(Víctor Rodríguez –CR/Banyoles) Una de les cases amb més història de la plaça Major de Banyoles és la del número 49. És Can Butinyà, la casa natal de Francesc Butinyà i Hospital (Banyoles 1834 - Tarragona 1899), jesuïta i fundador de dues congregacions religioses amb presència a casa nostra: les Serves de Sant Josep i les Filles de Sant Josep. Aquestes últimes regenten la casa natal del seu fundador i ens l’ensenyen amorosament.
Passegem per les diverses sales de la mà de les cinc germanes que conformen l’actual comunitat banyolina. A la casa, museïtzada entorn de la vida i l’obra del pare Butinyà, trobem la cambra on va néixer, una altra sala sobre la seva labor apostòlica –on hi ha ressenyades les fundacions i les viles on va predicar– i dues sales que mostren les seves publicacions, cartes i records així com el que s’ha escrit d’ell. Tota aquesta documentació va servir per omplir les més de 16.000 planes de l’expedient presentat a Roma per aconseguir la canonització del pare Butinyà. Finalment, una altra de les sales exposa una relíquia del seu taüt i explica els darrers dies del jesuïta banyolí.
De la casa, crida especial atenció la capella de la comunitat, amb un sagrari en forma de torn de filar que rememora els orígens menestrals tant del pare Butinyà –a casa seva eren corders– com de l’essència i carisma obrer de la congregació. Perquè per Butinyà, tal com va deixar escrit i es reflecteix a la paret de l’oratori: “Crist és lloat en el treball”.
Si baixem a la planta baixa, a part del celler, trobem una de les singularitats arquitectòniques de la casa i és que per sota de Can Butinyà passa el Rec Major, un dels cinc canals d’aigua que surten de l’estany. Sota un terra de vidre es veu passar l’aigua viva i els petits crancs que marxen de l’estany empesos per la corrent.
El dia a dia de la comunitat banyolina
Les cinc germanes ens expliquen que no porten gaires anys a Banyoles. Hi van arribar a principis dels anys 90 del segle passat adquirint la casa natal del seu fundador als descendents de la seva família. És per això que hem de recalcar que no es tracta de la casa mare de la congregació, sinó de la del seu fundador. Per això, ser a Banyoles és una presència volguda i desitjada de la congregació, com un retorn als orígens, al poble que va veure néixer Francesc Butinyà, i del qual se sentia molt orgullós. En aquest sentit, la casa té diferents funcions, com la d’acollida espiritual, la de museu i vindicació de la figura del pare Butinyà. I, sobretot, una vessant social i humanitària que practiquen les germanes a través del treball: “El nostre cor és el taller”, reivindiquen. I és que les monges tenen en el treball i, sobretot, en atendre les dones obreres la seva missió principal, tal com ho va voler Francesc Butinyà.
En arribar a Banyoles, seguint el lema “d’Evangelitzar des del treball” les primeres monges treballaven en diverses feines d’infermeria o fins i tot, fent espardenyes: “La nostra espiritualitat és la de Natzaret perquè Jesús obrer és el centre de la nostra vida”, ens explica una de les religioses. A poc a poc, la casa va anar agafant l’aspecte que té avui i actualment les cinc germanes fan diverses tasques apostòliques a Banyoles. Tenen un petit banc d’aliments i dos dies a la setmana disposen d’un servei de borsa laboral per ajudar a dones a trobar feina, així com una de les germanes ajuda al rober de càritas parroquial. No obstant, la tasca central de la comunitat és la botiga solidària i de comerç just que regenten a Can Butinyà
Monges de comerç just
Als baixos de la casa trobem des del 2007 una botiga especial i singular que ven productes de comerç just provinents de tot el món. “En quedar buit el local, vam obrir un procés de discerniment per valorar i escollir quin ús li volíem donar”, exposa una de les religioses. És així com van creure que una botiga solidària que vengués productes elaborats per petits productors i cooperatives obreres d’arreu del món seria una bona finalitat. Avui, a la botiga regentada per les germanes amb l’ajuda de diversos voluntaris trobem aliments (molts tipus de cafès), bijuteria, obsequis i artesania provinent de l’Índia, Amèrica del Sud i l’Àfrica.
Singularment, moltes d’aquestes petites cooperatives estan portades per dones i els seus productes arriben fins a Banyoles gràcies a l’ONG Fundación Trabajo y dignidad que regenta la congregació. D’aquesta manera, nus a nus, s’estén una xarxa que dignifica la vida de centenars de petits productors seguint els principis de Francesc Butinyà. Els dimecres, dia de mercat, la botiga surt al carrer i també són presents, si el transport ho permet, al mercat de Besalú.
Amb la botiga de Can Butinyà, la casa natal no és només un lloc per recordar la vida del fundador sinó també per viure la solidaritat amb els treballadors pobres d’arreu del món, concebent especialment la dona obrera com a agent de la seva pròpia alliberació en el treball, tal com pretenia el pare Butinyà.
Si aneu a Banyoles i voleu visitar l’espai, demaneu per la botiga de les “monges butinyanes”, que és com són conegudes –i estimades– a la capital del Pla de l’Estany.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.