Salta al contenuto principale

Lamentablement he de tornar a parlar d’un amic mort inesperadament. Escric per acomiadar-me del sacerdot jesuïta Joan Travé. Ho faig per amorosir el meu esperit perquè tinc la sensació de no haver pogut fer-ho el darrer dia que ens vàrem veure. Tenia previst veure’l el dilluns vinent, però no serà possible. El seu despatx de Cristianisme i Justícia restarà buit i tancat. Volia comentar-li els resultats de les eleccions nord-americanes perquè m’agradava escoltar la seva capacitat d’anàlisi política. Sempre prudent i radical; analista fi i equilibrat. La seva mirada a la realitat política tenia un punt de sarcasme que ajudava a relativitzar els absoluts. Ens coneixíem des de feia quaranta anys. Junts havíem viscut el naixement de Cristianisme i Justícia, institució de la Companyia de Jesús; junts també transitarem en el moviment de Cristians pel Socialisme de la ma de Juan N. García Nieto i Alfonso Carlos Comín i junt havíem militat en els mateixos partits. Des de llavors hem mantingut una relació continuada d’amistat, respecte i admiració.

En Joan Travé fou un gran home, en tota l’amplitud del terme. Sempre atent a estudiar i explicar la complexitat de la lluita per la justícia social. La seva experiència d’anys com a professor a ESADE li havia aportat una lectura acurada i rigorosa de la realitat. Sovint explicitava que l’anàlisi social sempre està condicionat per l’opció de classe i acabava la frase amb un somriure. Tot sovint, abans del somriure, feia un gest molt peculiar: aixevava lleugerament l’espatlla esquerra, inclinava el cap en aquesta direcció i amb la ma dreta semblava que espantava una mosca. En Joan mai oblidava com l’opció preferencial pels pobres, pels marginats i els exclosos condicionava l’arquitectura social. Era un lector apassionat i estava al dia de totes les reflexiones socio-econòmiques d’última hora. També era un cinèfil amb gust i criteri. Agraïa les seves recomanacions, sempre encertades. Li agradava compartir el que llegia i les notícies que escoltava. Durant cinc anys, tres cops a la setmana, preníem cafè a les onze del matí i fèiem, juntament amb altres membres de Cristianisme i Justícia, el nostre petit debat sobre l’actualitat. Eren comentaris plens de vida i de to elevat perquè la sordesa d’en Joan cada cop era més notable. Escoltar-lo era font de saviesa. Tot i que els divendres, tard o d’hora, introduïa en la seva anàlisi algun comentari sobre algun gag del programa Polònia del dia anterior. Cal aclarir que molt cops preníem cafè gràcies a la seva habilitat de fer anar la vella cafetera que teníem en el centre.

Tot i la seva condició d’home de pensament, mai abandonà la dimensió pastoral de la seva vocació sacerdotal. Fou un bon jesuïta, compromès amb l’obra de sant Ignasi i implicat amb l’adaptació de la Companyia de Jesús a les noves realitats del món. Pastoralment estigué present al Baix Llobregat en diverses realitats eclesials. Quan les cames començaren a limitar el seus moviments, limità la seva activitat a ajudar a confessar o dir algunes misses a l’església del Sagrat Cor dels jesuïtes del carrer Casp. Molts cops el trobava en el seu despatx preparant l’homilia que havia de dir a la missa del migdia. Fou un capellà de pedra picada. Vital i entregat a l’acompanyament espiritual de moltes persones a través de la seva participació en petites comunitats cristianes de base. He perdut un bon amic. La companyia de Jesús ha perdut un gran capellà. A Cristianisme i Justícia, amb la mort de Joan Travé, hem perdut un referent que formava part de l’essència fundacional del centre. Tots perdem a un sacerdot jesuïta que ens ha recordat, durant molts anys, que els cristians hem de passar per la vida fent el bé. Doneu-li Senyor, el repòs etern i que la llum perpètua l’il·lumini.

Temàtica
Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.