes catalans van fer la visita amb els bisbes gallecs, andalusos i d’Astúries. En aquesta ocasió, s’han agrupat els bisbes dels territoris de parla catalana: les províncies eclesiàstiques de Tarragona i Barcelona i la de València, que inclou les Illes Balears. L’agenda també està pendent de la preocupant situació que pateix el bisbe auxiliar de Barcelona Toni Vadell, ingressat des de fa dies en estat greu.

Vuit anys després

Molt ha plogut des de 2014 i el canvi d’agenda i lideratges ha estat evident. Llavors la visita va estar encapçalada pel cardenal Lluís Martínez Sistach, que feia dècades que formava part de l’estructura episcopal catalana, i l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. I Joan-Enric Vives era el secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense des de 1997. Des de fa poc menys d’un any, ara ocupa aquesta responsabilitat el bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo.

Dels bisbes de fa vuit anys en queden la meitat a la seva seu episcopal: Joan-Enric Vives a Urgell, Francesc Pardo a Girona (ja amb la renúncia per edat presentada), Romà Casanova a Vic, Agustí Cortés a Sant Feliu (que haurà de presentar la renúncia per edat aquest 2022) i Enrique Benavent a Tortosa. I Salvador Cristau, que ja era bisbe auxiliar a Terrassa. Però l’agenda llavors estava molt més centrada en la situació política catalana, a les portes del 9-N, i encara cuejava un possible reconeixement jurídic de la Conferència Episcopal Tarraconense. Tema ara totalment aparcat.

Ara, per primera vegada, els bisbes catalans hi van liderats pel cardenal Joan Josep Omella, que alhora és el president de la Conferència Episcopal Espanyola. Una doble responsabilitat que no havia tingut mai l’arquebisbe de Barcelona. També s’arriba a la visita Ad Limina sense una situació d’interinitat a Terrassa, i sobretot, amb la successió de Solsona encarrilada per superar el desconcert generat pel bisbe Xavier Novell. També el tema polític ha baixat d’intensitat i amb la voluntat majoritària dels bisbes de passar pàgina.

Des del punt de vista pastoral, les urgències no han canviat i són les mateixes que a la resta de països europeus. Una davallada i envelliment dels efectius eclesials que demana una renovació total de l’acció evangelitzadora de l’Església.

I queda sempre obert el tema d’una possible visita del papa a Manresa, un tema cada vegada més esbravat; però la trobada serà una ocasió per insistir-hi.

Catalunya, País Valencià i Balears

Fa vuit anys la trobada conjunta amb el papa i les reunions de treball en alguns dicasteris es va fer només amb els bisbes catalans, encara que compartissin la visita amb altres bisbats d’Espanya. En aquesta visita, en principi, totes les trobades i la reunió amb el papa estan previstes conjuntament amb els bisbes de les setze diòcesis que formen part de les tres províncies eclesials de parla catalana. Per tant, no hi haurà foto del papa amb la Conferència Episcopal Tarraconense.

Així, hi assistiran els bisbes de la província eclesiàstica de Tarragona, l’arquebisbe Joan Planellas (Tarragona), alhora president de la Conferència Episcopal Tarraconense; l’arquebisbe Joan-Enric Vives (Urgell); i els bisbes Francesc Pardo (Girona), Romà Casanova (Vic i administrador diocesà de Solsona), Salvador Giménez (Lleida), Enrique Benavent (Tortosa).

De la província de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, amb l’auxiliar Javier Vilanova, i amb l’absència de Sergi Gordo (confinat per Covid-19) i Toni Vadell; i els bisbes Agustí Cortés (Sant Feliu de Llobregat) i Salvador Cristau (recentment confirmat bisbe de Terrassa).

Als bisbes catalans s’hi sumen els sis bisbats de la província eclesiàstica de València. De l’arquebisbat de València, el cardenal Antonio Cañizares i tres auxiliars: Arturo Pablo Ros, Javier Salinas i Vicente Juan, els dos darrers procedents de Mallorca i d’Eivissa ja que en els darrers anys van ser apartats del seus bisbats i destinats a València. Del País Valencià també hi ha el bisbe de Sogorb-Castelló, Casimiro López; i el d’Oriola-Alacant, on actualment és l’administrador el fins ara bisbe Jesús Murgui, quan encara no ha pres possessió el nou bisbe electe José Ignacio Munilla, procedent de Sant Sebastià.

Finalment, de les Balears hi haurà el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, que fins el 2017 va ser bisbe auxiliar de Barcelona; el recentment ordenat bisbe d’Eivissa, Vicente Ribas, capellà del mateix bisbat; i el bisbe electe de Solsona des de fa una setmana, Francesc Conesa, que fins ara era bisbe de Menorca.

