Salta al contenuto principale

No estem dient res de nou assenyalant que la pandèmia pel Covid-19 està tenint efectes molt negatius en molts ordres de la vida. Està causant sofriment, mort, devastació econòmica i una comprensible por. Ha limitat les llibertats i remogut els esquemes i seguretats. A més ha produït, amb la reiteració d’onades, cansament, fins i tot esgotament, irritació i preocupació en una part molt àmplia de la societat. Ha tingut efectes en les persones i en les organitzacions del treball, de la salut, de l’educació,... A més, fins i tot tenint la sort d’estar bé, tot és més trist, podem fer menys encontres amb grups de persones, podem veure menys els familiars i amics, hem de limitar la presencialitat, etc.

Escoltant les notícies i tota la negativitat quotidiana que es tramet i a la que ens hem acostumat, costa veure que la Covid-19 pugui haver portat alguna cosa positiva. Pot semblar fins i tot una falta de consideració tractar de trobar coses positives quan tanta gent ho ha passat i ho està passant malament.

Tot i això la vida continua, la vida és així ara. I com de qualsevol experiència, en podem aprendre algunes coses i extreure també algunes lliçons positives. Individualment i com a societat hem de poder construir una narrativa integradora del temps que vivim, encara que sigui del que suposa viure en aquesta major incertesa. I hem de preparar individualment i col·lectivament la post-pandèmia, des del "reset" que aquesta situació ha suposat, en l'espera pacient del nou temps il·lusionant que viurem quan això acabi. Tenint esperança i també paciència que és l’actitud positiva quan esperem.

En efecte la pandèmia i el confinament causats per la Covid-19 han impactat en tots els ordres de la vida: la salut, la vida familiar, l'economia, el treball, els costums socials, i fins i tot en el nostre món interior i els nostres valors. Ha actuat com un mirall, retornant una imatge sobre els nostres sistemes polítics, econòmics, socials, culturals, de salut, d'educació, sobre la nostra escala de valors personals, també sobre la interdependència que tenim, com a éssers vius que som, respecte del medi natural. Prenem així una major consciència de la nostra interdependència i comú humanitat.

Sent més conscients de totes aquestes dimensions, que ara coneixem millor -encara que sigui per haver perdut la sensació de normalitat- podem decidir sortir de les nostres rutines i zones de confort i realitzar canvis en els nostres sistemes de vida. Tenim moltes ocasions ara de ser conscients d’aquestes punts febles, que són també potencials fortaleses doncs ens donen la ocasió de reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Podrem així fer canvis que puguin ser útils per a viure enmig de noves onades i rebrots d'aquesta pandèmia, o altres que puguin venir en el futur, per pensar integralment i per aprendre i desenvolupar-nos mediambientalment, culturalment i existencialment. Per viure en la post-pandèmia donant centralitat a la nostra comú humanitat.

L’Evangeli ens ensenya que és on hi ha feblesa i vulnerabilitat on Jesús va a l’encontre. Ben segur que estem avui més a prop de Jesús si l’hi fem un lloc entre nosaltres.

D’aquestes i altres qüestions, del repte d'aprendre i de viure avui, tracta el nou llibre que properament presentarem:

Gallifa, J. (2020) Vivir Hoy. Aprendizajes de la Covid-19 para el desarrollo medioambiental, cultural y existencial. Barcelona: Colección Psicología, Persona y Contexto. ISBN paper: 978-84-122251-7-4, ISBN ebook: 978-84-122251-8-1

Gruppi

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.