(Claretians) “Celebrem aquest Aplec amb nova joia, després d’un any sense poder celebra-ho per la pandèmia que s’ha endut moltes persones estimades i entre elles, el nostre President de l’Associació, el pare Ramon Caralt i Roca, succeïda el mes de juny de 2020 i, anteriorment, un altre apleguista molt estimat i pare d’un company de Junta, Amadeu Rosell i Prats, per ells i molts d’altres, la missa d’avui serà en la seva memòria”. Amb aquesta salutació Joan Alsina, secretari de l’Associació Aplec del Matagalls va donar la benvinguda aquest diumenge als participants de la setanta-unena edició de l’aplec.
Ha presidit la celebració el bisbe de Vic Romà Casanova i han concelebrat els claretians Rohan Peires, de Sri Lanka, i l’italià Vittorio Bruscella, destinat a USA. En representació de l’Ajuntament de Viladrau, ha participat també a l’aplec la seva alcaldessa, Noemi Basties.
L’àlbum – llibret anual d’aquest 71è Aplec recull un perfil biogràfic de Pere Casaldàliga extret de la publicació de l’editorial Claret. També un resum de la presentació que va tenir lloc al temple Romà de Vic, del llibre Las Misiones Populares del P. Claret en Catalunya entre 1840 y 1850 de Carlos Enriquez Sánchez Miranda; junt un article de Llorenç Soldevila sobre la vida de Verdaguer en els anys que va fer de vicari a Vinyoles d’Orís (Masies de Voltregà). A la part central podreu llegir dos articles d’Oscar Farrerons, un sobre les millores a dues fonts del Brull per celebrar el 70è Aplec (font del Sot del Rector i font de Santa Joaquima), i l’altre una excursió titulada “Riudeboix i el Turó d’en Sala”. Finalment es pot consultar l’homilia del bisbe de Vic, i el reportatge fotogràfic d’entrega de medalles a la constància, i de grups assistents a l’Aplec.
Continuïtat de l’associació
L’associació ha continuat endavant. Després del decés del Ramon Caralt, el vicepresident Josep Rosell va agafar provisionalment les regnes de l’associació fins a l’Assemblea celebrada de manera virtual al maig d’enguany. A l’Assemblea va sortir elegit president d’Amics Aplec de Matagalls en Joaquim Romeu. Des de l’entitat fan una crida a fer-se soci per ajudar-los a mantenir l’Aplec de Matagalls, que consideren “la Creu de Catalunya”.
Des de l’Associació Amics Aplec de Matagalls agraeixen haver pogut celebrar l’Aplec, malgrat la pandèmia. Expliquen que fins el darrer moment van estar pendents de l’autorització per part de les autoritats sanitàries, i inclús al final semblava que es podria anular l’Aplec pel greu risc d’incendi que en aquelles dates amenaçava la realització de la nostra festa anual. Però finalment van tenir el vist i plau de les autoritats per portar a terme l’Aplec. També a darrer moment van fallar els muls que els ajuden a portar el material (principalment els llibrets anuals amb què obsequien els associats). Davant la impossibilitat de trobar alternativa animal de càrrega, un grup d’apleguistes voluntari va carregar tot el material a les seves motxilles perquè no faltés de res al cim de la Creu.
Durant tot el matí el vent va bufar de valent, però es varen portar a terme tots els actes programats. A les 10h. es van entregar els premis a la constància als romeus que han pujat 10, 15, 20, 25, 30, 35, 40, 45 i 60 anys a l’Aplec. A més, es va oferir un obsequi especial al secretari de la nostra associació, en Joan Alsina, perquè aquest any compleix 60 ascensions de manera ininterrompuda a l’Aplec. A dos quarts d’onze es va celebrar la missa, on es van recordar els apleguistes morts durant aquest any, en especial el fins al juny de l’any passat president de l’associació, el claretià Ramon Caralt. Com sempre, van acabar cantat el Virolai mirant a Montserrat, i finalment els Adéus.
“La pujada a Matagalls sempre és encisadora, i la companyonia que es respira al cimal és agradable. Tots els camins que hi pugen són de gran bellesa, però potser el més importat no és el camí, sinó el que sentim quan som a dalt”, valoren des de l’entitat. Tal i com va deixar escrit Artur Osona l’any 1879 en una de les primeres descripcions de l’ascensió i les vistes de Matagalls: “la vista que s’descobreix desde tan elevada cima del Monseny occidental, digne rival del Turó de l’Home i de las Agudas, es superior y mes vasta, por lo menos tan dilatada, com la dels seus rivals. Vich y sa plana pareix que se tocan ab la ma. Aixís com també los Pirineus que son molt mes elevats, dominant també Sant Llorens del Munt y Montserrat. Als peus se veu lo Congost, lo Vallès, Barcelona y son pla, Monjuich y mitja Catalunya, lo menos tota la part baixa y lo centro del Principat que se domina completament” (sic).
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.