Montserrat Martínez: “Per a mi La Salle és com estar a casa meva”

(La Salle) Parlem amb la Montserrat Martínez, Administrativa de La Salle Santa Coloma de Farners. La Montserrat fa 16 anys que forma part de La Salle.

Quina és la teva funció a La Salle?

Podríem dir que soc la porta d’entrada a l’escola tant per a les famílies com per qualsevol persona que arribi al nostre centre. Tant telefònicament com presencialment, dono tota mena d’informació. Els facilito una mica la tasca d’omplir papers o de vegades només volen que els escoltis. Aquesta seria la tasca més propera i després la més feixuga, la que és purament administrativa, paperassa i més paperassa. Entrar alumnes a les diferents plataformes o arxivar documentació tant d’alumnes com del personal de l’escola, preparar papers que em demana el secretari o contestar algun email demanant informació. En període de preinscripció m’encarrego de tots els tràmits. Faig els tiquets del menjador i també vaig a buscar nens i nenes que venen a buscar o acompanyo els més petits si arriben després de l’hora d’entrada perquè han anat al metge o fer algun tràmit.

El teu dia a dia al centre s’ha vist afectat per la pandèmia? Com?

Sí, molt. Quan vam estar confinats va ser pitjor perquè tot, absolutament tot, era via email o telèfon. Hi ha coses que millor es fan cara a cara, però he de dir que totes les famílies es van adaptar molt bé a fer telemàticament totes les consultes i omplir papers i enviar-los per correu electrònic. Ara que ja tenim l’escola oberta és millor, encara que no puguin accedir al centre els podem atendre a la porta. Hem posat una taula ben gran que ens fa una mica de barrera i de taulell.

Explica’ns una anècdota que no oblidaràs mai.

Anècdotes hi ha moltes, de bones i de dolentes. Això és el que passa quan estàs de cara al públic i com li passa a tothom tenim dies més bons que d’altres. Potser el dia que va aterrar un helicòpter del SEM al pati de l’escola per atendre un alumne va ser molt impactant, per sort no ha hagut de venir cap dia més.

Continua la frase: “Per a mi La Salle és….” Com estar a casa meva, m’hi trobo a gust i sé on està quasi tot…si està guardat on toca (riu).