Salta al contenuto principale
Catalunya Religió

(CR) Almenys tres persones han mort i una vintena han resultat ferides en el foc que s’ha originat a la nau ocupada a l’encreuament dels carrers Guifré i Tortosa de Badalona. L’incendi s’ha iniciat aquesta matinada i fins a les 8 del matí els bombers no l’han pogut reduir per complet, després que l’estructura de diverses parts hagi quedat afectada. A hores d’ara els Bombers estan estudiant si l’edifici es veu compromès i s’ha de demolir.

Grau Ussetti, director del Centre Sant Jaume que forma part del sector social dels Jesuïtes a Catalunya, situat a escassos metres de la nau, assegura que l’edifici portava 12 anys ocupat per diversos grups de gent. Pel responsable del centre educatiu per a joves de la ciutat, l’incendi és el resultat d’ocultar i menystenir la situació per part de les administracions. “Tothom sabia què hi passava i ningú va fer cap acció preventiva” ha denunciat.

La deixadesa de l’administració ha portat a no fer cap acció per regularitzar o acondicionar un espai habitat per “persones que estan als marges”. Al tractar-se de persones que no feien cap demanda als serveis socials municipals, “les administracions s’han desentès de les seves condicions de vida”.

Ussetti deixa clar, però, que l’actual alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, era coneixedor de la situació i havia utilitzat l’espai per denunciar les ocupacions a la ciutat. El batlle s’havia fotografiat durant la campanya davant de la nau i, un cop al càrrec, va ordenar un perimetratge policial de la zona a les nits. De fet, en el moment de l'incendi es trobava en marxa un ampli dispositiu policial envoltant l'edifici.

Els fets apunten que serà difícil obtenir informació de primera mà de les persones que habitaven l’immoble al no estar empadronats ni tenir cap mena de cens. Ussetti apunta que molta gent en situació irregular que hi vivia “marxarà de la zona per evitar ser portada al Centre d’Internament d’Estrangers”.

Les xarxes veïnals no han trigat a donar una resposta solidària a les persones que vivien a la nau. Mentre es produïa l’incendi ja van començar a coordinar una recollida d’emergència per comptar amb roba, mantes i menjar, ha assenyalat la religiosa de Lestonnac Maria Luz López, responsable de comunicació de la Companyia de Maria i veïna de la ciutat.

López ha recalcat que el treball en xarxa és fonamental a la ciutat i que el veïnat ha començat a donar una resposta d’emergència el més ràpid possible.

Estratègies d'acollida

La Fundació Migra Studium, que treballa amb persones migrades, ha denunciat en un comunicat que els fets ocorreguts al barri de Gorg són similars als que havíem vist a la Mediterrània i al camp de Mória (Grècia). “La nostra incapacitat per acollir comporta que moltes persones hagin de malviure”, afirmen, i recorden que “no és un cas excepcional, és fruit de l’absència i falta de recursos”.

L’entitat dels jesuïtes exigeix a les institucions que s’estableixin estratègies d’acollida, especialment de les persones més vulnerables i que es flexibilitzin els processos de regularització administrativa que actualment “porta a una cursa d’obstacles sense sortida”.

Per la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants, els assentaments com el de Badalona representen un “fracàs de les polítiques de regulació migratòria, d’acollida i d’integració social dels migrants”. Una fallida del sistema que recau especialment en el camp de l’habitatge i l’atenció social, abocant a unes condicions de vida que representen “un risc per a la seguretat i la vida” de les persones

El cardenal i aquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella , ha lamentat les víctimes de l’incendi en un missatge a les xarxes socials de bon matí. Omella diu que es tractava de “persones sense llar que només volien protegir-se del fred” i ha pregat per elles.

La Comunitat de Sant’Egidi ha expressat, en un comunicat, la necesstiat de trobar una resposta a la situació en la que es troben molts dels “nous europeus”. Unes condicions de vida que consideren es veuen afectades plenament per la “dificultat de trobar un habitatge digne” i que porten a buscar refugis nocturns o infrahabitatges, “augmentant el nombre de persones que malviuen a les nostres ciutats”.

També Justícia i Pau ha apel·lat als poders públics a “vetllar per assegurar condicions de vida digna per a tothom i evitar situacions de vulnerabilitat”.

Des de la parròquia de Santa Anna de Barcelona i el projecte Hospital de Campanya han lamentat els fets: “La pobresa mata, l'absència d'habitatge digne és un fracàs social”. I s'han preguntat per “quines són les condicions dignes d'un habitatge:

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.