(URC) El Joan Prat és escolapi i treballa en el projecte Pont Jove de Servei Solidari. Aquesta setmana, ens explica el seu testimoni d’esperança motivat per aquesta iniciativa, iniciada el 1993 pels escolapis de Catalunya, gràcies a la qual ell hi troba la seva font d’esperança.
Un pont d’acolliment
El projecte s’organitza a través d’uns pisos assistits des d’on es dóna assistència a joves tutelats, ens situació vulnerable. Entre aquests, destaquen joves autòctons amb dificultats amb les seves famílies i, d’altra banda, immigrants que arriben de fora i necessiten ajuda per establir-se. “Acollir gent a casa nostra ens fa compartir la vida dels adolescents i joves amb les seves pors i il·lusions de futur - explica l’escolapi-. Tots ells venen amb una motxilla i la nostra feina és estar a prop d’ells i ajudar-los”.
Esperança des de l’acompanyament
En el seu testimoni, el Joan exposa que, “davant el context actual, amenaçat per la Covid, “podem pensar en desesperança o veure-ho tot fosc. Tot i això, - assegura - hi ha una altra cara de la realitat i més esperances”. En aquest sentit per a ell “acompanyar els joves que han viscut situacions difícils amb les seves famílies o que han hagut d’abandonar les seves llars i emigrar em fan viure amb esperança”.
“Si hagués de pensar en aquelles coses que em donen esperança és que aquests joves que creixen, s’equivoquen, que tenen por ,de vegades, tiren enrere, saben que hi ha algú al seu costat que els acompanya”. “Em dona esperança que sentin la implicació personal d’un altre que els tracta com a persones i els desitja el millor”. “Vull pensar que crear un espai on se sentin escoltats i acollits i serà per a ells lloc d’esperança” afegeix.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.