Dani Banegas: “Intento fer palesa la meva fe en cada cosa que faig, entre elles, escriure”

(Xavier Memba –CR) En Daniel Banegas i Cuevas (Barcelona, 1971) és un autor de gènere fantàstic que viu a Granollers i té un estret vincle familiar amb Vallirana. És professor d’educació física en un institut, està casat i té dos fills. L’any 2010, va ser soci fundador de l’associació Esclavitud XXI contra el tràfic de persones, vinculada a la comunitat protestant, i ha exercit com a president d’aquesta ONG fins a l’any 2020.

“La ficció t’ajuda a posar-te en la pell d’un altre”, explica Banegas en aquesta entrevista. Parlem amb ell sobre els seus llibres, la transmissió de valors i la fe. Reivindica l’ús del català en el món evangèlic. I escriu sobre monstres, criatures fantàstiques i la part més fosca de l'ésser humà. Però també escriu a partir de les seves pròpies vivències, del seu entorn, valors, conviccions i creences i, d’aquesta manera, convida als lectors a una reflexió sobre la mateixa vida, moment i circumstàncies personals.

D’on li ve la vocació d’escriure?

Sempre m’ha agradat escriure. A l’escola, el meu dia més feliç era quan a classe de llengua tocava “redacció lliure”. En aquell moment, intentava plasmar la meva imaginació de forma escrita. Després vaig escriure alguns articles i cartes a diversos diaris, i al final em vaig animar a publicar llibres. Ara intento estimular a la reflexió i transmetre valors a través dels meus escrits, siguin fantàstics o de la vida real, alguns dels quals han estat guardonats en premis literaris d’àmbit local.

Quin ha estat el procés darrere de cada llibre que ha escrit i quin és el missatge que tracta de comunicar a través de cadascun d’ells?

Vaig escriure el primer capítol de Corazón de carne quan tenia catorze anys, on vaig voler fer protagonistes els meus companys de classe. Però es va quedar en un calaix durant trenta anys, fins que vaig recuperar la relació amb els meus amics i vaig voler acabar la novel·la. El títol del llibre ve del llibre d’Ezequiel 36,26, on l’autor cita a Déu dient: “Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn”. És una novel·la de vampirs en la qual es desenvolupen valors com l’amistat, el sacrifici o la lluita contra una naturalesa interior que no has escollit i on travessar un cor no és, necessàriament, la millor forma d’arribar a ell.

Fantàstica incertesa és un recull d’històries i contes independents, alguns de fantàstics i d’altres de la vida real que aborden temes com la fe, les relacions familiars, la política, els drets humans o l’explotació sexual. Conté també El Txus, que és una especulació del que podria passar si Jesús hagués nascut ara a la nostra terra i hagués actuat d’una manera semblant a com ho va fer fa dos mil anys. Com reaccionarien tant creients com escèptics?

Aullidos en Barcelona (Universo de Letras) és una novetat d’aquest Sant Jordi. És una continuació de Corazón de carne, però es pot llegir de manera independent. És més intensa, més fosca i més espiritual. S’hi poden trobar moltes reflexions sobre el sentit de la vida basades, sobretot, en el llibre d’Eclesiastès i en la persona de Jesús. Què passa quan el mal contra el qual vols lluitar el portes dintre? Això és el que turmenta l’Alain, que està fart d’haver-se de tancar cada nit de lluna plena durant trenta anys perquè es transforma en un home llop. I si decidís no controlar-se més i demostrar el que pot fer el monstre que porta dins?

El fet d’escriure és, per a vostè, simplement una manera de transmetre un missatge o és també quelcom que forma part del que és?

Tinc la sort de fer moltes coses que m’agraden, escriure és, evidentment, una d’elles. Però també ho són fer esport, passejar, estar amb amics o veure una pel·lícula; i la meva fe està integrada en tot allò que faig, no només en les qüestions que es podrien qualificar de religioses. Crec que la meva vida parla per si mateixa. Tant les coses bones com les dolentes que faig o penso influencien la gent que m’envolta. Intento, doncs, fer palesa la meva fe en cada cosa que faig, entre elles, escriure.

Com a creient, creu que la literatura pot ser una bona eina per transmetre l’evangeli? Què té la ficció (en contraposició a l’assaig) que la pot fer més efectiva a l’hora de comunicar el missatge o els valors de l’evangeli?