Aquesta vegada han quedat fora la visita els bisbes emèrits. Per la situació sanitària provocada per la Covid-19 s’ha volgut reduir el nombre de participants en les reunions, on a vegades també s’hi afegien els vicaris generals o els secretaris dels bisbes. També s’ha limitat el nombre d’assistents a les misses a les basíliques majors de Roma. Així, un dels que n’ha quedat fora és el cardenal i arquebisbe emèrit Lluís Martínez Sistach, mentre que el 2014 també hi van assistir bisbes emèrits com Carles Soler Perdígó o Jaume Traserra.

Agenda setmanal

La setmana de la visita Ad Limina es converteix en una marató de celebracions i reunions. La jornada s’inicia amb l’eucaristia a una de les basíliques majors de Roma, començant dilluns a la més significativa, a l’altar de la tomba de Pere dins de la basílica vaticana. Sant Pau Extramurs, Sant Joan de Letrà i Santa Maria la Major són la resta de basíliques on faran una eucaristia matinal i en les quals s’alteraran la presidència de les celebracions els tres arquebisbes metropolitans: Omella, Planellas i Cañizares.

Després cada dia hi ha programades dues o tres reunions sectorials en els diversos dicasteris vaticans. Són trobades d’entre una o dues hores amb el prefecte de cada dicasteri i alguns dels seus col·laboradors.

Per preparar aquestes reunions, cada bisbat ha hagut d’elaborar i lliurar prèviament un informe de la tasca realitzada des de la darrera visita Ad Limina. Una feina que dura mesos, però que permeten als organismes de la Santa Seu tenir una foto actualitzada de la situació de l’Església Catòlica a qualsevol racó del món. Les reunions conjuntes amb una vintena de bisbes no permeten entrar-hi a fons; però sí destacar els temes que més preocupen a la Santa Seu i recollir les demandes que sorgeixen de cada diòcesis, sobretot les que no queden escrites.

En aquesta visita, el bisbat de Sant Feliu ha fet públic a la web l’informe de 160 pàgines de la situació de la diòcesi, un fet poc habitual.

Trobades sectorials

Tal i com informa l’arquebisbat de Tarragona, el primer dia els bisbes visitaran el Pontifici Consell per a la promoció de la nova evangelització, creat el 2010 pel papa Benet XVI amb l’objectiu de tractar temes relacionats amb l’anunci del missatge de l’Evangeli i la catequesi.

El dimarts 11 seran rebuts a la Congregació per als Bisbes, organisme que organitza la visita Ad Limina i des d’on se seleccionen els candidats a bisbes. Amb el cardenal canadenc Marc Ouellet, és un dels dicasteris clau juntament amb la Secretaria d’Estat.

En segon lloc, seran rebuts a la Congregació per a la Doctrina de la Fe, encarregada de promoure i gestionar la doctrina de la fe i la moral, encarregar-se dels delictes contra la fe i contra la moral i resoldre les causes de dissolucions matrimonials. Per tant, el departament vaticà que els darrers anys ha afrontat la crisi dels abusos a menors. Allà es trobaran amb el cardenal i jesuïta mallorquí Lluís Ladaria, prefecte d’aquest dicasteri. El mateix dia visitaran la Secció per a les Relacions amb els Estats de la Secretaria d’Estat, dins de la Secretaria d’Estat.

La visita Ad Limina seguirà el 12 de gener amb una reunió a la Congregació per a l’Educació Catòlica, que treballa en l’àmbit educatiu i universitari. També es reuniran a la Congregació per al Clergat, on es tracten temes relacionats amb els sacerdots, els diaques i els seminaristes diocesans. Es trobaran amb els responsables de la Congregació per al Culte Diví, que se centra en l’àmbit de la litúrgia. Durant aquesta jornada també visitaran el Dicasteri per a la Comunicació, constituït pel papa Francesc l’any 2015, on el màxim responsable és un laic, el periodista Paolo Ruffini.

El dijous 13, darrer dia abans de la visita amb el Sant Pare, començarà amb la visita al Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida, encarregat de la promoció de la vida, l’apostolat dels laics i la pastoral juvenil i familiar. Les reunions seguiran al Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, instituït per Francesc el 2016 amb l’objectiu d’agrupar les competències en justícia i pau, la pastoral dels emigrants, de la salut, de la caritat i de l’ecologia. A la tarda del mateix dijous es reuniran a la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica. Per últim, visitaran la Secretaria General del Sínode dels Bisbes, amb motiu de la convocatòria del 2021-2023.

Tot això, al costat de l’agenda que no està escrita de visites i trobades que els bisbes tenen aprofitant l’estada a Roma, encara que aquesta vegada es veurà limitada per la Covid-19. I també de la recepció que es farà el dimecres a l’Ambaixada Espanyola davant la Santa Seu amb tots els bisbes i acompanyants participants a la visita.