Advent a Palència

Aquest pont de la Puríssima hem estat amb la Mercè a Palència, i ens ha agradat molt. L’ambient de la ciutat, i algunes esglésies esplèndides. En tot plegat, tant en l’ambient general com en la manera com estan cuidades les esglésies, es notava molt que la gent s’estima la ciutat i el seu patrimoni, i que ho cuida amb bon estil. Igualment, els llocs de la província que vem visitar: Frómista, Villalcázar de Sirga, Carrión de los Condes i Paredes de Nava, també amb les seves esglésies i monestirs. Per cert, que em va fer gràcia saber que això de “Sirga” ve del “camino de Sirga”, que era com s’anomenava per aquella zona el que després seria el “camino de Santiago”. O sigui, com el Camí de sirga del Jesús Moncada. A Carrión de los Condes vam disfrutar amb l’exposició de “Las Edades del Hombre”, distribuïda entre dues esglésies: unes magnífiques obres d’art, i un magnífic itinerari explicatiu.

Per cert, que el senyor que venia les entrades al monestir de San Zoilo, a Carrión de los Condes, en sentir-nos parlar en català es va posar a parlar-hi ell, i ens va explicar que havia estat uns anys a Barcelona, “unos años magníficos”. I la senyora que venia les entrades a l’església de Santa Maria la Blanca de Villalcázar de Sirga, en saber que érem de Barcelona, es va entestar a ensenyar-nos pel móbil un video on es veia el pis on vivia la seva filla, al carrer Provença, perquè estudiava a l’Escola Judicial.

Però bé. Jo volia parlar de l’Advent. El diumenge dia 5 vam anar a missa al monestir de les clarisses –“las Claras”, com les anomenen allà–, que funciona més o menys com un annex de la parròquia de San Lázaro, una parròquia dedicada al Llàtzer de la paràbola de Lluc 16,19-31, i que té, assegut en un pedrís de l’entrada de l’església, una deliciosa escultura d’un home pobre amb un gos llepant-li les ferides. La missa molt ben dita i molt propera, amb unes poques monges, totes grans i que no cantaven gaire bé llevat d’una que va fer de solista en el salm i en altres moments. Les lectures van anar a càrrec de dues feligreses d’una certa edat que llegien molt bé. I entre les bones lectores, la monja que va cantar el salm de manera que s’entenia clarament, i el capellà que també va llegir bé l’evangeli, la litúrgia de la Paraula, que aquest diumenge segon d’Advent és molt potent, entrava sola.

A l’homilia el capellà ens va convidar a preparar el camí del Senyor, que és el que tocava que digués, certament, però ho va aplicar bé i sense retòriques. I va dir una cosa que em va semblar interessant: que això d’aplanar el camí del Senyor, abaixar els turons i omplir les fondalades, també s’aplica a les tensions que cadascú porta dins. Que aplanar el camí del Senyor també inclou tenir la casa “sosegada”, que diu sant Joan de la Cvreu. No és mala idea.

Vaig tornar de Palència pensant que la manera com la gent d’aquells llocs té ben cuidats el seus espais de vida, i com els cristians cuiden amb molt d’afecte i dedicació el patrimoni seu i de tothom que són aquelles esglésies, també té to d’Advent. Segur que facilita descobrir i trobar el Senyor que ve.