Crec que l’art en general és una bona via per emocionar, fer pensar i, per descomptat, transmetre l’evangeli. A qui no se li ha posat la pell de gallina escoltant una cançó o ha plorat veient una pel·lícula? Crec que la ficció t’ajuda a submergir-te en la vida d’un altre i et fa plantejar coses perquè et posa davant dels dilemes que es poden trobar els personatges. L’assaig de vegades dona “receptes” una mica allunyades de les situacions reals i que moltes vegades es queden en un marc teòric, la ficció en canvi t’ajuda a posar-te en la pell d’un altre, a reflexionar sobre la seva forma de pensar o actuar i a valorar què faries tu en una situació semblant.

Com veu el panorama literari en la comunitat evangèlica?

De vegades una mica allunyat de la realitat o limitat només a la “faceta espiritual” reduint la relació amb Déu a l’estudi bíblic, l’oració o la lloança. Déu té a veure amb tot el que faig i jo l’estic glorificant quan faig la meva feina ben feta, quan em relaciono amb la meva família o quan em diverteixo. Una vegada em van plantejar la següent pregunta: “Quina és la diferència entre la creació que va fer Déu i la que faríem els evangèlics?” La resposta és que la bellesa de la creació de Déu parla per si mateixa, mentre que pels evangèlics això no hauria estat suficient i hauríem posat un verset en cada pètal de cada flor. Per què no escriure sobre allò que més ens agrada i deixar que les coses parlin per si mateixes? El primer miracle de Jesús va ser transformar l’aigua en vi, nosaltres potser hauríem escollit un miracle més “espiritual” per impactar a més gent; però l’evangeli diu que aquell senzill miracle que va fer possible que una festa continués va ser motiu perquè molts creguessin en ell.

Quins autors del present, del passat, de dins o fora del món evangèlic han estat d’influència? Quins recomanaria per ajudar a entendre la importància de la literatura com a eina no sols per comunicar la fe, sinó també per enfortir-la?

Els devocionals del Jaime Fernández m’han ajudat molt, les reflexions del Julián Mellado m’han fet pensar i plantejar-me coses. Pel que fa a la novel·la, em van impactar molt Tolkien, Bram Stoker, Mary Shelley, Ildefonso Falcones o Carlos Ruiz Zafón entre d’altres. Estudiar la història dels que han cregut com jo en el passat, m’ha ajudat a enfortir la meva identitat com a cristià. En aquest sentit, em va agradar mot Los hermanos españoles de Debora Alcock, que va servir de base per a la pel·lícula Llama en el viento.

A part de la Bíblia i alguna traducció d’autors consagrats, a les llibreries evangèliques no trobem obres escrites en català. Dels seus llibres, Fantàstica incertesa és l’únic escrit en català. No hi ha públic, no hi ha interès editorial, no hi ha autors evangèlics interessats a escriure en català?

En general, hi ha poc interès pel català en el món evangèlic. Jo m’he hagut d’enfrontar a molta gent, per exemple, pel sol fet de voler predicar en català. Els relats i contes els escric en català i, de moment, les novel·les en castellà (tot i que contenen diàlegs en català) perquè el primer capítol el vaig escriure en castellà quan era nen i volia respectar l’estil original, i perquè la meva correctora —amb la qui vaig fer el curs de novel·la— és madrilenya. Però sí que hi hauria d’haver molta més presència del català tant parlat com escrit en el món evangèlic.

El 2020 ha estat un any terrible. En molts sentits, la pandèmia ha estat i està sent una història de terror. Ha pensat a escriure un nou llibre a partir del que hem viscut arran de la Covid-19?

La meva mare va morir de covid una setmana després de començar el confinament i jo m’hi vaig contagiar quan vaig anar a l’hospital a acomiadar-me d’ella. Va ser una situació molt dura i vaig escriure un relat en català al respecte amb el qual vaig guanyar el Premi Vila de Vallirana (formarà part del meu proper llibre de relats, de moment només ha estat publicat en anglès aprofitant la traducció de Fantàstica incertesa a l’anglès).

Quines lliçons ens deixa la pandèmia? Hi ha lloc per a l’esperança?

Malgrat la duresa de perdre la meva mare i de passar tot aquell dolor sense poder tocar ningú, la meva relació amb els meus fills durant aquell període va ser molt entranyable i vaig poder reflexionar moltes coses també amb la meva dona. La pandèmia ens ha deixat grans lliçons de solidaritat, però també moltes de negligència i d’errors a evitar.

A pesar de tot, crec que sí que hi ha lloc per a l’esperança. Recordo els meus avis i pares explicant històries entranyables de la seva infantesa i joventut tot i estar vivint en una guerra o postguerra en un context molt desfavorable i, malgrat això, van poder tirar endavant i viure una vida feliç. Així que com diuen: ens en sortirem!