Petites llavors digitals

Ara que encetem la recta final del 2020, he començat a fer-ne una relectura. He viscut grans canvis: pis nou, noves responsabilitats, iniciar un procés de dol, la pandèmia, l’adaptació al teletreball i les noves maneres de fer... Però també he viscut petits canvis que m’han marcat molt, començant pel fet que he fet 30 anys (últim any de Carnet Jove!) i acabant per la crescuda exponencial de les vegades que m’han dit: “Quants cabells blancs que tens!”. És a dir que, inevitablement, m’estic fent gran.

Que la meva cabellera passi de castany a gris no em fa por ni em molesta. Però em sorprèn el canvi d’actitud cap a allò nou, sobretot cap a certes xarxes socials i aplicacions de mòbil, i més en concret de Tiktok.

Tiktok és una aplicació en funcionament des del 2016, on els usuaris poden penjar vídeos curts, de pocs segons, i de temàtica diversa. Segons les estadístiques, els usuaris més actius tenen entre 13 i 18 anys. Des de la meva mirada recelosa, pensava que en aquesta aplicació només hi trobaria vídeos d’animals de companyia i gent fent bromes, ballant o fent playback amb l’última novetat musical. En definitiva, no m’interessava... fins fa un parell de setmanes.

Què ha causat aquest canvi? El fet que el meu germà (usuari assidu d’aquesta aplicació i més jove que jo) m’enviés un vídeo de Tiktok amb contingut litúrgic. El vídeo en qüestió és en anglès, utilitza el llenguatge visual típic d’aquesta aplicació sense arribar a ser excessiu o ridícul, i mostra en deu segons aproximadament quins són els temps litúrgics i els colors corresponents. (Podeu veure el vídeo clicant aquí).

De mica en mica he anat descobrint més vídeos interessants i de contingut religiós molt digne, que m’han sorprès gratament i que, jutjant pels likes i comentaris, tenen bona rebuda.

És veritat que, tenint en compte la gran quantitat d’usuaris, la presència de contingut explícitament religiós és més aviat anecdòtica. I amb això tampoc pretenc que ara tota l’Església ens fem “tiktokers”, que passem a ser una comunitat digital, o que comencem a crear continguts sense solta ni volta. L’experiència durant el confinament ha fet que comencem a qüestionar l’ús que en fem i ha accentuat la necessitat d’actuar amb criteri.

Ara bé, si hi ha una cosa que no podem oblidar és que aquestes plataformes i xarxes socials van néixer principalment per poder establir un diàleg amb els altres trencant tot tipus de barreres (sobretot geogràfiques i d’idioma). A youtube i twitter ja hi ha moltes persones que han establert aquest diàleg i han aconseguit trencar una de les barreres més difícils de trencar, la de l’edat. I és això mateix el que està passant a Tiktok.

Celebro haver deixat enrere els meus recels inicials i haver descobert aquestes petites llavors digitals. Algunes d’aquestes llavors no arrelaran, però de ben segur que moltes altres arribaran a donar fruit.

Maria Guarch