Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

A les diverses trobades amb les titularitats i direccions que hem mantingut al llarg del mes d’octubre, i també amb diferents escoles concretes, ha restat palesa la preocupació sobre com l’administració assigna l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu en base a les decisions que prenen les comissions de garanties d’admissió.

És habitual que les escoles rebin un correu electrònic o una trucada telefònica, on des dels serveis territorials es comunica l’assignació d’un alumne amb un perfil NESE, i n’exigeix la matriculació immediata. Però les comissions de garanties mai no han tingut la competència que s’autoatribueixen, perquè la seva actuació és la de proposar l’escolarització al director/a dels serveis territorials, i aquest sempre ha de fer la resolució motivada per escolaritzar-los. A més, l’assignació presenta una precisió normativa rellevant. En efecte, mentre que l’anterior decret -el 75/2007- no especificava el moment en què s’havia de dictar, la nova ordenació -el decret 11/2021, de 16 de febrer- estableix clarament que la resolució motivada del director o la directora dels serveis territorials per a l'assignació de llocs escolars reservats a aquest alumnat es fa amb caràcter previ a l'escolarització.

A més, la resolució no ha de considerar com a únic element el de l'escolarització equilibrada de l'alumnat entre els centres de la zona educativa, sinó tenir en compte també les diferents cultures de procedència de l’alumnat, els informes especialitzats, les necessitats específiques, la presència de germans al centre, la proximitat del domicili, els recursos finançats amb fons públics de què disposa el centre per atendre-les i la voluntat expressada en la sol·licitud pels pares, mares, tutors o tutores.

I és que les decisions que es puguin prendre per a aquesta escolarització s’han d’entendre com a resposta a la consideració i l’equilibri de diversos elements, tots ells molt importants. Per això, cal completar el que diu el nou decret amb el que contemplen les lleis. Per exemple, la LEC diu que per als alumes d’incorporació tardana amb necessitats educatives específiques, l’Administració educativa ha d’establir i facilitar als centres recursos i mesures d’avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, així com mesures d’acollida. I l’articulat de la LOE estableix que correspon a les administracions educatives garantir l'escolarització, regular i assegurar la participació dels pares o tutors en les decisions que afectin l'escolarització i els processos educatius d'aquest alumnat, alhora que han de dotar els centres dels recursos necessaris per atendre adequadament aquest alumnat, segons criteris que seran els mateixos per als centres públics i privats concertats. I tornant al dictat del Decret 11/2021, les previsions de la igualtat d'oportunitats en l'accés a les activitats complementàries i els serveis escolars s’aplicaran progressivament en funció dels ajuts econòmics establerts i dels recursos públics esmerçats per l'Administració educativa per garantir l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, d'acord amb els principis de suficiència financera.

La norma intenta donar una resposta equilibrada al dret d’escolarització d’aquest alumnat i les obligacions que assoleixen els centres en relació a aquest dret, uns condicionants i relacions drets/obligacions que són bidireccionals. No és de rebut que els centres docents compleixin les seves obligacions sense que l’Administració afronti les seves. Fixem-nos que es concreta que les places a ocupar per les assignacions són les reservades -i la reserva de places ja ha finalitzat-; que l’alumne s’escolaritza per resolució del director/a dels SSTT dictada abans de la seva escolarització, i no per decisió de la comissió de garanties; que els pares han de tenir assegurada la participació en la decisió que es prengui; que les administracions han de dotar els centres dels recursos necessaris per atendre adequadament aquest alumnat, però no en funció de qualsevol criteri, sinó amb el mateix per a tots els centres del Servei d’Educació de Catalunya, en la progressivitat d’aplicació de les mesures condicionada als recursos públics esmerçats...

La situació actual i l’especial sensibilitat que impliquen les “assignacions d’alumnat” requereixen que totes les parts implicades en el servei educatiu actuïn pensant en l’interès general, però també acomplint la norma de manera recíproca. Si només recau sobre una part un estricte compliment, la qüestió es transforma en un sotmetiment i un trencament de l’equilibri. Aquesta preocupació ha estat traslladada a l’autoritat educativa, que ha mostrat el seu interès i la intenció de prendre mesures. Confiem a tenir aviat mostres de la reconducció d’aquestes actuacions.