No tanta fe, si us plau

Ajuda’m Senyor a tenir menys fe, a fer que la meva fe sigui més petita, molt més petita.

Tot i que sovint sembla que tenir més fe ens permetria afrontar i superar millor les difícils situacions que ens toca viure, el que Jesús ens ensenya és, en canvi, a reduir la nostra fe. Com un gra de mostassa, diu Jesús, que és la més petita de les llavors.

Jesús va topar amb la fe i les fes del seu temps. La fe que el lloc on s’havia d’adorar Déu era Jerusalem. La fe que les malalties i els accidents eren càstigs de Déu. Que Déu només escoltava els homes. A les dones, en canvi, només les escoltava a través dels homes. I així un llarg etcètera. I Jesús va reduir tota la fe a la fe en un Déu que allibera perquè és amor que estima sense condicions ni exclusions.

Avui també ens toca deixar de creure i fer la fe més petita, molt més petita. Deixar de creure en tot allò que, pretenent defensar el meu grup -sigui església institució, o altres institucions, la comunitat, la família, etc.-, ens allunya de persones i de la veritat. Deixar de creure que preservar el meu honor està per sobre de la justícia, que la meva necessitat d’aprovació dels altres està per sobre de la veritat, que la defensa de la meva raó justifica la violència o que la defensa de la meva seguretat està per sobre de la dignitat de ningú altre, que l’èxit és prova d’anar per bon camí o que és millor guanyar que perdre. Necessito deixar de creure en tantes petites i grans fes que em tenen agafada a la superfície de qui sóc, lluny de mi, per tal de poder arribar a qui sóc, dins meu, on batega la petitíssima i, alhora, infinita veritat, Crist que viu en mi.

Ajuda’m Senyor; que la meva fe sigui tan petita com la d’aquells que et van reconèixer en el pessebre on vas néixer i en la creu on vas morir.