L'espina

El fragment de text de la 2ª carta als Corintis que va des de 10,1 fins a 13,13 es considera una carta escrita per Pau des d’Efes a la tardor de l’any 53, d’ella en llegim uns versets a la segona lectura d’aquest diumenge (2Co 12, 7-10). Pau l’adreça als corintis desprès d’una visita que fou un fracàs. La situació de la comunitat havia empitjorat. Els missioners opositors havien pres embranzida i eren més nombrosos. És una carta de defensa de la missió de l’apòstol, escrita amb tensió, emotivitat i duresa. Pau es referirà a ella com la “carta de les llàgrimes” (2Co 2,3-4; 7,8.12).

La lectura comença parlant de revelacions extraordinàries. No es tracta aquí de la revelació de Damasc (Ac 9,1-18; 22,3-16; 26,9-18; Gl 1,15-17). Cal pensar més aviat en fenòmens carismàtics o experiències místiques. Els missioners opositors solien gallejar d’haver tingut aquest tipus de revelacions extraordinàries a fi d’impressionar la gent. Pau podria haver estat temptat d’orgull i altivesa, però Déu contrastà aquesta temptació infligint-li algun tipus de misèria a la que Pau s’hi refereix com una espina clavada a la carn.

Saber en que consistia exactament aquesta espina en la carn ha despertat innombrables propostes. Espina tradueix el terme grec “skolops”; es tracta d’un objecte punxegut, esmolat com ara una estella, agulla o punxó. Es podria interpretar en sentit físic, llavors seria una malaltia física que causaria dolor; en sentit espiritual serien les persecucions i obstacles interposats a la missió de l’apòstol; també podria tenir un sentit metafòric en aquest cas es tractaria de l’enemistat amb els missioners opositors. Alguns pares de l’Església varen pensar en temptacions contra la castedat. El més coherent és pensar que es tractava d’una malaltia seriosa i crònica que Pau estava acostumat a suportar i que evidentment li causava dolor i una debilitat que els seus contrincants aprofitaven per anar-li en contra.

La menció de Satanàs ens recorda el llibre de Job on Déu dona permís a Satanàs per afligir severament Job provant així la fe d’aquest personatge bíblic (Jb 1,12). Cal tenir en compte també que la causa d’un mal atribuïda a Satanàs era normal en la mentalitat hebrea de l’època que desconeixia les possibles causes científiques d’una determinada malaltia. La finalitat de tot plegat és prevenir l’actitud de supèrbia. Segur que Pau coneixia que quan un general vencedor feia la seva entrada triomfal a Roma un dels seus esclaus, enfilat al mateix carro, li anava xiuxiuant a l’orella: “Memento homo es”, recorda que ets home.

La triple pregària de Pau porta a pensar en la triple pregària de Jesús a Getsemaní (Mt 26,36-46 i paral·lels); com Jesús, Pau en les hores difícils i d’angoixa, acut a la pregària. La resposta de Déu: en tens prou amb la meva gràcia. Aquesta paraula tradueix habitualment el terme hebreu que expressa la disposició favorable a una acció bondadosa per part de Déu, sobretot quan el favor s’adreça a algú que està necessitat. La situació en que es trobà Pau és comparable a la del profeta Jeremies quan es veu assetjat pels seus enemics; el Senyor li diu: “lluitaran contra tu, però no et venceran. Jo seré al teu costat” (Jr 15,20). Pau està content amb la seva debilitat perquè sap que Déu va triar el que es feble pel món per avergonyir els forts (1Co 1,27). Jesús va manifestar el poder de la feblesa de la creu quan aquesta esdevé instrument de salvació.

Diumenge 14 durant l’any. 4 de Juliol de 2021