(CR/Justícia i Pau) Aquest dimarts al migdia ha mort a casa seva, a Sant Cugat, l'expresident de Justícia i Pau (2001-2014) Arcadi Oliveres Boadella. Després que el passat mes de gener se li diagnostiqués una malaltia terminal, Oliveres, que tenia 75 anys, ha volgut acomiadar-se de tants amics i amigues com ha pogut i ha rebut més de set mil missatges d’agraïment i d’estimació. Ha viscut aquest temps amb una gran fermesa i confiança, sentint-se molt estimat i acompanyat de la família i dels amics.
El funeral tindrà lloc a l’Església del Convent dels Caputxins de Sarrià. Ateses les restriccions sanitàries, la seva família desitja fer el comiat en la intimitat, amb el seu entorn familiar, les seves amistats més properes i una petita representació dels diferents grups i institucions on l’Arcadi va tenir una major implicació.
Mestre de militància i referent moral
“Totes les persones que formem part de Justícia i Pau estem commogudes per aquesta pèrdua. Però, a la vegada, profundament agraïdes per tot el que l’Arcadi ha donat a l’entitat i pel seu extraordinari i generós lliurament a la causa de la pau, la justícia social, els drets humans i la solidaritat, sota la inspiració de l’Evangeli”. Així han informat de la seva mort des d'aquesta entitat, de la qual va ser membre actiu des de 1981.
Economista, activista social i defensor dels drets humans, ha estat “un veritable testimoni i mestre de militància i referent moral indiscutible”, en paraules d’Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau fins fa poques setmanes. Des de l’entitat asseguren que “tothom el reconeix com una persona, senzilla, d’una gran bondat, un mestre que ha transmès el seu missatge amb coherència”.
Durant la seva militància va oferir milers de xerrades i intervencions en els mitjans i la seva incansable implicació en campanyes cíviques durant més cinquanta anys, han deixat una empremta molt profunda. Nombroses persones, entre elles moltes de joves, s’han sentit impactades pel seu testimoni i s’han compromès en itineraris vitals en favor d’un altre món, més just i fraternal.
Ens dol comunicar que avui ens ha deixat el nostre company i amic Arcadi Oliveres, expresident de Justícia i Pau i membre actiu de la nostra entitat des de 1981.#AdéuArcadi pic.twitter.com/9B3VHuliyq
— Justícia i Pau (@JusticiaiPau) April 6, 2021
Avui hem sabut de la mort de qui fou president de @JusticiaiPau a Barcelona durant prop de tretze anys. Ens ha deixat un cristià compromès que sempre va mirar de treballar pel bé comú. Descansi en pau, Arcadi Oliveras.
— Card. Juan José Omella (@OmellaCardenal) April 6, 2021
Participació en moviments socials i cristians
Arcadi Oliveres Boadella neix a Barcelona l'any 1945. Estudia als Escolapis del carrer Diputació, on té com a professors Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey, entre d'altres.
Estudia Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i des de molt jove ja destaca pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. Així, des de l'any 1966 s'implica molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d'Estudiants, i participa en la famosa "Caputxinada".
L’any 1974 comença la seva militància a Pax Christi, organització internacional catòlica dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, que juntament amb Justícia i Pau, desplega diverses campanyes d’oposició a la pena de mort en els últims anys del franquisme, tot intentant, sense èxit, la commutació d’algunes penes de mort mitjançant la intercessió del Vaticà.
En una de les rutes europees de joves que organitza Pax Christi, l’any 1974, a Londres, coneix la seva dona, Janine Künzi, amb qui contrau matrimoni l’any 1975. D’aquest matrimoni neixen quatre fills: Bernat, Arnau, Marcel i Albert. Marcel mor l'any 2011 per una greu malaltia, als 28 anys.
L’any 1980, comença a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. L'any 1992 s'ubica al campus de Bellaterra.
Incorporació a Justícia i Pau
L’any 1981 comença a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. El qui llavors era el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, li encarrega un informe econòmic amb relació al 0,7% del PIB d’ajut al desenvolupament. Aquesta col·laboració marca l’inici d’una estreta vinculació de l’Arcadi Oliveres amb Justícia i Pau que dura fins a la seva mort.
Trajectòria i missatge d'Arcadi Oliveres
Tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres dedica les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. Destaca especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor de la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.
Concretament, algunes activitats destacades són la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), en la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), en la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984), en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), en la campanya contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986), en la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També destaca el seu paper en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la gran campanya en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), en la promoció de la banca ètica a Catalunya (1999), o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).
Durant les tancades d’immigrants a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 destaca, juntament amb altres persones, pel seu important paper com a mediador entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració. Així ho va explicar Arcadi Oliveres en aquesta entrevista a Catalunya Religió quan es commemoraven 10 anys d’aquelles concentracions. Entre les entitats que van donar als concentrats hi havia Justícia i Pau, que Oliveres presidida en aquell moment:
Els anys successius el seu activisme s’incrementa de forma exponencial. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, molt particularment Justícia i Pau, el seu ritme de conferències per tot Catalunya, i també a fora, es multiplica, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc.
L'any 2011 desplega una extraordinària activitat amb motiu de les mobilitzacions del 15-M, impartint desenes de conferències en les diferents places públiques i altres llocs on es van fer "acampades" ciutadanes i oferint innombrables entrevistes a mitjans de comunicació amb relació a aquest moviment.
Tota aquesta activitat és simultània amb la docència, que integra en la seva tasca militant, com a professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB fins a la seva jubilació l’any 2016, així com professor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats.
El 10 d'abril de 2013, juntament amb la benedictina Teresa Forcades, presenta una plataforma política denominada ‘Procés Constituent a Catalunya’, orientada a esdevenir un moviment polític de confluència de forces d’esquerres.
L'any 2015 s’estrena el documental Mai és tan fosc, produïtper Únicamente Severo amb la col·laboració de Justícia i Pau, centrada en la vida i militància d'Arcadi Oliveres.
Paraules d’Arcadi
La seva mort coincideix amb la publicació, el passat mes de febrer, del llibre Paraules d’Arcadi. Què he après del món i com podem actuar, d’Angle Editorial. El llibre recull els conceptes que han acompanyat el discurs d’Arcadi al llarg de la seva vida, com són el capitalisme, el pacifisme, les persones refugiades, la guerra, la democràcia, els diners o el canvi climàtic, actualitzat amb altres conceptes que conformen els esdeveniments més recents, com són els populismes, la pandèmia o els presos polítics. El llibre analitza fins on hem arribat i què cal tenir en compte si el que volem és poder construir una vida digna que tingui en compte el futur del planeta i la pròpia supervivència.
Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d'Or, del Diari de la Pau i el Diari de Sant Cugat i col·laborador periòdic del diari Avui, i ha participat en més de 60 llibres i publicacions.
El web missatges.arcadioliveres.cat continuarà obert per tal de recollir tots els missatges que se li vulguin fer arribar.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.