Salta al contenuto principale

Al voltant del Concili Vaticà II va créixer a casa nostra la necessitat de crear himnes en llengua vernacle, concretament en català.

En un primer moment aquests himnes no tenien una finalitat litúrgica. Cal saber que en la litúrgia eucarística, en el ritus romà, els himnes no tenen un lloc habitual, però sí un ús molt determinat: l’himne de lloança de la Processó de Rams Gloria, laus et honor, tibi sit, Rex Christe redemptor (GR 141); el cant d’ofertori durant la processó de les ofrenes de la missa Crismal O Redemptor, sume carmen (GR 159); o altres vegades en forma de seqüència abans d’alguns evangelis, per exemple en la Missa i Octava de Pasqua Victimae paschali laudes (GR 198). Per la tradició romana els himnes han tingut una gran importància, però, en el cant de la Litúrgia de les Hores i això ha fet que estiguin especialment identificats amb el temps litúrgic o bé amb les hores litúrgiques de la celebració cristiana. Malgrat tot això, després de l’influx d’un ampli moviment litúrgic, aquests himnes eren utilitzats durant la missa, com a element que permetés cantar l’assemblea segons el temps litúrgic, però mai – i cal subratllar-ho – substituint les parts de l’Ordinari o reemplaçant el cant del Propi.

I és aquí on alguns monjos de Montserrat, sobretot el P. Hildebrand M. Miret (1921-2010), partint de l’experiència que havia fet personalment a Anglaterra, on el món hímnic, a través de grans reformes, havia constituït un cos molt important i s’havia fet molt popular, començà a pensar a crear un corpus hímnic en català. Tots tenim ben presents les imatges televisives de l’abadia de Westminster on, durant les grans cerimònies d’estat, tota l’assemblea, i fins i tot els polítics i membres de la reialesa britànica, canten amb tota naturalitat els himnes litúrgics de rigor. Dom Hildebrand M. va inspirar-se en aquells formes hímniques per crear poemes en català, en forma d’himne, que permetessin a l’assemblea cantar el misteri del Crist. Més concretament volia copsar el misteri de Crist a través del temps litúrgic i, també, aprofundir els grans misteris de la fe cristiana que fan referència a la Mare de Déu i als Sants. La seva poesia es basava sobretot en continguts dogmàtico-teològics molt aprofundits i radicats en una vivència litúrgica profunda. L’elegància estilística d’aquests poemes permeté als músics de Montserrat elaborar belles melodies que, a partir d’una acurada harmonització, de seguida es van fer molt populars. La primera edició d’aquest Himnari (1965) aparegué juntament amb una sèrie de salms, musicats segons els esquemes de J. Gelineau SJ (1920-2008). Molts d’aquests cants formaren per un temps part del que llavors era la pre-Vetlla de Santa Maria, just abans de la celebració eucarística, la nit del 26 al 27 d’abril. Per això molts dels himnes i dels salms musicats pel P. Ireneu Segarra (1917-2005) passaren a formar part del primers cantorals populars per la missa, alguns com a responsorials o com a himnes per a ser cantats abans o al final de la missa. Aquesta pràctica de cantar els himnes al final de la missa, encara és viva a Montserrat, on es canta l’himne del temps, substituint el Virolai en els temps penitencials, o anticipant-lo, com passa per exemple el dia de Pasqua o el dia de l’Assumpta.

Amb motiu de la celebració dels 50 anys de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat (1970-2020), s’ha cregut oportú editar novament “L’Himnari dels Fidels” amb himnes per als diversos temps de l’any litúrgic i per a les diverses festes litúrgiques (PAMSA 2020). S’ha fet un treball d’adaptació de les diferents formes de cantar l’himne: a una veu, amb acompanyament, a veus mixtes, a veus blanques. Estem davant d’una obra de síntesi creada per monjos de Montserrat posada al servei, en el primer moment del que era la renovació litúrgica, i avui de la nova vida que pren l’Església a casa nostra. Aquesta obra vol ajudar a cobrir la necessitat d’un repertori per al poble de Déu perquè pugui cantar en la pròpia llengua els misteris de la fe.

Una consideració teològico litúrgica neix espontàniament a partir del la bellesa textual i musical d’aquests himnes. Cal remarcar la profunditat teològica dels textos radicada en la centralitat de Crist i manifestada en el succeir-se del temps litúrgic i que es projecta en les festes de Maria i del Sants. El poeta que va escriure aquests textos coneixia molt bé la teologia de l’any litúrgic i va saber combinar la bellesa del seu llenguatge acurat amb un sentit molt profund de sana espiritualitat litúrgica. L’element musical, de mans de savis monjos músics, el P. Ireneu Segarra i el P. Gregori Estrada (1918-2015), s’integra admirablement amb el text, duent a terme l’ideal que volgué el Papa Pius X quan deia que la música havia de donar una adequada melodia al text litúrgic, una melodia feta a mida, per fer-lo entenedor a la intel·ligència dels fidels. L’esperit d’aquesta idea es recull també en el capítol VIè de la constitució conciliar del Vaticà II sobre la Litúrgia Sacrosanctum Concilium (SC 112).

La bellesa de les melodies dels himnes ara publicats i la profunditat de les harmonitzacions, fan que aquests himnes siguin populars però mantenint sempre una alta qualitat musical. Aquests dos elements han permès la seva actualitat i frescor malgrat el pas del temps. Aquests himnes en la nova edició faran possible, una vegada més, difondre entre les assemblees litúrgiques del nostre temps una sana comprensió teològica i una notable elevació artística. Caldria esperar que aquesta tasca iniciada per aquests precursors fos continuada avui en dia amb les formes i estils musicals litúrgics propis del nostre temps. Cal fomentar una sana col·laboració amb músics i compositors, que no manquen a casa nostra, que permeti conjuminar el que és el cant de la litúrgia, és a dir el cant dels textos litúrgics, i la qualitat musical. Així podrem celebrar dignament els sants misteris en el temps litúrgic, podrem créixer en la grandesa de la celebració litúrgica del Crist i viure en el cor de la seva Església que encara peregrina a la terra mentre s’uneix a la celebració que prefigura la litúrgia de la Jerusalem celestial.

P. Jordi-A. Piqué OSB

Monjo de Montserrat

Preside del Pontificio Istituto Liturgico (ROMA)

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.