Jesús Roy: “Faig el dejuni que el Senyor em demana no jutjant els empresonats i veient en ells el rostre de Crist”

(URC) El secretari provincial dels Mercedaris explica com viuen a la seva comunitat la Quaresma intentant seguir allò que Déu els demana

Jesús Roy és el secretari provincial de l’Obra Mercedària i és capellà a la presó de dones de Wad Ras i a Brians 1, al mòdul de dones. Tal com explica, es considera a si mateix, “un petit sacerdot d’una comunitat que viu la fe entre reixes”. Una missió que el porta a estar sempre atent i intentant acompanyar les preses en la seva vida de fe i en totes aquelles coses que els passa en el dia a dia.

Vivència espiritual i de conversió

Ara, en ple temps de Quaresma, exposa com en la seva comunitat, viuen aquest període com un temps de gràcia. “Un temps per viure una mica amb més austeritat, per intensificar l’oració i viure la fraternitat com aquell dejuni que vol el Senyor”, explica. D’altra banda, a nivell personal, el Pare Roy assegura que és “un temps de profunda vivència espiritual i de conversió”.

També, afegeix que es un moment d’actuar i, concretament, “d’activar diverses actituds”. És a dir, tal com explica, “maneres de fer en la línia d’allò que ens proposa Jesús a l’Evangeli”. D’entrada, l’oració, “com a temps per sortir-me de mi mateix i anar a trobar el Senyor”. En segon lloc, l’almoina, “com aquell compartir la meva vida amb els demés i el meu temps i la meva persona amb la comunitat i amb les persones que atenc a la presó com a capellà”.

El dejuni que Ell ens demana

Finalment, destaca el dejuni, entès des de la lectura d’Isaïes 58, en que es diu “el veritable dejuni és aquest: Deixa anar els qui has empresonat injustament”. Així, partint d’aquesta cita Jesús Roy exposa com du a terme aquest dejuni sense jutjar aquells que estan a la presó, veient-los com a persones i no com a números. “Persones – continua el pare mercedari- que per les circumstàncies que siguin estan allà però amb la seva dignitat”.

Assegura com també intenta redescobrir les dones preses que acompanya i ajudar-les a elles mateixes, també, a redescobrir-se com a “filles i fills de Déu”. “Veure en elles el rostre de Crist, ja que com va dir Jesús: estava a la presó i em vau venir a veure”. Per tant, estar a prop d’elles, escoltar-les i acompanyar-les. Aquest és el dejuni que em demana el Senyor”, afegeix.