(Laura Mor –CR) Com una mena de corredor de fons de l’ecumenisme. Així presenten Antoni Matabosch en el pròleg del seu darrer llibre, que es presenta aquest dijous a la Facultat de Teologia de Catalunya. Publicat en castellà a la col·lecció Universalia de Sant Pacià Books, porta per títol El Consejo Mundial de Iglesias. El text recorre la història doctrinal d’aquest organisme que, des de 1910 fins al present, “busca la unitat perduda” entre els cristians. L’acte de presentació comptarà amb l’autor, el crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, el degà de la Facultat, Joan Torra, i el secretari del consell evangèlic de Catalunya, Guillem Correa. Es podrà seguir també per streaming en directe.
“El Consell Mundial d’Esglésies va ‘inventar’ l’ecumenisme, que fins aleshores era un guirigall de confessions enfrontades”, explica Matabosch. El llibre ajuda a comprendre el desenvolupament del moviment ecumènic i assenyala què hi ha aportat el CMI. El teòleg i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya recorda que “les principals intuïcions van ser assumides pel Concili Vaticà II”. I apunta la necessitat de la coexistència, la cooperació i el compromís com a elements claus per a la comunió eclesial.
Observador i cronista
Capellà des de 1959, Matabosch va assumir el diàleg entre confessions cristianes com a causa vital l’hivern de 1967. Va ser el moment en què va estudiar la diplomatura a l’Institut d’Estudis Ecumènics de Bossey, a prop de Ginebra. I va participar com a observador i cronista a diverses assemblees plenàries del Consell Eumènic de les Esglésies. De fet, és l’única persona que ha assistit a set de les deu assemblees celebrades entre Porto Alegre (2006) i Busan (2013). El llibre també repassa, entre d’altres, les conferències mundials celebrades a Bangalore (1978) i a Cambridge (1979), l’assemblea de Nova Delhi (1961), Vancouver, al Canadà (1983), Camberra (1991) i Harare, capital de Zimbabwe (1998).
El llibre de Matabosch compta amb el pròleg del bisbe d’Almeria, Adolfo González Montes. Com a president de la Subcomissió Episcopal de Relacions Interconfessionals i Diàleg interreligiós, Montes assenyala que el CMI “no es va proposar ser una super-Església” amb objectiu integrador. I ho contextualitza en la Declaració de Toronto de 1950, que “garanteix la consciència de la fe dogmàtica de cada una de les confessions cristianes agrupades en les grans comunions eclesials”.
Una convicció compartida
Per a Montes “Matabosch ha mantingut sempre l’equilibri que el caracteritza, certament difícil, de saber incorporar les mediacions que reclama el missatge cristià en cada moment històric sense perdre la consciència crítica dels seus límits”. L’autor, de fet, ressegueix l’itinerari del CMI sense oblidar el context històric que l’ha marcat cada etapa. Per exemple, descriu el risc de politització que va viure als anys setanta.
La crònica detallada de Matabosch, que inclou els debats i diàlegs de les assemblees i conferències mundials, porta al bisbe Montes a fer una lectura optimista sobre el futur de l’ecumenisme. Un optimisme que basa en el fet que les esglésies comparteixen una mateixa convicció: “La dimensió ecumènica de la vida cristiana és irrenunciable”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.